dimecres, 4 de març del 2026

Torrent de Monteia

Torrent de Monteia
El Torrent de Monteia és un barranc curt i relativament fàcil, situat al costat de la masia del mateix nom, en el terme de Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa. Té un total de 13 ràpels, el més llarg de 30 metres, però no presenta cap dificultat especial. Com passa sovint en els barrancs que podríem qualificar de col·leccionistes, el principal encant del Torrent de Monteia és el de permetre'ns recórrer racons solitaris i salvatges de l'Alta Garrotxa.
Com que el barranc es troba dins d'un espai natural protegit, cal demanar permís per baixar-lo. Nosaltres hem tramitat l'autorització i, pagant dos euros i mig per cap, ens l'han concedit sense cap problema.
Per una llarga pista asfaltada que surt de Tortellà hem pujat fins a la masia de Monteia, on hem aparcat en un prat situat al costat mateix. Després d'equipar-nos, hem entrat al torrent que teníem ben a prop, iniciant el descens.
En pocs minuts hem arribat al primer ràpel, d'uns 6 metres, que es pot evitar desgrimpant per l'esquerra. Després d'un segon ràpel curt, d'uns 4 metres, hem arribat al punt més estètic del barranc: el tercer ràpel. Hi ha un balcó panoràmic des d'on es baixa rapelant per un mur vertical.
Els ràpels següents són poc verticals o esglaonats i no tenen cap dificultat especial fins al vuitè ràpel, que acaba amb un curt tram volat al costat d'una bauma, on s'inicia un tram de transició.
Com que el barranc és curt i l'hem anat baixant a bon ritme, hem aprofitat que teníem temps per practicar algunes maniobres tècniques poc habituals, en una improvisada sessió de pràctiques.
Hem passat un altre ràpel singular, instal·lat sobre un pont de roca que, en realitat, està format per uns blocs encastats que ofereixen un ancoratge natural prou sòlid per rapelar. 
Finalment hem arribat al darrer ràpel, instal·lat sobre un arbre petit, que m'ha recordat aquells ràpels que fèiem antigament a Montserrat, sobre un filferro rovellat lligat al tronc d'una savina esquifida.
Un cop acabat el descens, hem sortit per un corriol, petit però ben definit, per on hem pujat a través del bosc fins enllaçar amb la pista que ens ha retornat al punt de partida. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Torrent de Monteia
Alícia · Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimarts, 3 de març del 2026

Serra de l'Obac - Cova del Frontal

Sant Llorenç de Munt
Hem vingut novament al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac amb l'objectiu de fer un recorregut circular per aquestes muntanyes. Avui l'objectiu principal era visitar la Cova del Frontal, una cavitat petita però molt interessant que fa temps que volíem visitar. Com que la cova està allunyada de tot, hem combinat l'aproximació a la cova amb un recorregut circular que passa per diversos punts d'interès, molts ja coneguts per nosaltres, en aquesta zona de l'Obac.
Hem iniciat la caminada a l'Alzina del Sal·lari, un lloc molt popular, amb un gran aparcament, que és el punt d'inici de molts recorreguts per l'Obac. Ben aviat hem arribat al primer centre d'interès d'aquest recorregut: els Graons de Mura. És una zona on trobem unes roques que formen unes graonades a la muntanya i el camí té uns curiosos trams empedrats. 
A la sortida dels Graons ens hem desviat una mica del camí per anar a veure la Cova dels Graons de Mura, una petita bauma que antigament estava habilitada com a habitatge i encara conserva les restes del mur de tancament.
Hem tornat al camí i hem pujant pel bosc fins al Coll de Boix, on hem trobat el GR5.  Novament ens hem desviat del camí per anar a fer una curta visita a un arbre monumental, l'Alzina del Vent. És un exemplar extraordinari amb un tronc d'amplada considerable i una capçada molt extensa.
Hem tornat enrere per reprendre el camí, que aviat ens ha portat fins a l'Era de l'Enric, una extensa zona rocosa amb un gran panorama on destacava la silueta de la muntanya de Montserrat.
Hem arribat al peu del Turó del Mal Pas, on ens hem desviat novament del camí per acostar-nos a un altre centre d'interès: la Bauma del Turó del Mal Pas. Hem pujat per un llom rocós, seguint fites i marques de pintura, i després hem flanquejat fins a la bauma, una gran finestra oberta a la cara est de la muntanya però sense profunditat.
Hem retornat al camí, que a partir d'aquí baixa mig perdut pel bosc, fins arribar a una pista que hem seguit fins que una fita al costat de la pista ens ha assenyalat el petit corriol que puja a la Cova del Frontal. Una forta pujada pel corriol desdibuixat ens ha portat a l'entrada de la cavitat. 
Aquesta cova va estar tancada durant un temps, amb una porta metàl·lica, però ara està oberta i hem entrat sense problemes. Tot i que el recorregut és curt, ens hem equipat amb la granota d'espéleo per no enfangar-nos i hem entrat a la cova.
Tal com esperàvem, la visita al Frontal ha estat curta. Pràcticament és una única sala, amb dos nivells, però hi ha bones formacions que la fan interessant. Hem fet la foto de grup, aprofitant el rerefons de les formacions, i hem donat per acabada la visita a la cova.
Hem baixat a la pista i hem tornat enrere fins agafar un corriol de pujada que, passant per un petit coll, ens ha portat fins a l'Hospital de Sang. Aquest lloc de nom tan singular és una gran bauma de secció triangular formada per uns blocs gegantins. Rep aquest nom perquè, durant les guerres carlines del segle XIX, en algun moment es va instal·lar aquí un improvisat i precari hospital per atendre els ferits de la guerra.
Just al costat hi ha un altre punt singular: la Cova de la Cort Fosca. És una cavitat una mica més gran que les anteriors, encara que gairebé no hi ha formacions. A la sala principal hi ha un degotall que omple un petit dipòsit on s'acumula l'aigua. Més enllà hi ha algunes gateres que volíem explorar però ens ha fet mandra posar-nos novament la granota d'espéleo i només hem explorat una petita part.
Per tornar al punt de partida hem pujat fins al coll de Tanca però abans d'arribar-hi hem passat per la Cova del Racó Gran, petita bauma condicionada per viure-hi, avui deshabitada.
Finalment hem completat la darrera part del recorregut arribant a l'Alzina del Sal·lari, on havíem iniciat aquest interessant recorregut.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova del Frontal
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cova del Frontal
Joan G. - Pablo - J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dissabte, 21 de febrer del 2026

Cresta de la Clusa, sectors 4 i 5

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és una activitat singular, una combinació d'escalada, trams equipatas amb grapes, grimpades fàcils i ràpels. És un itinerari llarg i de certa complexitat, que va ser equipat pels responsables del refugi de la Clusa. La cresta està dividida en cinc sectors i la pràctica més normal és recórrer la cresta en dues jornades, fent un dia els tres primers sectors i un altre dia els dos finals.
Avui hem vingut a recórrer, per segona vegada, els dos sectors finals de la cresta. És un recorregut de cresta amb passos d'escalada i dos trams equipats amb grapes com a petites vies ferrades. 
Era un dia fred de febrer però quan hem arribat al punt de partida, al costat de l'inici del barranc del Pas de l'Escalell, ja feia un sol gairebé primaveral que ens ha acompanyat durant tota l'activitat.
Després d'una curta aproximació, hem arribat al peu del primer ressalt del sector 4 de la cresta. L'entrada és un pas de certa dificultat seguit d'un flanqueig fins al centre de l'aresta i un pas vertical. Després d'un tram fàcil hem superat un altre curt pas de certa dificultat i finalment, ja més fàcilment, hem arribat fins al cim de la primera agulla.
Hem iniciat el descens de l'agulla amb un curt ràpel, desgrimpable, i amb un flanqueig que ens ha portat fins a la capçalera d'un ràpel de gairebé 30 metres. Per un petit corriol hem anat a buscar un altre ràpel, instal·lat sobre una alzina, i finalment hem fet el darrer ràpel, que ens ha deixat al peu de l'agulla. 
A través del bosc, hem anat a buscar l'inici del cinquè sector.  La via segueix per un mur vertical equipat amb grapes. És com una via ferrada però no hi ha cable de vida sinó que cal assegurar-se amb tècnica d'escalada a diversos parabolts que anem trobant.
Poc més amunt hi ha l'últim pas singular: un diedre equipat amb algunes grapes, que cal pujar amb tècnica mixta, escalant i aprofitant les grapes disperses que trobem. 
Un cop superat el darrer obstacle, només ens quedava una llarga grimpada, fàcil però amb algun pas vertiginós, fins al cim de l'agulla.
La baixada no requereix cap ràpel sinó que la pròpia cresta ens porta fins a un collet on iniciem la baixada per un corriol fins enllaçar amb una pista que ens ha portat fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Cresta de la Clusa Cresta de la Clusa
PARTICIPANTS:
Cresta de la Clusa
Bego · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimecres, 18 de febrer del 2026

Passejada amb esquís als Rasos de Peguera

Rasos de Peguera

Avui hem tornat als Rasos de Peguera per fer-hi una passejada amb esquís aprofitant la nevada dels darrers dies. És un itinerari que ja havíem fet fa uns anys en condicions semblants, amb un bon gruix de neu cobrint la muntanya. Com que el dia convidava a una sortida curta i matinal, hem decidit repetir recorregut i, aquesta vegada, acostar-nos també a la Bòfia del Pedró, una gran dolina que s’obre enmig del massís.
Com en altres sortides d’aquesta temporada, l’activitat ha estat mixta: un amb raquetes i l’altre amb esquís.
Hem començat avançant per la carretera d’accés a l’antiga estació, però ben aviat l’hem deixada per prendre una pista a l’esquerra que puja suaument pel bosc. A mesura que guanyàvem alçada han anat apareixent, al fons, les antenes de la Torreta, primera fita del dia. En poca estona hem assolit el cim de la Torreta dels Enginyers (1.985 m), un cim secundari però amb una panoràmica ben àmplia. A sota destacava la silueta esvelta del Cogulló d’Estela i, més enllà, emergint per damunt del mar de boira que cobria la Catalunya Central, s’alçaven Montserrat i el Montseny. Cap al nord, el Pirineu Oriental es veia ben nevat, amb el Puigmal dominant l’horitzó.
Hem continuat en direcció als cims principals dels Rasos, baixant fins al Pla de l’Orri i remuntant per l’altra banda cap al Pedró de Baix. La neu amagava els camins d’estiu, però les nombroses traces de dies anteriors facilitaven l’orientació entre els arbres.
Finalment hem arribat al vèrtex geodèsic del Pedró de Baix (2.051 m). És un cim peculiar: no hi ha cap elevació clara, sinó un piló que assenyala el vèrtex enmig d’un altiplà planer i envoltat de bosc. Uns metres més enllà hi ha també un petit monument que identifica el cim, situat en un altre punt del mateix altiplà.
Hem seguit carenant, baixant suaument per l’altra vessant fins a l’ample coll de les Collades (1.971 m). Des d’allà hem afrontat la pujada final, també entre bosc, fins al punt més alt dels Rasos: el Pedró de Dalt (2.077 m). És un altre cim discret, voltat d’arbres, marcat amb una bandera i un llibre de registre. El panorama és pràcticament nul, ja que el bosc ho cobreix tot.
Després de la foto de cim, l’esquiador s’ha tret les pells per aprofitar la baixada. Hem descendit pel bosc fins a una gran clariana, on hem deixat el traçat principal per acostar-nos a la Bòfia del Pedró.
La Bòfia és una dolina de grans dimensions, un enfonsament del terreny que forma una mena de cràter enmig de la muntanya. Tot i la seva fondària, s’hi pot accedir sense dificultat per una rampa situada al vessant sud. Hem baixat fins al fons per observar de prop aquesta curiositat geològica, abans de reprendre el descens. Poc després hem enllaçat amb una pista que, en pocs minuts, ens ha retornat al punt d’inici.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMICA:
Rasos de Peguera
PARTICIPANTS:
Rasos de Peguera
Joan G · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dissabte, 14 de febrer del 2026

GR2: La Coromina - Rupit

GR2: Joanetes - Rupit
Sisena etapa del GR2, el camí de gran recorregut que va de la Jonquera a Sant Adrià de Besòs, avui entre La Coromina (Joanetes) i Rupit. Ha estat una etapa molt interessant, en la qual hem completat la travessia de la Garrotxa i hem entrat a la comarca d'Osona.
Com ja és habitual, hem tingut sort amb el temps i ha fet un magnífic dia, gairebé primaveral, amb alguns núvols però amb un ambient no massa fred.
Hem iniciat la jornada esmorzant el típic cafè amb llet i croissant en el restaurant Vertisol de Les Preses, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després, ens hem desplaçat amb l'autocar fins a les proximitats de la masia de La Coromina, on hem iniciat l'etapa.
El primer tram de la caminada ha estat una mica caòtic. Hem intentat seguir el track que portàvem, que coincidia amb el traçat que consta en el mapa de l'Editorial Alpina, però el camí es perdia en un camp que, a més, estava voltat per una tanca electrificada per al bestiar.
Hem rectificat, tornant gairebé al punt de partida, i hem seguit una petita carretera passant per la masia de La Coromina fins al Mas de la Vila on hem trobat un camí ben traçat però on aviat hem començat a trobar les marques del GR.
El camí puja amb fort pendent pel bosc. Més amunt, segueix per uns prats amb roures dispersos i finalment, quan el camí entra a l'obaga, per una petita fageda. A mesura que pujàvem, anàvem veient a sota nostre les extenses planes amb conreus de la vall d'en Bas. També hem vist, ben aviat, l'ermita de Sant Miquel de Castelló, enlairada dalt d'unes roques.
En el darrer tram abans de l'ermita, el camí està empedrat i acaba en una mena de passadís estret, on hem deixat momentàniament el GR per pujar a l'ermita, molt propera.
L'ermita és molt antiga, del segle XI, i té un edifici annex on hi ha un refugi de muntanya, que normalment està tancat. Al davant de l'ermita hi ha un mirador panoràmic des d'on hem pogut gaudir d'una gran vista de la Garrotxa i les muntanyes nevades del Pirineu Oriental. 
Aprofitant la singularitat de l'indret, hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí, que a partir d'aquest punt ja no té grans pujades.
Hem tornat al GR per reprendre el camí i poc després hem arribat a la masia de Pibernat, on comença la pista que recorre tot l'altiplà de Falgars d'en Bas. Ja per pista, hem anat planejant i travessant els petits torrents que ens recordaven velles jornades de barranquisme per la zona: la Cua d'Euga, Pibernat, Bertrans...
Hem arribat a Falgars d'en Bas, un petit nucli de població, i ens hem aturat a esmorzar. A partir d'aquí la pista està asfaltada però tan solitària com fins ara. A la sortida de Falgars, seguint la petita carretera, hem arribat a un altre punt molt singular. La carretera passa fregant la part superior del cingle formant un balcó panoràmic i vertiginós des d'on teníem una visió espectacular del Sallent de la Coromina, un salt d'aigua de gairebé 100 metres que avui era impressionant, amb un gran cabal.
Hem seguit un bon tram per la carretera fins al Coll de Pruit, on l'hem deixat prenent una petita pista per on hem anat baixant fins arribar a Pruit. Des d'aquí ja ens quedava molt poc camí, tot de baixada, per arribar a Rupit, on hem acabat l'etapa.
I, com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, aquesta vegada a la Fonda Marsal, un establiment de tota la vida ubicat en el centre de Rupit, on hem gaudit d'un bon menú de cuina tradicional catalana.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Joanetes - Rupit
Xesco · Àngela · Lluis C. · Manel · Ramon · Jose · Isaac · Paco · Begonya · Miquel B. · Mònica · M. José · Miquel M. · Montse A. · Carles · Cati · Jorge · Lluis G. · Agnès · Trinidad · Guille · Marta · Casilda · Maribel · Joan G. · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dijous, 12 de febrer del 2026

Cija de los Royos

Cija de los Royos
Avui hem tancat la campanya d'espeleologia al Baix Aragó amb la quarta i darrera activitat programada: la Cija de los Royos. Es tracta d'una cavitat formada bàsicament per una gran esquerda del terreny on s'obre una llarga galeria. El recorregut és fàcil i només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 15 metres, però molt tècnic perquè s'han d'instal·lar diversos desviadors, reenviaments i passamans per recórrer la galeria.
El recorregut de la cavitat té diversos punts singulars, amb nom propi: la Bañera, el Paso de las Termópilas, los Gours Camaleónicos, la Sala Jordi Carreras...
Havíem vist algunes fotos de la cavitat amb força aigua i després de les darreres pluges pensàvem que potser trobaríem algun sector inundat però no ha estat així; tot estava ben sec.
Per arribar a la Cija ens hem desplaçat fins a Villarluengo. Des d'allà hem seguit una llarga pista, d'uns 17 km abans d'iniciar l'aproximació a peu. Feia un vent molt fort i bastant fred quan hem preparat el material a peu de cotxe. Després, hem fet la curta aproximació, també sota una forta ventada, fins a l'entrada de la cavitat.
Hem baixat el primer ràpel, el més llarg, fins a l'inici de la galeria. Poc després hem trobat el primer punt singular: la Bañera. És un punt baix on, de vegades, s'acumula l'aigua. Avui la banyera estava ben seca però es veien les marques del nivell de l'aigua quan s'omple.
Poc després hem arribat a un altre punt singular: el Paso de las Termópilas. Allà cal passar per sobre d'una profunda fisura per arribar a la instal·lació del segon ràpel. Per fer-ho hem d'equipar un passamans. El pas és fàcil però entretingut. 
Després d'un altre ràpel hem arribat a la Galería de los Gours Camaleónicos, on hi ha una sèrie de gours esglaonats. Quan hi ha aigua, aquest és un racó de gran bellesa. Avui faltava l'aigua però seguia essent un racó ben singular.
El darrer ràpel ens ha portat al final de la cavitat, una gran sala que porta el nom d'un dels primers exploradors d'aquesta cavitat: Jordi Carreras. Aquí la fisura es fa ampla i molt alta, creant una sala de grans dimensions.  Hem baixat fins al fons de la sala, un gran espai on, de vegades, s'acumula l'aigua formant un gran llac. Avui només hi havia fang però l'indret era realment impressionant per les seves dimensions. 
Després de completar l'exploració de la cavitat, hem tornat enrere, seguint el mateix recorregut i remuntant els quatre ràpels fins sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat i l'estada de quatre dies al Baix Aragó. Només ens quedava el llarg viatge de retorn a casa, satisfets per l'èxit d'aquesta sortida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cija de los Royos
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cija de los Royos
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimecres, 11 de febrer del 2026

Sima de Val de Otón

Sima de la Val de Otón
Avui hem fet un llarg desplaçament per visitar la Sima de Val de Otón, una cavitat força interessant situada a la comarca de Cuencas Mineras.
La Sima de Val de Otón és relativament petita però té una singularitat que la fa gairebé única: hi ha una sala amb un mur totalment recobert de cristalls blancs d'aragonit, una raresa geològica que mereix una visita. La cavitat consta bàsicament de dos pous, connectats a la part superior per una petita finestra. 
Després de recollir les claus a l'Ajuntament de Huesa del Común, hem arribat a la zona de Cerro Marcuello on es troba la sima. Feia un vent fort i fred, però l'aproximació és curta i en pocs minuts estàvem a l'entrada preparant les instal·lacions del primer ràpel. 
Hem iniciat l'exploració amb un curt ràpel de 8 metres i mig, fins a un replà situat al costat de la finestra que connecta els dos pous. Després, hem passat a l'altra banda de la finestra i hem muntat un ràpel per baixar a les sales inferiors. 
És un ràpel curt, d'uns 15 metres, amb un curiós reenviament instal·lat en una estalagmita. Un cop a baix, una curta grimpada ens ha portat fins a una sala amb moltes formacions, d'un blanc puríssim. 
Després, hem tornat al peu del ràpel i hem baixat fins al fons d'aquest primer pou, on hi ha la sala de l'aragonit. És realment impressionant: tot un mur recobert de cristalls blancs d'aragonit.
Després de contemplar el mur d'aragonit i fer unes quantes fotos, hem remuntat el pou i hem retornat per la finestra per arribar a l'altre pou. 
A l'altra banda de la finestra, hem fet un ràpel d'uns 18 metres fins a l'inici d'una rampa pedregosa. Baixant per aquesta rampa, hem arribat a l'entrada d'una petita galeria, més aviat una gatera, per on hem baixat fins arribar al punt de màxima profunditat de la cavitat, a uns 38 metres de l'entrada. Pel camí hem passat per una petita zona recoberta de cristalls d'aragonit.
Finalment, hem remuntat el pou, donant per acabada l'exploració de la Sima de Val de Otón, abans d'iniciar el llarg retorn a la nostra base de Cantavieja.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Sima de Val de Otón
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Sima de Val de Otón
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimarts, 10 de febrer del 2026

Cueva del Recuenco

Cueva del Recuenco
En el segon dia d'estada al Baix Aragó, hem visitat una de les cavitats més conegudes de la zona: la Cueva del Recuenco. És una cavitat relativament petita però molt laberíntica, amb un recorregut de poc més de 1.000 metres però concentrats en un laberint de galeries i gateres recargolades i a diferents nivells.
Mirant la ressenya, impossible de desxifrar, ja vèiem que difícilment podríem arribar a tots els racons d'aquesta cavitat tan complicada però els objectius eren clars: volíem arribar a les sales més característiques del Recuenco i especialment a la Sala de los Macarrones, la més bella de totes.
Hem sortit de la nostra base d'operacions a Cantavieja i ens hem desplaçat fins a Ejulve, on està ubicada la cavitat. Eren només 56 km però hem trigat més d'una hora perquè el trajecte es fa per carreteres secundàries que recorren la complicada orografia de la comarca.
Hem recollit les claus de la cova a l'Ajuntament d'Ejulve. Fa uns dies vam demanar el permís necessari per visitar la cova i ja ens esperaven.
Hem entrat per la petita porta i hem baixat amb l'ajut d'unes cordes fixes fins a la primera sala. Per una galeria entre blocs hem baixat fins a la Gran Sala, però no a la base de la sala sinó a les terrasses superiors.
Des d'aquí hem iniciat el recorregut de la primera via de la nostra exploració. Per una terrassa penjada, hem arribat a l'inici d'una galeria amb moltes formacions que ens ha portat sense complicacions a la Sala del Lago. La sala i el llac són interessants, però ens han decebut una mica perquè esperàvem trobar un llac i hem trobat una banyera. Tot i les petites dimensions del llac, tant l'indret com el recorregut eren força interessants per les moltes formacions que hem anat trobant.
Hem tornat a la sala i hem iniciat l'exploració de la segona via. Segons la ressenya que portàvem, un destrepe sinuoso ens portava a les galeries i sales inferiors. Una mica a cegues, per galeries i gateres laberíntiques i enfangades que no quadraven amb les ressenyes, hem arribat a la fita més important de la nostra visita: la Sala de los Macarrones. 
Aquesta sala també és petita però de gran bellesa, amb una impressionant concentració de petites estalactites, els macarrons, i uns petits gours.
Hem retornat a la sala per iniciar la tercera exploració. Amb un ràpel instal·lat en unes estalagmites, hem baixat al fons de la Gran Sala. Hem recorregut els diversos racons de la sala on hi havia algunes formacions, especialment unes banderes, i hem entrat a una nova galeria laberíntica.
No sabíem exactament on ens portava la galeria però esperàvem trobar alguna de les sales que ens faltaven per trobar, com la Sala de las Cortinas o la Sala del Huevo Frito. No hem trobat aquestes sales sinó que, sorprenentment, hem enllaçat amb les gateres que abans ens havien portat a la Sala de los Macarrones. 
Hem remuntat el ràpel retornant a la sala d'entrada per fer la darrera exploració: la Galería del Conejo. Hem pujat per una rampa fangosa i després hem baixat per la galeria on, en un racó, hem vist les restes dels ossos del conill que va tenir l'honor de donar nom a la galeria. 
Més avall hem muntat un ràpel per baixar al fons de la galeria. Hem iniciat el descens per una gatera poc pendent que s'aboca a una gran sala. Després d'instal·lar un reenviament, hem baixat fins al fons de la sala.
Hem fet una curta exploració pels racons inferiors de la sala abans de donar per acabada la visita a la Galería del Conejo i a la Cueva del Recuenco. Només ens quedava remuntar el ràpel i les cordes fixes del principi per sortir a l'exterior i retornar a la nostra base de Cantavieja.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cueva del Recuenco Cueva del Recuenco
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cueva del Recuenco
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dilluns, 9 de febrer del 2026

Cueva del Turcacho

Cueva del Turcacho
Hem iniciat una estada de quatre dies al Baix Aragó visitant la Cueva del Turcacho, una cavitat relativament petita, per aprofitar el dia després del llarg viatge fins al Maestrazgo turolense.
Hem arribat a migdia a Cantavieja, que serà el nostre centre d’operacions aquests dies, i ens hem instal·lat en un apartament. Després de dinar i preparar el material, ens hem desplaçat fins a Iglesuela del Cid per visitar la cavitat.
Hem deixat el cotxe en una petita àrea de pícnic, al costat d’una font, i hem iniciat la curta aproximació a la cova. En pocs minuts hem arribat a l’entrada i ens hem endinsat en la foscor del Turcacho.
La cavitat té un recorregut d'uns 830 metres i un desnivell de només 25 metres. Bàsicament és una única galeria relativament estreta, encara que en molts sectors està subdividida en dos nivells. 
Després de recórrer un primer tram de galeria estreta, hem arribat a un petit ressalt de només dos metres que hem baixat utilitzant la corda. Poc després hem arribat a una fonda esquerda que comunica la galeria superior amb el pis inferior. Cal passar per sobre d'un buit considerable amb uns passos fàcils però exposats.
Hem muntat un passamà, aprofitant un parabolt i un pont de roca, per superar el pas. Després hem seguit per la galeria, sempre per sobre de les esquerdes que comuniquen amb el nivell inferior. 
A partir d'aquí hem trobat diverses cordes fixes que asseguren els passos amb exposició i les petites grimpades i desgrimpades que es van trobant.
Després de superar un pas estret, hem arribat al sector final. Hi ha una colada d'uns quatre metres, que hem superat amb una corda de nusos arribant a una saleta rodona. A la part baixa d'aquesta saleta hi ha l'entrada d'una mínima gatera. Sembla inaccessible però, amb una mica de contorsionisme i sense respirar gaire, l'hem travessat arribant al peu d'una xemeneia vertical d'uns 8 metres. 
Després de superar la xemeneia, encara hem seguit per una estreta gatera en L i hem baixat un petit ressalt per arribar a una sala perpendicular, que les ressenyes anomenen Galería Misteriosa. 
No hem trobat res misteriós en aquesta sala però en un racó hi ha una corda fixa que permet pujar a una galeria penjada que gairebé no té recorregut.
A la Galeria Misteriosa hem donat per acabada l'exploració del Turcacho i hem iniciat el retorn seguint el mateix itinerari.
A la sortida ja era fosc i plovisquejava però en pocs minuts hem arribat al cotxe i hem retornat a Cantavieja, tancant aquesta primera jornada subterrània al Baix Aragó. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cueva del Turcacho
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cueva del Turcacho
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)