La Prenyada, via Ludwig-Casanellas

Foto d'arxiu: la Prenyada i la Mòmia, juny 2010

---

Vam fer una jornada d’escalada a Montserrat. Vam escalar la via Ludwig-Casanellas a la Prenyada, una via que, en realitat, no puja a la Prenyada sinó al Contrafort de la Prenyada.

La via consta de quatre tirades en lliure de cinquè i cinquè superior, amb algun pas d’artificial. Comença al peu d’un gran bloc situat a la base de l’aresta. Es puja directament en lliure per una placa fins a una cornisa horitzontal situada sobre una bauma molt pronunciada; des d’aquí es flanqueja uns metres a l’esquerra fins entrar a la reunió.

A la segona tirada se surt en artificial per superar un desplom. Després es continua en lliure molt difícil fins que, més amunt, es troba un altre tram d’escalada artificial, amb burins. És un tram curt, després del qual es continua en lliure difícil fins a la reunió, muntada en un forat.

La tercera tirada comença en lliure però més endavant torna a aparèixer un tram de burins, superat el qual es completa la tirada en lliure, amb una sortida molt difícil. Des d’aquí només queden dues tirades més, ja en lliure, de dificultat decreixent fins al cim.

---

RESSENYA:

---

Penyassegat de Garraf, via de la Bauma

Vam fer una matinal d’escalada en aquesta zona que recorda, salvant les distàncies, l’escola d’escalada de les Calanques, ja que les vies superen un penyassegat que cau directament sobre el mar i la roca és molt semblant.

Vam escalar la via de la Bauma, que surt arran de mar, des de la via del tren, i supera el penyassegat en quatre tirades. La primera tirada té una xemeneia catalogada de cinquè grau. Les dues següents presenten passos de quart superior i algun tram en artificial, i l’última tirada ja és més fàcil, de tercer grau.

La idea de fer aquesta via, com les altres vies que havíem escalat al Garraf, va venir de la lectura d’un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb la descripció i la ressenya de les principals vies de la zona.

Podeu veure aquí l’àlbum d’escalada al Garraf, amb les fotos de les escalades fetes entre els mesos de gener i maig de 1978.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

RESSENYA HISTÒRICA:

Montserrat nevat

Aprofitant que havia caigut una considerable nevada a Montserrat, vam fer una sortida singular. Vam recórrer els camins de sempre i vam contemplar els paisatges montserratins coberts de neu.

Vam fer unes quantes fotos de les agulles montserratines nevades i també vam escalar una via curta i relativament fàcil però que, en aquestes condicions, amb les preses cobertes de neu, resultava molt més difícil.

Es tracta de la via Dalmau al Mirador de la Miranda de les Boïgues, una típica via Aresta Brucs que puja pel fil de l’aresta amb bones preses. És una via similar a les veïnes de la Boteruda i el Gep Llarg, però més recent, ja que va obrir-se l’any 1972 i no apareix a la guia clàssica d’escalada a Agulles.

Nosaltres vam veure una ressenya en algun butlletí de muntanya i per això la vam fer. La via només té un petit tram molt vertical, catalogat com a IV+; la resta de l’aresta no passa de tercer.

---

RESSENYA:

---

MÉS FOTOS:

---

Gallinero, via Rabadà Navarro (III)

Vam completar aquesta ascensió de l' Espolón del Gallinero, via Rabadá-Navarro en una tercera jornada d'escalada de dificultat.

Des del nostre segon bivac només ens quedava la xemeneia final, molt marcada, que vam superar amb tècnica de ramonage fins a la sortida, a les feixes del circ sota el Casco de Marboré i la Brecha de Rolando.

Des d’aquí vam baixar a la vall per les Clavijas de Cotatuero.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

RESSENYA HISTÒRICA:

Gallinero, via Rabadá-Navarro (II)

Vam iniciar el segon dia de l'escalada al Gallinero per la via Rabadá-Navarro . Encara que feia bon temps, el fred es feia notar, de manera que no vam sortir del sac, on havíem passat la nit del lloro, fins que ens van tocar els primers raigs de sol.

Des del nostre bivac vèiem, just a sobre nostre, el gran sostre que ens barrava el pas cap al cim. Aquell dia vam ocupar bona part de la jornada a superar aquest obstacle, amb algun pas artificial.

El dia, en ple mes de gener, és molt curt, de manera que després de superar el gran sostre encara vam haver de fer un segon bivac, aquest força més còmode que el primer, en una feixa àmplia al peu de la xemeneia final.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---

Gallinero, via Rabadá-Navarro (I)

Vam atacar la via Rabadá-Navarro de l'Espolón del Gallinero , una clàssica amb un gran prestigi, oberta per la mítica cordada Rabadá-Navarro. A més, la vam fer en hivernal, en ple mes de gener.

El primer dia, després de l'aproximació, vam iniciar l'ascensió. La primera part de la via és molt vertical i en alguns trams extraplomada, però puja totalment en lliure aprofitant les magnífiques preses d'aquests murs calcaris.

Vam passar pel pas que els primers ascensionistes van anomenar nido de urracas i vam arribar fins sota del gran sostre on, asseguts en un replà i assegurats a la paret, vam fer el primer bivac.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---