Sortida frustrada d’escalada al Pedraforca. La intenció era fer una via a la paret nord del Pedraforca i vam arribar dissabte a la tarda al refugi Lluís Estasen. Vam plantar la tenda i, quan gairebé ja era fosc, vam sentir que algú cridava des de la paret demanant auxili. Ho vam dir al guarda del refugi i ell, sense donar-hi massa importància, ens va dir que ja havia avisat els bombers i que en unes hores arribarien.
La resposta del guarda no ens va convèncer i, com que els de la paret seguien cridant i ja era fosc, vam decidir acostar-nos a veure si podíem fer alguna cosa. Veient la posició dels escaladors, vam decidir acostar-nos per la gran cornisa, punt de partida de diverses vies de la paret. Quan vam ser a prop, ja ens vam poder comunicar amb els accidentats, que eren dos nois de Torelló, i ens van explicar que havien fet una maniobra equivocada i havien quedat a una reunió de la via sense cap corda, de manera que no podien ni pujar ni baixar.
Ràpidament vam muntar una petita operació de rescat: vam baixar en ràpel fins al lloc on havien quedat atrapats i vam instal·lar un parell de ràpels més per poder baixar fins al peu de la paret i tornar caminant al refugi.
Satisfets per l’èxit de l’operació, vam anar a dormir a la tenda fins a la una de la matinada, quan ens van despertar els bombers per demanar-nos el DNI. Els vam explicar com havia anat tot plegat i vam tornar a dormir. L’endemà ja no vam fer res i vam tornar cap a casa.
El dilluns, els diaris van explicar una pel·lícula una mica diferent dels fets, complicats pel fet que hi havia alguna altra cordada amb problemes a la paret, i es va crear una petita polèmica.
