dijous, 24 de juliol del 2025

Creu d'en Ribes i Avenc des Puig des Terrets

Avenc des Puig des Terrets
Després de molts dies de calor intensa, avui el temps ha canviat i hem tingut un dia ennuvolat i plujós. Hem aprofitat aquest clima, més agradable que les fortes calorades dels dies anteriors, per dedicar la jornada a un parell d’activitats diferents de la platja. Al matí hem fet una breu excursió a l’ermita de la Creu d’en Ribes i, a la tarda, hem visitat un avenc curt i fàcil: l’Avenc del Puig des Terrets
La Creu d'en Ribes: l'ermita està situada en el cim del turó del mateix nom, a sobre mateix de Santa Eulària des Riu. Per arribar-hi cal fer una petita excursió de menys d'una hora, pujant per un bosc fins al cim. 
L'ermita és relativament recent, del segle XIX, i és una construcció típicament eivissenca, amb parets blanques. Té una única nau, molt petita, de poc més de 2 metres d'ample, amb un petit altar. Està situada al cim del turó però totalment voltada de pins, de manera que no es veu el gran panorama que es podria veure des d'aquest punt elevat davant del mar.
El més curiós d'aquesta ermita és la gran quantitat d'objectes diversos amuntegat pels racons. Són els característics exvots que la gent ha anat deixant durant anys amb motivacions molt diverses. 
Després de descansar una mica en el cim i veure els curiosos objectes de l'interior, hem iniciat el descens per un camí diferent, més directe, que en pocs minuts ens ha retornat a Santa Eulària. 
Avenc del Puig des Terrets: a la tarda hem anat a visitar un petit avenc, el del Puig des Terrets. És un únic pou, d'uns 7 metres de profunditat, però amb formacions que el fan atractiu tot i les petites dimensions de l'avenc.
Però l'objectiu principal era aprofitar que aquest avenc és fàcil per fer pràctiques de corda amb els nens. Cal baixar en ràpel i després remuntar amb l'ajut de la corda, una maniobra que els nens feien per primera vegada. 
Hem muntat el ràpel en un pi de bona mida i hem baixat fins al fons de l'avenc, on hem pogut admirar les formacions i fer algunes fotos. Després hem remuntat per la corda, només amb l'ajut del jumar perquè el pou no és gaire vertical. Els nens han superat la prova amb bona nota, no només pel ràpel i la remuntada sinó també pel pas estret de la boca de l'avenc, força estreta.
I aquí teniu el vídeo de la nostra visita a l'avenc. No hi ha vídeo de l'ermita perquè l'excursió és ben poca cosa i no dóna per fer un vídeo amb un mínim de contingut.
Només tenim un àlbum, el de l'avenc; durant l'excursió a l'ermita hem fet només quatre fotos i no hi ha material per a un àlbum. Pel que fa al track, publiquem els dos tracks, tot i que el segon, el de l'avenc, és d'arxiu perquè ja l'havíem publicat anteriorment.


ENTRADES RELACIONADES:
Avens des Puig
des Terrets, 2022
Excursió a Cala
Llonga, 2015
Cap des
Llibrell, 2013

dissabte, 19 de juliol del 2025

Travessia de Ses Mamelles

Cova de ses Mamelles
Avui hem fet una escapada a Formentera per visitar una de les cavitats més importants de l'illa. El complex de Ses Mamelles és un sistema subterrani format per tres cavitats que estan connectades entre elles per uns passos clau. Les coves s'anomenen Ses Mamelles, Sa Fresca i Es Riuets.
Avui, en Jan i jo, hem fet la travessia de les tres cavitats en un magnífic recorregut subterrani que ens ha permès visitar les tres coves i gaudir dels curiosos entorns subterranis de Formentera.
Hem sortit de Santa Eulària amb el ferry, que ens ha portat fins a La Savina, el port de Formentera. Allà hem agafat l'autobús fins al Pilar de la Mola, on hem iniciat una curta caminada de poc menys d'una hora que ens ha portat fins a les coves.
Per entrar a la primera cavitat cal depenjar-se des del cingle amb un ràpel. Hi ha una bona instal·lació i el descens és fàcil, tot i que la sortida amb vistes al mar és espectacular. Després, una petita desgrimpada ens porta a l'entrada de Ses Mamelles.
Aquesta cavitat és la més gran del sistema, una gran sala amb diversos racons on hi ha formacions interessants, entre les quals destaca una alta columna situada en el centre de la sala. Hem recorregut la sala i hem fet algunes fotos, abans de seguir el nostre recorregut.
En un racó de la sala hi ha l'entrada a un nivell inferior, una zona ocupada per un caos de grans blocs. Pujant per una rampa a l'esquerra, s'arriba a un punt alt des d'on es veu, a l'altra banda, la llum del dia. És el pas clau que ens permet passar a la segona cavitat, la Cova de Sa Fresca. Cal desgrimpar entre els blocs amb un parell de passos fàcils però vertiginosos. És el pas del quitamiedos.
La Cova de Sa Fresca és més petita i té una única galeria. Hem seguit aquesta galeria fins a la sortida de la cova, una boca que penjada en el cingle amb una petita terrassa. Hem tornat enrere per seguir la galeria en direcció oposada fins que, aparentment, queda tancada. 
Aquí hi ha el pas clau que connecta amb la tercera cavitat: Els Riuets. És un pas estret i vertical per on cal pujar amb tècnica d'oposició. El pas, que algú va anomenar pas del tanga, no és difícil però sí una mica angoixant per l'estretor que obliga a treure's la motxilla i el casc.
Hem superat el pas entrant a la tercera cova, els Riuets. És una cavitat petita i de poca alçada que cal recórrer ajupits. Tot i que és una cavitat una mica laberíntica, aviat hem trobat la sortida, a on s'arriba grimpant per uns blocs.
Un cop a l'exterior, hem pujat amb facilitat fins a dalt del cingle i hem anat a recollir la corda que havíem deixat en el ràpel, abans d'iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. 

ENTRADES RELACIONADES:
Cova des
Fum, 2023
Complex de ses
Mamelles, 2023
Cova de ses
Mamelles, 2022

divendres, 11 de juliol del 2025

Torrent de la Font del Llum

Torrent de la Font de la Llum
Avui hem recorregut una nova canal montserratina, gairebé inèdita, ja que fa poc temps que ha estat equipada. És una activitat curta i variada, ideal per fer en una sessió de tarda com la que hem fet nosaltres.
El recorregut combina una aproximació entre boscos i canals amb petites grimpades, passos equipats i un descens amb ràpels llargs i algun pas curiós. Tot plegat, un itinerari diferent per descobrir racons amagats de Montserrat, amb la Font del Llum com a punt emblemàtic.
En el descens del torrent hi ha un total de sis ràpels, el més llarg de 40 metres, tots ells perfectament equipats amb parabolts i anelles. El descens té tres trams perfectament diferenciats perquè travessa el GR172 i la carretera, que permeten fraccionar el descens.
Hem deixat el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera i ben a prop de Santa Cecília. Per anar a buscar el torrent cal pujar a la Font del Llum però nosaltres no hem pujat pel camí normal sinó que hem fet drecera pujant per una curta canal que enllaça amb el GR172 després de superar un tram de grimpades amb un parell de passos equipats amb cordes fixes.
Hem seguit el GR i després el camí de la Canal de la Font del Llum fins a la font. Avui hem tingut una agradable sorpresa perquè la Font de Llum, que gairebé sempre havíem vist seca i abandonada, avui era una font de veritat: rajava aigua! Era només un rajolinet però en ple mes de juliol era un autèntic luxe.
A més de la plujosa primavera que hem tingut aquest any, un altre factor ha posibilitat el miracle de l'aigua: fa poc, la font va ser restaurada per en Joaquín Olmo i el seu equip, que la van rehabilitar totalment mantenint el seu aspecte original.
Per arribar a l'inici del descens, cal seguir un rastre de camí per sota de les grans parets dels Ecos. És un tram complicat perquè no hi ha camí i cal travessar uns pendents terrosos i inestables però finalment hem arribat al torrent. Hem baixat el primer tram i hem arribat després de desgrimpar un darrer ressalt amb l'ajut d'una corda fixa, a la instal·lació del primer ràpel, de 40 metres, amb dues anelles ben noves.
Mentre equipàvem el ràpel s'han començat a sentir trons llunys i per un moment hem pensat que en qualsevol moment cauria un xàfec d'estiu però a poc a poc s'ha anat allunyant la tempesta i no ha caigut ni una gota.
Poc després hem travessat el GR172, que marca el final del primer sector, i hem seguit torrent avall. En aquest segon sector hi ha tres ràpels més i acaba a la carretera, molt a prop del lloc on havíem deixat el cotxe. Podríem haver acabat aquí però hem seguit avall per completar el tercer sector.
Hem passat per un gran col·lector sota la carretera. A la sortida del col·lector, un curt ràpel de 8 metres ens ha deixat novament en el torrent. 
La continuació ha estat la part més intensa del descens. El torrent ha excavat un canal a la roca viva i s'ha de baixar desgrimpant per la canal utilitzant en bona part del recorregut la tècnica d'oposició o ramonage. No és molt vertical però la roca llisa i l'estretor de la canal fan que sigui un bon exercici de desgrimpada natural.
Al final, un darrer ràpel d'uns 30 metres  ens ha deixat al costat del camí de Can Martorell, per on hem tornat, ja caminant, fins a Santa Cecília i després fins al punt on havíem deixat el cotxe. Era ja el capvespre i les parts altes de la muntanya estaven cobertes de boira. La montanya estava solitària però poc abans d'arribar al cotxe hem trobat un dels habitants de Montserrat: una cabra ens mirava passar per la carretera des d'una clariana del bosc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada ha estat editada per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
l'Enclusa, 2025
Clot del
Boixar, 2025
Torrent de les
Talaies, 2023

dimarts, 8 de juliol del 2025

Pics de Culfreda (3.035 m)

Batua - Culfreda
Ja feia temps que volia pujar el Culfreda, un dels tresmils dels Pirineus que em faltaven a la col·lecció. De fet, potser el més important dels que em faltaven. Avui, per fi, hem pujat aquest cim tan panoràmic en una gran jornada de muntanya.
Ahir  a la tarda vam arribar al refugi lliure de Tabernés i ens hi vam instal·lar. Hem passat la nit en aquest refugi i poc després de les cinc del matí ja estavem esmorzant a la cabana mentre a fora, a poc a poc, anava arribant el dia. 
Abans de tres quarts de sis ens hem posat en camí en direcció al Puerto de la Madera, primera fita del llarg recorregut de l'ascensió als Culfredes. Hem sortit amb la llum del frontal però en pocs minuts hem pogut prescindir de la il·luminació artificial i hem seguit amb la llum del dia. El camí és molt bo i està senyalitzat com a PR. Puja suaument però sense treva, primer pel bosc i després pels prats fins al coll fronterer. 
Gairebé des del primer moment del recorregut hem pogut veure, al darrere nostre, la gran muntanya del Posets, que per la vall de Viadós presenta un aspecte imponent amb un gran desnivell sobre la vall. També hem començat a veure, ben aviat, els pics de Culfreda i la cresta que uneix els tres cims principals. 
En el Puerto de la Madera ens hem aturat a menjar una mica i hem fet volar el dron per prendre algunes imatges aèries. Des d'aquí es veia l'inici de la llarga cresta: un pendent rocós que porta al primer cim. La pujada ha estat més fàcil del que semblava des del coll i aviat hem arribat al primer cim del dia, la Punta Cabalera (2.901 m), un cim fronterer que els francesos anomenen Pic de Cauarère.
Hem seguit per la cresta, ara més escarpada però sempre fàcil, seguint un camí a estones perdut. També hi havia moltes fites, que ens guiaven per trobar els passos més fàcils i menys exposats. Hem superat la dura pujada arribant al cim del Culfreda NW (3.034 m). El panorama des d'aquest cim era extraordinari i arribava des del Mauberme, a la Vall d'Aran, fins a la Collarada, a la Jacetania, passant pel Posets, el Bachimala, el Perdut, la Múnia, el Vignemal, el Balaitús... Una infinitat de muntanyes que podeu veure a les panoràmiques que acompanyen aquesta entrada del blog.
Hem seguit per la cresta passant un petit sifó per arribar al Culfreda Central (3.030 m), el germà petit del Culfredes i finalment, després d'un altre sifó, al cim principal, Culfreda NE (3.035 m). El panorama era tan extens com des dels altres cims. A més, ara teníem molt a prop el Loustou, un oblidat que vam pujar no fa molts anys en una altra gran jornada de muntanya. 
El retorn l'hem fet pel mateix camí, recorrent les sifonades de la cresta i coronant novament tots els cims del recorregut. Una llarga caminada fins al Puerto de la Madera i després, ja per un bon camí, fins al refugi de Tabernés.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta intensa jornada de muntanya. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Lustou, 2018
Aguilletes i
Marioules, 2008
Ascensió al
Bachimala, 1982

dissabte, 5 de juliol del 2025

Torrent de l'Enclusa

Torrent de l'Enclusa
El Torrent de l'Enclusa és un petit barranc de Montserrat, apte per a una curta matinal. Té un total de 8 ràpels, el més llarg de 30 metres, tots amb equipament natural. No és una gran activitat però ens permet recórrer, una vegada més, racons amagats de Montserrat.
Avui hem matinat força perquè fa molta calor i volíem aprofitar les primeres hores del matí per acabar l'activitat abans de les hores de més calor. Hem aparcat al costat de la carretera de Can Maçana al Monestir, en un indret anomenat Plaça de Catalunya.
Des d'aquest punt hem agafat un corriol que aviat ha enllaçat amb el GR172 i, seguint aquest GR, hem arribat en pocs minuts a l'inici del barranc.
El descens comença amb un ràpel de 30 metres, el més llarg de tot el recorregut, seguit de dos ràpels més curts i algunes desgrimpades. Després hem trobat un corriol que travessa el torrent. És el camí que va de la Plaça de Catalunya a la Bauma de l'Enclusa. 
Hem deixat per uns minuts el descens del barranc per acostar-nos a la bauma. És una petita cavitat sota d'un gran bloc, sense massa interès. A l'entrada, un cartell avisa que és un espai protegit i que no s'hi pot entrar fins al 15 d'agost perquè a dintre de la bauma hi fa el niu un ocell protegit.
Hem tornat al torrent, iniciant la segona part del descens on hem trobat cinc ràpels més. Aquesta és la part més interessant del recorregut perquè hi ha dos ràpels de 25 metres, oberts i verticals. L'últim acaba just al costat de la carretera, per on hem tornat al punt de partida. 
Tal com estava previst, hem acabat aviat i hem tornat a casa evitant la calorada del migdia.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Clot del
Boixar, 2025
Torrent de
Balaguer, 2024
Torrent de les
Talaies, 2023

dimarts, 1 de juliol del 2025

Graller del Boixeguer

Graller del Boixeguer
Hem tornat al Montsec per explorar una altra de les grans cavitats d’aquesta serralada prepirinenca. El Graller del Boixeguer és, després de la Grallera Gran del Corralot, la cavitat més important del Montsec. Tot i que no destaca per una gran abundància de formacions, la grandiositat de les seves sales i el llac que ocupa la part més profunda de la cavitat la converteixen en una visita molt interessant.
El Graller està situat al costat de la petita carretera que baixa del Coll d'Ares a Sant Esteve de la Sarga, de manera que l'aproximació és ben curta. Hem deixat els cotxes en una petita explanada poc més avall de l'inici del corriol que porta al Graller i, després d'equipar-nos, hem iniciat la curta aproximació.
En pocs minuts hem arribat a la primera de les boques de la Grallera. La cavitat té dues entrades que s'aboquen a la gran sala principal, una cambra gegantina de 85x45 metres, amb una altura de més de 60 metres. Nosaltres hem entrat per la boca inferior, que després d’una suau rampa presenta una vertical de 45 metres.
Hem instal·lat dues vies per agilitzar tant la baixada com la pujada i hem iniciat el descens. La sala principal és realment gran i plena de racons i raconets per explorar. Nosaltres hem començat el recorregut subterrani fent una curta exploració per una part de la cavitat on hi ha algunes formacions i petites galeries.
Després hem anat a buscar la galeria principal que ens havia de portar fins al llac. Hem baixat per l'ampla galeria fins a un ressalt per on hem baixat amb dos ràpels curts. Després hem seguit baixant per pendents rocosos i caos de blocs fins arribar, després d'una estona, al punt més característic del Graller: la Sala del Llac.
És un indret màgic, un llac d'aigües transparents en el cor de la terra voltat de foscor. Hem fet la foto de grup amb el llac de fons i després els més agosarats s'han banyat en el llac gaudint de la frescor de l'aigua subterrània.
Hem tornat enrere aprofitant per explorar algunes sales i galeries laterals. Hem arribat a una gran sala amb colades blanques i una estalagmita molt singular que sembla una boca oberta amb una infinitat d'ullals. És la sala Santafé.
Finalment, hem completat el retorn fins a la gran sala, al peu de les cordes del pou principal. La remuntada dels 45 metres del pou d'entrada era tot un repte però l'hem superat sense problemes i aviat hem arribat a l'exterior, on ens ha rebut un bon xàfec amb llamps i trons. Mig amagats en un racó de l'entrada, hem esperat que passés la tempesta per retornar caminant fins al lloc on havíem deixat els cotxes. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Grallera Gran del
Corralot, 2025
GR3: Àger -
S. Esteve, 2024
Cova Negra de
Corçà, 2022