Ayt Ali n-Ittou - Tissili - coll d'Itergarn - Imazayn
Vam deixar la plàcida comoditat de la gîte d'Ayt Ali n-Ittou per emprendre una nova etapa. Primer vam baixar seguint la vall de Tessaout fins a la confluència amb la vall de Tissili, per on vam pujar deixant la vall principal. A partir d'aquí vam sortir novament de les rutes que segueixen els turistes i vam entrar en un territori més solitari, on les comunicacions eren difícils.
Abans d'arribar a Tissili vam passar per algunes cases disperses i els nens ens van sortir a rebre. Acompanyats per tota una comitiva de nens que s'havien anat sumant a la nostra expedició al llarg del camí, vam arribar al poble de Tissili. És un poble relativament important perquè hi puja una pista apta per a vehicles des de la vall principal.
El muletier ens va preguntar si ens venia de gust un te i li vam dir que sí. Ens va portar pels carrers del poble fins a una casa, que semblava que era d'uns parents seus. Ens van rebre amb alegria i ens van preparar un te a la manera tradicional.
Després del te vam seguir el nostre camí, que surt de Tissili entre camps de conreu però ben aviat deixa les plàcides planes cultivades del voltant del poble per enfilar-se per un camí vertiginós que puja amb llaçades entre les roques. Hi havia molta activitat per aquesta zona; vam trobar moltes noies que baixaven amb grans feixos d'herba i palla. Estaven segant els camps de les terrasses superiors de la muntanya i les noies eren les encarregades de baixar aquests feixos, que servirien de farratge per als animals.
Després de la llarga pujada vam arribar a les planes superiors i vam poder veure d'on venien les noies que havíem trobat baixant tan carregades. Vam deixar aquest racó de món i vam continuar pujant, ara per amples lloms, en direcció al coll d'Itergarn (2.580 m), que ens havia de donar entrada a una nova vall on hi ha el poble d'Imazayn.
La baixada fins a aquest poble, on teníem previst acabar l'etapa, ens va oferir nous paisatges. Aquí la terra no era tan resseca i pedregosa com en els territoris alts que havíem travessat per arribar fins aquí sinó que hi havia matolls plens de flors grogues que omplien l'aire d'aromes.
Finalment vam arribar i ens vam instal·lar a la gîte, força confortable. Hi havia una dona sola, que no entenia gaire bé el francès però que ja sabia que quan uns caminants arriben després d'un llarg camí volen prendre un te i menjar alguna cosa. Ens va servir el te, que vam prendre amb el nostre guia, i després un dinar típic. Primer ens va servir un bol d'oli d'oliva i uns pans per sucar; després una magnífica truita berber sense cap salsa ni complement indesitjat.
