diumenge, 19 d’abril del 1981

A Montgarri amb esquís

Esquí de muntanya al Tuc d’era Salana
Foto d’arxiu: el Mauberme des del Tuc d’era Salana

Després de fer el Tuc d’era Salana amb esquís, vam completar la nostra estada a la Vall d’Aran amb una excursió fàcil amb esquís. És un itinerari que amb el temps s’ha convertit en un clàssic de l’esquí de fons, però que nosaltres vam fer amb esquís de muntanya.
Des de l’aparcament de Beret, de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, vam agafar el camí que, entre bosc, baixa fins a Montgarri. El recorregut és fàcil, tot i que a la tornada fa pujada. Vam completar la travessia d’anada i tornada a Montgarri sense cap problema.

dissabte, 18 d’abril del 1981

Tuc d'era Salana (2.480 m) amb esquís

Esquí de muntanya al Tuc d’era Salana
Vam passar uns dies tota una colla a la Vall d’Aran, concretament a Arties. Vam fer esquí de pista a Baqueira, però també vam dedicar un dia a l’esquí de muntanya.
Des dels Banys de Tredós vam pujar amb esquís fins al Tuc d’era Salana, una ascensió fàcil que vam trobar en molt bones condicions de neu. El cim no és gaire alt però està situat estratègicament i ens va oferir una bona panoràmica de la Vall d’Aran i una visió en primer pla del Montardo.


diumenge, 12 d’abril del 1981

Agulla Alta dels Naps de Baix, via Magda

Escalada a l’Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix
Foto d’arxiu: el cim de l’agulla vist des del dron, novembre de 2019

Vam fer una sortida d’escalada a Montserrat amb caràcter exploratori per la zona dels Ecos, una àrea relativament allunyada que encara oferia oportunitats per obrir vies noves. En aquesta ocasió ens vam dirigir a una agulla de nom ben llarg: l’Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. Ens va cridar l’atenció l’aresta que mira cap als Brucs, una aresta molt llarga però amb dificultat baixa, excepte en un petit tram a la quarta tirada. Vam obrir la via en una sola jornada, començant des de baix, i vam deixar les reunions muntades i fins i tot alguna assegurança en els passos més compromesos.
La via comença amb una rampa fàcil que vam poder pujar sense encordar fins al peu d’una berruga. Vam superar una petita panxa (pas de III) i vam continuar per terreny fàcil fins a la segona reunió. La tercera tirada va seguir la mateixa tònica, amb una aresta fàcil, tot i que cap al final la paret es redreçava lleugerament (III). Vam fer la tercera reunió al peu d’una nova berruga, aquesta vegada més marcada.
La quarta tirada és l’única de certa dificultat i la que dona un interès especial a la via. Des de la reunió vam flanquejar una mica cap a l’esquerra per entrar en una canal ben marcada. En la primera ascensió vam utilitzar un pas d’esqueneta, una tècnica que actualment ja no es practica però que ens va facilitar el pas. La canal es puja amb passos de IV i hi vam deixar un pitó per assegurar la tirada. Vam fer reunió sobre la berruga i després només ens va quedar una fàcil grimpada fins al cim. El descens el vam fer en ràpel per la part del darrere, per on discorre la via normal.

RESSENYA:
Ressenya de la via de l’Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix

RESSENYA HISTÒRICA:
Ressenya històrica de l’Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix

dilluns, 6 d’abril del 1981

Montmalús (2.781 m) amb esquís

Esquí de muntanya al Montmalús
Foto d’arxiu: Montmalús, 2009

Vam plantar la tenda de campanya al costat de l’estació d’esquí del Grau Roig. Al matí vam pujar al Montmalús (2.781 m) amb esquís per la via clàssica del coll de Montmalús, una ascensió fàcil que vam completar en poc menys de tres hores.