diumenge, 21 de juliol del 1985

Agulles de Llosàs

Agulles de Llosàs
Foto d’arxiu: Agulles de Llosàs des de l’ibón de Llosàs (2016)

Des de la cabana de Llosàs vam pujar fins al coll inferior de Llosàs i, des d’allà, vam recórrer tota la cresta de les Agulles de Llosàs, amb ascensió a:
  • Agulla Argarot (3.035 m)
  • Agulla Tchihatcheff (3.052 m)
  • Agulla Franqueville (3.065 m)
És una cresta aèria i esmolada, amb algun ràpel. La cresta acaba al coll superior de Llosàs, des d’on vam baixar, ja caminant, fins al punt de partida. Va ser una magnífica activitat però, malauradament, aquell dia tampoc portàvem la càmera de fotos i, per tant, no va quedar constància gràfica de l’ascensió.

diumenge, 14 de juliol del 1985

Oscuros del Balces

Oscuros del Balcés
Descens dels Oscuros del Balcés, el sector més tècnic del barranc del Balcés. Va ser un recorregut molt aquàtic, caracteritzat per un caos de blocs i, sobretot, pel tram gairebé subterrani que dona nom al barranc.

MÉS FOTOS:
Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés

dissabte, 13 de juliol del 1985

La Peonera Inferior

Peonera Inferior
Primer descens d’aquest barranc, molt aquàtic però sense dificultat tècnica, que vam fer una bona colla. L’equipament que portàvem era encara el primitiu del barranquisme: sense neoprè i amb una petita bassa pneumàtica per portar les motxilles.


divendres, 12 de juliol del 1985

Forat de l'Obaga de la Maçana

Cova de la Maçana (Forat de l’Obaga de la Maçana)
Foto d’arxiu: Forat de l’Obaga de la Maçana, 2024

Des de Camarasa vam fer una petita excursió fins a la Cova de la Maçana, també anomenada en algunes publicacions Forat de l’Obaga de la Maçana. És una cova de poc recorregut i difícil de trobar, tot i que amb boniques concrecions. Malauradament, aquestes concrecions estan força malmeses. Està situada per sobre de la carretera del Doll, la que va de Camarasa a Tremp pel pas de Terradets, i no es veu fins que hi som a sobre. Hi vam anar acompanyats d’un amic nostre que la coneixia; si no hagués estat així, mai hauríem trobat l’entrada de la cova.
El nostre amic ens va ensenyar que, per trobar el forat, s’havia de buscar l’alineació d’una torre d’alta tensió amb les ruïnes d’un corral que hi havia a prop. Quan no hi havia GPS, s’havia de recórrer a aquests procediments geomètrics per fer la geolocalització. Sembla que per aquesta zona hi havia una altra cova amb el mateix nom que va quedar sota les aigües del pantà de Camarasa. La que vam visitar és la que està força més amunt; de l’altra no en sabem res.
La cova tenia un recorregut curt i no calia cap material específic; únicament llum i casc, sobretot pels cops de cap amb el sostre. Començava baixant un parell de metres i seguia per una galeria que baixava uns 20 metres de desnivell, amb un recorregut de gairebé 80 metres. Hi havia estalactites i estalagmites. El recorregut de la cova es feia en mitja hora, i l’aproximació també.
Posteriorment, als anys noranta, es va fer una desobstrucció i es va trobar una nova galeria lateral molt més gran i interessant (vegeu l’entrada de la nostra visita a la cavitat el gener de 2024).