La temporada d'esquí de muntanya seguia a ple ritme. Aquell dia vam atacar un objectiu força interessant: el Pic d'Eina.
L'itinerari triat, per la Cerdanya francesa, recorria la llarga vall d'Eina, molt coneguda per la seva gran riquesa botànica, que esclata en mil colors durant la primavera. Ara estava tot cobert de neu, en aquell any excepcionalment ric en l'element blanc, i el paisatge era molt diferent però també d'una gran bellesa.
Vam sortir a les set de la tarda i, passant per la collada de Toses, vam arribar a Ur, a Can Castelltort, on vam sopar i dormir. A les sis del matí ens vam llevar i, després d'un bon esmorzar, vam sortir cap al poble d'Eina.
Quan vam arribar, el termòmetre del cotxe marcava -9,5 °C. Feia un fred tan intens que les fixacions dels esquís d'en Joan Guirao es van desintegrar. Sense esquís, en Joan ens va acompanyar fins al punt on es bifurquen els camins d'Eina i Finestrelles. Just en aquest punt ens vam aturar a esmorzar.
El dia era molt bo i no es veia ni un núvol a l'horitzó. Després de fer algunes fotos, en Joan va començar a baixar mentre els altres vam seguir pujant. Ens vam mantenir en contacte amb el nou radiotelèfon que havíem comprat.
La pujada era força dreta però la neu estava bé i, amb les ganivetes posades, vam seguir amunt. El panorama s'obria per moments, a mesura que pujàvem. Vam fer unes llaçades per superar el fort pendent i vam arribar a la carena, més amunt del coll que es veia barrat per una espectacular cornisa.
Des del coll es va obrir una nova panoràmica sobre la vall de Núria i les muntanyes que l'envolten, des del Torreneules fins al Puigmal. Cap al sud, el Taga tot nevat i, al fons de tot, el Montseny.
La pujada final per la carena ja no presentava dificultat. Vam resseguir la carena i vam deixar els esquís a uns 50 m del cim. En els darrers metres vam pujar pel rocam fins al punt culminant.
Al cim feia molt fred. El sol era molt brillant però corria un aire gelat. Només hi vam estar uns minuts; el temps de fer les fotos i contemplar el panorama.
Després vam retornar al punt on teníem els esquís i, després de treure les pells, vam iniciar la baixada. L'estat de la neu era perfecte i ens va permetre fer una gran baixada fins al poble d'Eina.
L'itinerari triat, per la Cerdanya francesa, recorria la llarga vall d'Eina, molt coneguda per la seva gran riquesa botànica, que esclata en mil colors durant la primavera. Ara estava tot cobert de neu, en aquell any excepcionalment ric en l'element blanc, i el paisatge era molt diferent però també d'una gran bellesa.
Vam sortir a les set de la tarda i, passant per la collada de Toses, vam arribar a Ur, a Can Castelltort, on vam sopar i dormir. A les sis del matí ens vam llevar i, després d'un bon esmorzar, vam sortir cap al poble d'Eina.
Quan vam arribar, el termòmetre del cotxe marcava -9,5 °C. Feia un fred tan intens que les fixacions dels esquís d'en Joan Guirao es van desintegrar. Sense esquís, en Joan ens va acompanyar fins al punt on es bifurquen els camins d'Eina i Finestrelles. Just en aquest punt ens vam aturar a esmorzar.
El dia era molt bo i no es veia ni un núvol a l'horitzó. Després de fer algunes fotos, en Joan va començar a baixar mentre els altres vam seguir pujant. Ens vam mantenir en contacte amb el nou radiotelèfon que havíem comprat.
La pujada era força dreta però la neu estava bé i, amb les ganivetes posades, vam seguir amunt. El panorama s'obria per moments, a mesura que pujàvem. Vam fer unes llaçades per superar el fort pendent i vam arribar a la carena, més amunt del coll que es veia barrat per una espectacular cornisa.
Des del coll es va obrir una nova panoràmica sobre la vall de Núria i les muntanyes que l'envolten, des del Torreneules fins al Puigmal. Cap al sud, el Taga tot nevat i, al fons de tot, el Montseny.
La pujada final per la carena ja no presentava dificultat. Vam resseguir la carena i vam deixar els esquís a uns 50 m del cim. En els darrers metres vam pujar pel rocam fins al punt culminant.
Al cim feia molt fred. El sol era molt brillant però corria un aire gelat. Només hi vam estar uns minuts; el temps de fer les fotos i contemplar el panorama.
Després vam retornar al punt on teníem els esquís i, després de treure les pells, vam iniciar la baixada. L'estat de la neu era perfecte i ens va permetre fer una gran baixada fins al poble d'Eina.
