La Carnavalada i El Pingüí

Escalada a Montserrat, Agulles. Fem dues vies:

• La Carnavalada, via Aresta Brucs (descens per la Normal)
• El Pingüí, via Aresta Brucs

La primera ascensió ja l'havíem fet; va ser el nostre primer cinquè, allà per l'any 1974. És una via relativament fàcil que puja per l'Aresta dels Brucs sense massa dificultat (III, IV) i només té un pas difícil, que aleshores estava catalogat de cinquè grau i ara es considera IV+, per superar el petit desplom de la bola del cim. La baixada es fa desgrimpant per la via normal, un tram curt de segon grau sense dificultat.

L'Aresta Brucs del Pingüí és una via molt interessant, amb només dues tirades de dificultat mitjana (IV, IV+). Finura montserratina al nivell just per gaudir de l'escalada.

---

RESSENYES:

---

El Camell de Sant Jeroni

Foto d'arxiu: el Camell de Sant Jeroni, novembre 2014

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Jeroni. Fem una única via, ja que l'aproximació és tota una excursió:

• El Camell de Sant Jeroni, via Normal

La via comença pujant per una placa fàcil; després travessa a l'esquerra per entrar en una canal i la remunta fins aun bon replà on podem muntar una bona reunió. La tirada és de 40 metres però pot partir-se. Aquí comença la tirada clau de la via, un flanquejament en escalada artificial cap a l'esquerra, amb cinc o sis ferros (en aquella època estaven posats). Anem a parar a una canal amb savines per on pugem fins a un collet a pocs metres del cim, on muntem reunió. Des d'aquí, una curta tirada de tercer grau ens porta al cim.

---

La Trirroca i la Petitona

Foto d'arxiu: al cim de la Torta, abril de 2009

---

Escalada a Agulles. Primer vam intentar la via Albert Alonso a l’Escorpí, una via que havíem vist en una revista del Centre Excursionista de Sabadell, però vam haver d’abandonar perquè hi havia un pas d’artificial i calia clavar algun ferro en una fissura terrosa, i no portàvem el material adequat. Hi havia una fissura terrosa i els pitons que dúiem eren curts per fer aquesta via amb seguretat (vam tornar un altre dia i vam completar la via).
Després vam fer un parell de vies properes:

• La Trirroca, via Bages
• La Xica de la Miranda (la Petitona), via Normal (i desgrimpada)

En realitat no són dues vies sinó dues parts de la mateixa, la via Bages de la Trirroca. Efectivament, per fer la Bages primer cal pujar la Petitona. És una curta grimpada de tercer grau que fins i tot vam fer sense corda. Des del cim de la Petitona, que està gairebé enganxada a la Trirroca, cal fer un pas obert de cames entre les dues agulles per arribar al primer burí de l’artificial de la Trirroca. Pugem uns pocs metres amb artificial de burí i sortim en lliure per arribar fàcilment al cim de la Trirroca.

---

RESSENYES:

---

El Sentinella, via Pany-Farrera

Foto d'arxiu: el Sentinella des de les Gorres, gener de 2011

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Jeroni:

• El Sentinella, via Pany-Farrera

Aquesta via l’havíem intentat sense èxit el 19 d’octubre de 1975. En aquella ocasió vam haver d’abandonar perquè ens faltava material, però aquest dia, finalment, vam superar la via. 

Es tracta d’una via molt singular, amb una gran varietat de tècniques. Comença amb un flanqueig en artificial per entrar a la canal que separa el Sentinella del seu fusell. Després supera, en lliure i en artificial, la paret del fusell fins al seu cim. Des d’aquí cal fer un pas molt espectacular sobre un buit impressionant per passar del Fusell al Sentinella. El pas clau cal fer-lo projectant-se des d’una pedra de color fosc, molt característica. El ràpel també és molt impressionant.

La revista Muntanya va publicar, en el seu número 747 d’octubre de 1986, un interessant article sobre aquesta ascensió.

---

ARTICLE MUNTANYA 747

---

RESSENYA:

La Prenyada, via Manyos

Foto d'arxiu: la Prenyada i altres agulles, des de les Gorres

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet:

• La Prenyada, via Manyos

Tota una clàssica montserratina. La primera tirada és gairebé tota en artificial de burí, fàcil i ben equipada (quan la vam fer). Al final sortim en lliure i arribem immediatament a la primera reunió. 

Sortim de la reunió en lliure amb tendència a la dreta, amb passos de quart i cinquè grau, fins a sota mateix de la panxa, en el punt de màxima volada, on fem la segona reunió. 

Sortim flanquejant a la dreta i pujant en diagonal per sota de la panxa fins arribar a una savina gran, on muntem la tercera reunió, que coincideix amb la quarta reunió de la via Gómez-Xalmet. Des d’aquí queden dues tirades en lliure, relativament fàcils, seguint el traçat de la Gómez-Xalmet fins al cim de l’agulla.

---

RESSENYA: