GR83: Ascensió al Canigó (2.785 m)

Etapa final del GR83 que ens ha portat en onze etapes des de la platja del Callao, a Mataró, fins al cim del Canigó. Ahir a la tarda vam anar arribant els 39 membres de l'expedició al refugi de Mariailles. Vam sopar (els que van poder arribar a l'hora de sopar de França) i vam dormir al refugi. Poc abans de les 7 del matí, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en marxa en direcció al cim. El Canigó és un dels cims més populars i per això hem anat trobant gent pel camí. A la cabana d'Aragó, mig enrunada, ens hem aturat a menjar una mica; després hem seguit pel camí, molt ben traçat, en direcció al Canigó. Al peu de la xemeneia, el pas clau de l'ascensió, ens hem aturat novament per menjar alguna cosa, abrigar-nos i reagrupar-nos una mica. La pujada per la xemeneia és fàcil, encara que per als que no estan acostumats a aquestes grimpades és tot un repte. A poc a poc hem anat pujant tots fins arribar al cim. Només dos dels 39 caminadors han preferit mirar-s'ho des de baix. Al cim, gran celebració per l'èxit global del GR83 que ara completàvem, brindis amb cava i gran panoràmica. Després de fer les fotos de rigor hem iniciat el descens per la xemeneia, que era força complicat. En Joan ha desplegat la corda i hem instal·lat un passamans per fer més segura la baixada. Un cop en el camí hem seguit baixant, ja fàcilment, fins que la vanguardia de l'expedició ha agafat una drecera que acabava en un pedregar i ens ha complicat força el descens. Finalment hem retrobat el camí i hem baixat fins al refugi, on ens esperava un plat d'espaguetis a la carbonara. Després del comiat hem baixat la mitja horeta que faltava fins a l'aparcament.
Aquí podeu veure la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:

---

---

També tenim aquí la panoràmica circular del cim:

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Prats de Molló - Mariailles

Prats de Molló - Coll del Miracle - Pla Guillem - Coll de la Creu de Llipodera - Mariailles - Coll de Jou - Castell

---

Etapa reina del GR83 i penúltima, abans de l'ascensió al Canigó prevista per al mes vinent. Més de 1.600 metres de desnivell en una jornada amb molt bon temps però també amb molta calor. Hem arribat a Prats de Molló amb un autocar de 32 places i, després d'esmorzar una mica a la plaça del poble, hem iniciat el nostre camí, que de bon principi ja era molt pendent. A la sortida del poble hem observat que les marques del GR anaven per una banda i el track del GPS per una altra. Nosaltres hem optat per seguir el track i hem agafat un camí que s'enfilava incansablement per la muntanya. Hem arribat al Coll del Miracle i hem retrobat les marques del GR. Ens hem aturat a esmorzar, ja que portàvem superats 500 metres de desnivell i calia recuperar forces perquè encara ens quedaven més de 1000 metres de desnivell fins al Pla Guillem. Hem reiniciat la marxa i, a poc a poc hem anat superant el desnivell. Per sort, una bona part del camí va pel bosc, de manera que estàvem protegits del sol del solstici d'estiu. Després de passar per refugi dels Estables, una cabana de pastors, ens hem aturat uns minuts per recuperar forces abans d'iniciar l'atac final per una carena que s'enfila fins al Pla Guillem. Aquí el sol ens tocava de ple però a estones corria una mica d'aire. Finalment hem arribat al Pla Guillem, un paratge extraordinari amb grans vistes del Pirineu Oriental, des del Gra de Fajol fins al Roc de Madres. Hem dinat i alguns han fet una mica de migdiada abans d'iniciar la baixada cap a Mariailles. Després de superar més de 1.600 metres de desnivell, la baixada ha estat fàcil i aviat hem arribat al refugi on hem pres un refresc. Aquí ens ha arribat la mala notícia que l'autocar no podia pujar al Coll de Jou, on ens havia de recollir, sinó que ens esperava al poble de Castell. Això allargava una hora més la nostra ja molt llarga jornada de muntanya però no hi havia alternativa, de manera que hem anat baixant i dues hores més tard arribàvem a Castell on hem donat per acabada la caminada.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Coll Golofreu - Prats de Molló

Coll Golofreu - Coll de Malrem - La Menera - Prats de Molló

---

Avui el GR83 ens ha portat fins a la població de Prats de Molló, al Vallespir, ja en terres franceses. Com és habitual, les previsions del temps eren bones encara que, com també és habitual, assenyalaven possibilitat de xàfecs a la tarda. Una vegada més s'han confirmat tots els pronòstics i hem tingut el bon temps que ens havien anunciat i un xàfec curt però intens just quan hem arribat al final. De bon matí hem arribat en autocar al Coll Golofreu i hem iniciat la curta ascensió cap al Coll de Malrem. Aquest coll és un punt molt característic perquè per aquí passa la frontera. Al coll hi ha una de les fites que assenyalen la frontera des d'Irun fins a Portbou. Com és normal, hem fet una foto de grup amb la magnífica fita abans d'iniciar el descens cap a la Menera. Hem arribat a aquest poble, el primer del Vallespir, i hem iniciat una nova pujada per superar el Coll de la Guilla i  arribar a Prats de Molló, punt final de l'etapa. Aquí ens esperava l'autocar i ens ha portat fins a Molló, on hem tancat la jornada amb un dinar al restaurant Calitxó.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Vall del Bac - Coll Golofreu

Hostal de la Vall del Bac - Coll de Salomó - Beget - Coll Golofreu

---

Una etapa més, la vuitena, del GR83. Hem arribat al matí a l'Hostal de la Vall del Bac, on vam acabar l'etapa anterior, amb dos microbusos. Les previsions del temps no eren bones, ja que s'esperava pluja a partir del migdia però al matí el cel era blau. Després d'esmorzar una mica ens hem posat en marxa. L'etapa d'avui discorre gairebé tota per corriols entre el bosc, de manera que ha estat una bona mostra dels camins de l'Alta Garrotxa. Després de superar el Coll de Salomó ens hem aturat a esmorzar i hem iniciat el descens en direcció a Beget. Abans hem pogut veure un gran panorama; el Canigó tot nevat ens mostrava el camí a seguir en les properes etapes. Hem arribat a Beget però sense gairebé ni aturar-nos hem iniciat la pujada del Coll de Golofreu. Hem superat els 400 metres de desnivell a bon ritme mentre el cel s'anava ennuvolant però hem arribat al coll, on ens esperaven els dos microbusos, sense que ens atrapés la pluja. Els vehicles ens han portat a Beget on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Can Jeroni.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Can Xel - Hostal de la Vall del Bac

 Can Xel - Olot - Coll de Passaserres - Hostal de la Vall del Bac 

---

Setena etapa del GR83, el camí del Nord. Avui érem 36 caminadors i hem arribat de bon matí en dos microbusos a Can Xel on ja ens esperaven els croissants i el cafè amb llet. Després d'esmorzar hem començat la caminada per un fàcil camí en suau baixada que ens ha portat travessant la Fageda d'en Jordà fins a Olot. Ens hem reagrupat en un parc a l'entrada d'Olot i ens hem endinsat pels carrers de la ciutat en direcció al Montsacopa, un dels volcans que dominen la ciutat. Hem vorejat el volcà i hem seguit per una pista asfaltada fins a la carretera de la Vall de Bianya. Abans de travessar la carretera ens hem aturat a esmorzar asseguts en un prat. El camí seguia planer entre camps i masies; semblava que no arribaria mai l'anunciada pujada al Coll de Passaserres, principal obstacle de la jornada, però de sobte el camí planer s'ha transformat en una pista costeruda. Després de tot el dia planejant i recorrent sense gaire esforç els quilòmetres no ens esperàvem aquesta pujada tan forta, que ens ha fet suar de valent. En poc més d'una hora, però, hem superat els 400 metres de desnivell del coll i, després de reagrupar-nos novament a dalt, hem completat l'etapa amb una suau baixada que ens ha portat a l'Hostal de la Vall del Bac on ja ens esperaven els dos microbusos. Com que l'Hostal és tancat des de fa ja uns quants anys, hem baixat en els autobusos fins a Sant Pau de Segúries on hem tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant Pinòs.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Les Planes d'Hostoles - Can Xel

Les Planes d'Hostoles - Cogolls - Sant Salvador de Puig-Alder - Coll de la Serrella - Sant Miquel Sacot - Can Xel

---

Sisena etapa del GR83, el camí del Nord. Avui hem sortit 34 caminadors de les Planes d'Hostoles, no tan aviat com l'etapa anterior perquè avui l'etapa era més curta. Una vegada més hem pogut gaudir d'un dia radiant, amb força sol encara que fred. Com que anàvem una mica més sobrats de temps, hem començat la jornada esmorzant a la fonda Arnau de Les Planes d'Hostoles, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després del cafè amb llet i croissants, hem començat a caminar per una pista asfaltada que ens ha portat fins a Cogolls. Després, el GR es va desdibuixant i cada vegada hi ha menys marques, passant per camins i corriols que ens han anat portant, amb l'ajut de la intuïció i en major mesura del GPS, en la bona direcció. Hem passat per Sant Salvador de Puig-Alder i hem iniciat una bona pujada fins al coll de la Serrella. Des d'aquest mirador privilegiat hem pogut veure un gran panorama: cap al sud la Serra de Cabrera, el Puigsacalm i tota la Vall de Bas. Cap a l'altra banda els Pirineus nevats (poc) on hem pogut distingir, entre moltes més muntanyes, el Taga, la Serra Cavallera, el Puigmal, el Balandrau, el Costabona i el Canigó. Encara ens quedava una petita pujada fins al Coll de Font Pobra des d'un hem iniciat la baixada final. Quan ja es veia Can Xel ben a prop, el GR ens ha portat amb una petita pujada fins a Sant Miquel Sacot. Des d'aquí ja només ens quedava una curta pista asfaltada, amb grans vistes del Canigó, fins a Can Xel. Com és habitual, hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant  de Can Xel.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Osor - La Planes d'Hostoles

Osor - Coll Nafré - Pantà de Susqueda - Sant Martí Sacalm - Les Planes d'Hostoles

---

Cinquena etapa del GR83, el camí del Nord, entre Osor i Les Planes d'Hostoles. Hem arribat en autocar  a Osor quan encara era fosc. Amb un ambient entre polar i siberià, hem esmorzat a peu dret al costat de l'autocar i hem iniciat la marxa. La primera part és una forta pujada fins al Coll Nafré però feia tant fred que hem pujat a un ritme viu i hem arribat ben aviat al coll. Després de reagrupar la colla hem iniciat el descens en direcció al pantà de Susqueda amb un ambient encara més fred, ja que el camí baixa per l'obaga del vessant nord. Quan hem arribat a la presa de Susqueda ens hem emportat una sorpresa desagradable, ja que el camí normal del GR estava tallat "per obres" encara que no hem vist cap obra. Una tanca metàl·lica privava totalment el pas i un cartell ens indicava la "variant aconsellada" que consistia en baixar per la carretera una bona estona fins al pont que creua el Ter i tornar a pujar per l'altra banda del riu fins a la presa de Susqueda. Tot plegat, 45 minuts més per afegir a la llarga etapa. Poc abans d'arribar a la riba esquerra de la presa ens hem aturat a esmorzar; hem continuat l'excursió per una pista que en un parell d'hores i superat un desnivell considerable, ens ha portat fins a Sant Martí Sacalm, situat a sota mateix de la impressionant cinglera del Far. Des de Sant Martí hem vist el Canigó nevat aixecant-se a l'horitzó en direcció Nord mostrant-nos el final del nostre camí. Després hem iniciat la baixada fins a les Planes d'Hostoles, fàcil però llarga i, després de recórrer un petit tram de la via verda que va d'Olot a Girona, hem arribat al final de l'etapa. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar, avui a la fonda Arnau, una fonda de poble on hem pogut gaudir de bons plats casolans, de la gastronomia de la zona; destacaven les patates d'Olot, el trinxat, els peus de porc, les galtes i el pollastre al forn. Només hi ha hagut la nota discordant d'un caminador que, potser pensant-se que estava a un xiringuito de Salou o de Lloret, ha demanat calamars a la romana.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Collsacreu - Viabrea

Collsacreu - Sant Martí de Montnegre - Riu Tordera - Viabrea

---

Quan la colla del GR va fer la segona etapa del GR83, alguns dels caminadors estàvem a l'Atlas. D'altres no van poder fer l'etapa per altres motius però avui hem recuperat aquesta etapa i ens hem posat al corrent. Érem quatre caminadors i hem començat a caminar molt aviat des de Collsacreu després de deixar un cotxe a l'estació de Viabrea. L'etapa era fàcil i relativament curta, gairebé tota per pistes amples i de pendent suau. A mig camí ens hem aturat a esmorzar a Sant Martí del Montnegre i hem completat l'etapa sense dificultat llevat de l'únic obstacle de la jornada, el pas "a gual" de la Tordera, on ens hem hagut de descalçar per travessar el riu. Tot i que el personal ha estat a punt de revoltar-se perquè deien que el GR no podia anar per allà, la bibliografia consultada i la revisió posterior del track sobre la foto de satèlit confirmen que efectivament el GR passa la Tordera a gual. A la una del migdia ja estàvem a l'estació de Viabrea, on hem donat per acabada l'etapa, hem retornat a Collsacreu amb el cotxe que havíem deixat aquí al matí i encara hem arribat a dinar a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Arbúcies - Osor

Arbúcies - Joanet - Sant Hilari Sacalm - Osor

---

Quarta etapa d'aquest GR en un magnífic dia d'hivern, mot fred però també molt clar. Avui érem 24 caminadors i hem arribat a Arbúcies quan encara estava clarejant; l'etapa era llarga i calia començar aviat. Hem passat pel petit poble de Joanet i hem seguit el nostre camí guanyant desnivell fins als afores de Sant Hilari Sacalm, on ens hem aturat a esmorzar. El dia era molt clar a causa de la tramuntana que netejava l'ambient i això ens ha permès tenir grans vistes del Montseny, especialment de les Agudes; la visió de la seva esvelta silueta ens ha acompanyat bona part del dia. Hem continuat el nostre camí, amb pujada més suau, fins al coll de Llevanyes. Des del coll ja només quedava una plàcida baixada per una àmplia pista entre el bosc fins al poble d'Osor. Com és habitual, hem acabat l'excursió amb un magnífic dinar al restaurant de les piscines d'Osor.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Viabrea-Arbúcies (II)

Quan el passat dia 19 de novembre vam fer aquesta etapa amb la colla del GR83, la Magda no va poder venir, de manera que tenia una assignatura pendent que calia recuperar. Avui, aprofitant el pont de la Constitució, hem vingut aquí a recuperar aquesta etapa. Hem recorregut sense problemes el camí de Viabrea a Arbúcies, seguint el mateix itinerari que vam seguir el dia 19 però sense la variant de la Torre de Montfort. Hem arribat a Arbúcies a l'hora de dinar i, després de recuperar forces a la pizzeria, hem tornat en taxi a Viabrea per recuperar el cotxe.

Avui no hi ha àlbum; únicament publiquem la foto que veieu aquí a l'entrada del blog. Avui també hem fet moltes fotos de bolets, que han fet augmentar la col·lecció corresponent del blog.

---

GR83: Viabrea - Arbúcies

Viabrea - Riells del Montseny - Torre de Montfort - Arbúcies

---

Tercera etapa d'aquest GR, que ens ha portat fins a Arbúcies. Després d'haver faltat a la sortida de la segona etapa a causa de l'expedició a l'Atlas, avui hem retornat a la colla del GR per fer aquesta etapa que recorre la falda del Montseny seguint, com sempre en aquest GR, la direcció del nord. Avui les previsions del temps eren també apocalíptiques però no ens hem desanimat i a primera hora del matí hem arribat en autocar a Viabrea, on hem esmorzat amb els tradicionals croissants. Després hem iniciat la marxa seguint el GR, no sempre ben marcat i amb alguns sectors poc definits. Les previsions meteorològiques no s'han materialitzat i el dia s'ha mantingut sense caure ni una gota mentre travessàvem els boscos humits del Montseny, avui vestits de tardor. Hem passat sense aturar-nos pel poblet de Riells del Montseny i hem continuat el nostre camí. Més endavant ens hem apartat una mica del GR per fer una visita a la Torre de Montfort on hem fet la foto oficial de grup. Després ja només ens quedava baixar fins a Arbúcies i travessar el poble fins al restaurant Antic Ramonet, on hem acabat la jornada caminadora amb un magnífic dinar. Hem tingut molta sort amb el temps perquè quan hem agafat l'autocar per retornar a casa ha començat a ploure amb ganes. Una vegada més, hem tingut la sort dels campions...

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquesta vegada hem fet moltes fotos de bolets, ja que tot n'estava ple; a l'àlbum oficial hi ha només una petita mostra però amb el material d'avui ha crescut molt el nostre àlbum de bolets.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR83: Mataró-Collsacreu

Mataró - Sant Miquel de Mata - Sant Martí de Mata - Font del Mal Pas - Collsacreu

---

Avui hem iniciat una nova temporada amb el grup de caminadors de GR. Després d'haver completat la temporada passada el GR92, hem començat una nova aventura, el GR83, que va des de la platja del Callao a Mataró fins al cim del Canigó (amb un afegitó fins a Sant Miquel de Cuixà). Avui érem una bona colla (34 caminadors) i a més hi havia gent nova que ens acompanyava per primera vegada. Potser per això, per facilitar que els nous fitxatges s'acostumin al ritme caminador d'aquesta colla, hem fet una etapa relativament curta. La cosa ha anat molt bé i hem completat l'etapa en menys temps del previst. De bon matí ens hem trobat a Collsacreu, on hem deixat els cotxes i hem agafat l'autocar que ens ha portat fins a Mataró, a la platja del Callao, punt de partida del nostre camí. Hem pres un cafè amb llet en el bar del club nàutic de Mataró i els caminadors amb més sort han pogut fins i tot menjar un croissant; els que no hem tingut tanta sort ens hem hagut de conformar amb una magdalena acartronada, que no faria mal paper a la secció de fòsils d'aquest blog. Després hem iniciat la marxa pel GR, molt ben senyalitzat, que ens ha portat cap a la serra de Marina. Hem passat a prop del Corredor (fins i tot hem vist la seva torre de planta quadrada d'un tros lluny), per on vam passar en una de les etapes del GR92, i hem arribat a la font del Mal Pas, que avui no era una font sinó un degotall, on hem esmorzat. Aquí s'ha produït l'anècdota de la jornada quan en Ramon, un dels caminadors, ha rebut una trucada anunciant-li que acabava de convertir-se en avi. Després de les felicitacions de rigor hem reiniciat la marxa. Des d'aquí el camí ja era curt i fàcil fins a Collsacreu, on hem donat per acabada l'etapa. Després hem agafat els cotxes i hem baixat fins al restaurant Xeremell, on hem fet el tradicional dinar de final d'etapa, que ha acabat amb una copa de cava, invitació d'en Ramon per celebrar el naixement del seu nét.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---