dimarts, 20 de maig del 2025

Mont-redon, per les Crestes de la Seda

Mont-Redon, Pratdip
El Mont-redon és un cim modest, de només 859 metres d'altitud, situat a la Serra de Llaberia. No és el més alt de la serra, però està voltat de penya-segats i això li dona un aspecte altiu.
Avui hem pujat al Mont-redon seguint un itinerari circular que té com a punt més destacat la Cresta de la Seda, on hi ha uns passos equipats i algunes petites grimpades que fan que l'itinerari sigui molt interessant.
El punt de partida ha estat el poble de Pratdip. Quan hi hem arribat ens ha sorprès el fort vent que bufava. Un vent que ens ha acompanyat durant tot el recorregut i que a les parts altes era especialment molest per la seva intensitat.
Hem sortit del poble per una pista però aviat hem seguit per un petit camí molt ben traçat que puja fent petites llaçades pel bosc per acostar-se a l'inici de la cresta. Aviat hem arribat a una zona rocosa i en alguns punts hem hagut de superar petits ressalts amb curtes grimpades.
Al cap de poc hem arribat al primer pas equipat. És un pendent rocós amb una corda fixa i una cadena, que hem superat sense problemes. Després hi ha un cable d'acer que s'utilitza com a passamans per fer un curt flanqueig.
Després hem seguit superant petits ressalts sense gaire dificultat fins arribar a una zona més fàcil, per on hem seguit caminant. Ara, en plena cresta, estàvem molt exposats al vent, que en alguns moments ens desequilibrava.
Més amunt hem trobat el segon pas equipat. És un ressalt d'uns 10 metres, tallat per una fisura on hi ha instal·lades unes grapes de ferro i una cadena. Hem superat el pas, que era més fàcil del que semblava, arribant als altiplans superiors. Al fons ja es veia el cim del Mont-redon, elevant-se uns pocs metres sobre l'altiplà.
Lluitant contra el fort vent, hem arribat al cim del Mont-redon (859 m). És un cim molt panoràmic malgrat la poca altitud. Es veia el mar, el Massís del Port i moltes més muntanyes. Avui el dron s'ha quedat a la motxilla perquè amb el vent que corria hauria estat molt perillós fer-lo volar.
Hem estat en el cim el temps just de fer les quatre fotos, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al Portell de la Llenya i hem seguit el camí que voreja per sobre els penya-segats, que aquí formen un circ anomenat Racó de Dòvia.
Després d'un llarg recorregut panoràmic per sobre dels cingles, hem iniciat la baixada pel Coll de la Bassa de les Fonts, seguint un corriol en fort pendent. Aviat estàvem al fons de la vall, per sota dels cingles, on hem trobat una pista que ens ha portat directament de tornada a Pratdip.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de la Mola
Colldejou, 2022
GR7: Llaberia-
Tivissa, 2019
GR7: Teixeta-
Llaberia, 2019

dissabte, 17 de maig del 2025

GR3: Vilanova de Banat - Estana

GR3: Vilanova de Banat - Estana
Estem arribant al final del GR3, el gran projecte senderista amb el que hem recorregut més de 800 km en 46 etapes. Avui hem fet la penúltima etapa. Una etapa llarga i dura però de gran bellesa perquè durant tot el recorregut per grans boscos hem tingut impressionants vistes de la muralla sud del Cadí, que en aquesta època de l'any encara conserva congestes de neu a totes les canals presentant un aspecte alpí.
Com a les etapes anteriors, hem comptat amb el suport d'Autocars Brugulat, de La Seu d'Urgell, que ens ha fet el transfer. Una maniobra imprescindible per fer la ruta amb certa comoditat.
Hem arribat de bon matí a Estana, on ja ens esperava l'autocar l'autocar que ens havia de portar al punt de partida de l'etapa, Vilanova de Banat. El recorregut és llarg, més d'una hora, fins a Vilanova de Banat.
Hem iniciat la caminada baixant pels carrers del poble fins trobar l'inici d'un corriol. A causa de les darreres pluges, la vegetació estava molt crescuda i en alguns punts no es veia el camí però aviat hem enllaçat amb una pista per on el camí ja era més evident. 
Travessant unes magnífiques rouredes, hem anat pujant fins arribar al primer punt singular del recorregut: l'ermita de la Mare de Déu de Boscal. És un gran edifici, d'origen romànic però força transformat, molt popular a la zona. Al costat mateix de l'ermita hi ha un àrea de picnic, amb taules i seients de fusta. Un bon lloc per fer una aturada amb una vista impressionant de Cadí. Hem esmorzat aprofitant la comoditat del mobiliari i hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí.
En poca estona hem arribat al poble d'Ansovell, que hem travessat pel mig dels seus carrers. Al fons ja es veia el següent objectiu, el poble de Cava, enlairat sobre la vall del Riu de Cadí. Hem baixat per un caminet fins un antic pont de pedra on hem travessat el riu per pujar novament en direcció a Cava. Hem deixat enrere aquest poble per pujar fins al coll d'Oruga, el pas clau de l'etapa d'avui.
De baixada, hem passat molt a prop del Querforadat, sense entrar-hi, per iniciar la pujada final fins al Coll de Pallers, ja molt a prop d'Estana, a on hem arribat en pocs minuts seguint el camí que ve del Prat de Cadí.
L'etapa ha estat dura, amb més de 20 km de recorregut i 1.000 metres de desnivell, però hem acabat dinant al restaurant del Local Social de Montellà, on les faves a la catalana, els canalons de bolets, el xai al forn i altres plats ens han revifat ràpidament.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Camí dels
Collets, 2013
Escalada: Roca
Verda, 1980
Canal del
Cristall

dijous, 15 de maig del 2025

Excursió per la Roca Mur de Sant Llorenç

Roca Mur
Hem fet una excursió per la zona de Sant Llorenç de Munt. Avui hem sortit del Marquet de les Roques per fer un itinerari circular que té el principal centre d'interès a la Roca Mur, una muntanya que vista de lluny té l'aspecte d'una locomotora i per això se la coneix també amb el nom de Màquina de Tren. 
En el nostre recorregut hem visitat també altres punts que han donat força interès a la nostra matinal excursionista.
Hem iniciat la caminada al costat del Marquet de les Roques, un gran edifici modernista situat a la Vall d'Horta, a prop de Sant Llorenç Savall, que era una casa d'estiueig i ara és propietat de la Diputació. 
Hem pujat fins al Coll Gavatx i, des d'allà, ens hem acostat a la Roca Mur. Hem agafat el camí més directe, grimpant per una placa de roca guiats per unes fites. Després hem vorejat la roca fins a la vessant est, on hi ha una canal que permet pujar fins a un dels cims de la muntanya. Hi ha una corda fixa que ens ajuda a superar un pas estret per arribar a una terrassa panoràmica.
Hem superat el pas amb certa dificultat per l'estretor de la canal, però finalment hem arribat a una terrassa panoràmica al costat de la xemeneia de la Màquina de Tren. La muntanya té diversos cims però només aquest és accessible amb certa facilitat.
Després de fer unes quantes fotos i prendre imatges amb el dron, hem seguit el nostre camí baixant per la canal amb l'ajut de la corda fixa. Hem retornat al coll Gavatx i des d'allà hem agafat el camí de la Canal de la Revella, un camí poc definit que puja amb fort pendent pel bosc fins arribar a un altre coll, el de la Revella.
Ben a prop teníem un altre punt singular: les Casetes del Bofí. Es tracta d'una bauma tancada amb un mur de pedra, que antigament havia estat habitada. El més singular d'aquesta bauma és que del fons de la bauma surt una petita galeria subterrània on hi ha filtracions d'aigua. Hi ha un petit dipòsit sota una estalactita que s'omple amb el degoteig continu de l'estalactita. Una font ben curiosa.
Hem seguit per un camí carener, sempre pel bosc, fins arribar al Coll d'Eres, un dels llocs mes populars de Sant Llorenç perquè està a prop del Coll d'Estenalles i és pas obligat per pujar al Montcau. Després hem baixat per la Canal del Llor fins a la font del mateix nom, on ens ha sorprès la gran quantitat d'aigua que brollava per diferents punts de la font.
Ja teníem ben a prop el punt de partida però  abans d'arribar-hi encara ens hem desviat una mica per passar al costat del gran edifici del Marquet de les Roques, on hem admirat els detalls d'aquesta construcció monumental.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
El Pujol de la
Mata, 2024
Serra de
l'Obac, 2022
Castellassa del
Dalmau, 2021

dimecres, 14 de maig del 2025

Cresta del Cap de les Canals

Cresta del Cap de les Canals
Avui hem fet un recorregut molt singular, un itinerari de descoberta per un dels racons més solitaris de Montserrat. El Cap de les Canals, també anomenat Serra Llarga, és una cresta situada a l'extrem sudoest de Montserrat, sobre el Llobregat. El recorregut d'aquesta cresta és un conjunt de petites grimpades, passos vertiginosos, desgrimpades, ràpels i caminades panoràmiques. Un itinerari gairebé inèdit que ens ha fet gaudir d'una magnífica matinal montserratina.
Hem iniciat la caminada al costat de la masia de Ca n'Astruc Nou, seguint un camí senyalitzat com a GR. És el Camí del Forat, que puja aprofitant alguns trams equipats amb escales de formigó i baranes de ferro fins enllaçar amb el Camí de les Feixades que ve de la Cova del Salnitre. 
Abans d'arribar-hi, hem deixat el GR per agafar un altre camí històric i més petit: el Camí de les Canals. Aviat hem deixat aquest altre camí per pujar fins a la Font de les Guineus, on ens ha sorprès agradablement veure que la petita bassa quadrada estava totalment plena d'aigua clara. Al costat mateix de la font hi ha la Bauma de Bellasona, tancada amb un mur de pedres formant un petit refugi-bivac.
Des d'aquí hem iniciat una forta pujada en direcció a la cresta. Sense camí, hem anat guanyant alçada amb petites grimpades, buscant els millors passos. Sense massa problemes hem arribat a l'inici de la cresta, una terrassa panoràmica des d'on es veia tota la Vall del Llobregat fins al Mar.
Hem iniciat el recorregut de la cresta pujant pel fil de l'aresta, caminant en alguns trams i superant petits ressalts amb grimpades fàcils. També hem passat alguns estretaments de la cresta sobre els estimballs de la cara est de la cresta.
Després d'una estona de cavalcar per la cresta, hem arribat al punt més alt, el Cap de les Canals, un cim molt panoràmic. A partir d'aquí comença la part més escarpada de la cresta, amb diverses agulles que cal pujar amb curtes grimpades i baixar en ràpel. Hi ha un total de tres ràpels, el més llarg d'uns 8 metres, instal·lats amb parabolts i anelles o mallons.
És el tram més interessant de la cresta i també el més aeri, sense ser difícil, sempre amb grans vistes de la Vall del Llobregat i de les roques de la part alta de Montserrat. 
El tercer ràpel ens ha deixat al peu d'una agulla isolada. És l'Agulla de la Serra Llarga. Es pot evitar fàcilment vorejant-la per la part oest però nosaltres volíem fer la cresta integral i hem escalat l'agulleta per la seva aresta sud. No és massa difícil però sí delicada perquè la roca és descomposta, especialment en el tram final. Després hem baixat pel darrere amb una desgrimpada que tampoc era difícil però sí exposada.
Finalment hem arribat al cim de l'agulla 499c, que segons el mapa de l'Editorial Alpina és l'Orella de Llebre, encara que altres versions asseguren que aquest nom correspon conjunt de dues agulles situades més avall, en un marcat coll.
En aquest punt acaba la Cresta del Cap de les Canals però encara ens quedava feina per una estona. El pas següent era pujar l'agulla 499, anomenada Tron de l'Espasa, per la vessant est, la que mira a l'Orella de Llebre. No hi ha camí però des d'aquest cim hem vist unes canals que semblaven practicables.
Hem baixat al coll i, després de vorejar les dues agulles del coll, hem començat a explorar unes canals situades a la vessant nordest. Ha estat una dura lluita contra la vegetació i el fang que ens ha convençut que les canals no eren tan practicables com semblava.
Quan ja estàvem decidits a abandonar l'ascensió al Tron de l'Espasa i baixar directament a buscar el camí de tornada, hem fet un darrer intent per una canal més a l'esquerra. Després de superar un primer tram amb una grimpada per un diedre, hem vist que havíem encertat l'itinerari correcte. Pujant per canals fàcils i petites plaques de roca, hem arribat en pocs minuts al cim del Tron de l'Espasa.
En aquest cim hi havia antigament una espasa metàl·lica clavada a terra, que recordava la llegendària espasa Excalibur del rei Artur. Ja fa temps que aquella espasa va desaparèixer i ara hi ha una petita espasa de joguina.
Hem donat per acabada l'exploració, baixant pel camí de la via normal fins enllaçar amb l'ample camí que ve de l'ermita de Sant Miquel, per on hem baixat fins retrobar l'itinerari de pujada pel Camí del Forat per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Itinerari de la
Falsa Foca, 2025
Serrat dels
Escolans, 2024
Ràpels Via
Làctea, 2023

dimecres, 7 de maig del 2025

Els ràpels de la Cadireta

Ràpels de la Cadireta
Hem tornat novament a Montserrat, aquesta vegada per fer una curta matinal. El pla inicial era repetir els ràpels de la Foradada, amb l'espectacular volat final, i després els ràpels de la Cadireta amb el seu flanqueig vertiginós.
La realitat ha estat diferent perquè aquesta nit ha estat plovent, com els dies anteriors, i l'accés als ràpels de la Foradada era complicat perquè tot estava mullat i enfangat. Hem preferit deixar aquesta part per un altre dia i anar directament a la segona part del recorregut, els ràpels de la Cadireta.
Hem començat flanquejant la roca per la vessant Est. La primera part l'hem fet caminant fins a un parabolt on hem muntat una reunió. Des d'allà hem fet el flanqueig, en dos trams, el primer fàcil i el segon també fàcil però vertiginós. Hem muntat un passamans per assegurar els passos.
Després del flanqueig hem iniciat els ràpels, tres en total. El primer baixa fins al collet entre el Serrat de la Foradada i la Cadireta. Els altres dos ràpels baixen per la canal oest.
Ha estat una activitat curta però intensa, sense massa dificultat però amb un ambient espectacular, amb un gran ambient montserratí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
La Foradada i La
Cadireta, 2024
Serrat de la
Foradada, 2017
El dron a la
Cadireta, 2016

dilluns, 5 de maig del 2025

Avenc dels Pouetons

Avenc dels Pouetons
L'Avenc dels Pouetons d'Agulles és la cavitat més interessant de Montserrat. Té una profunditat de 123 metres, una gran diversitat de passos i tècniques i molts racons de gran bellesa amb formacions de tota mena, petits llacs subterranis, grans sales i estrets passadissos.
Ja feia temps que volíem venir al Pouetons però mai havíem trobat el moment. A més, aquesta cavitat només es pot visitar entre maig i octubre, prèvia autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat, perquè està dintre dels límits del Parc Natural.
Avui, finalment, hem visitat l'Avenc dels Pouetons i hem recorregut gairebé tots els racons d'aquesta gran cavitat, arribant al punt de màxima profunditat, ocupat per un petit llac subterrani.
Hem iniciat l'aproximació des de Can Maçana, seguint el clàssic camí del Coll de Guirló, el Pas de la Portella i el Refugi Vicenç Barbé. L'avenc està molt a prop del refugi i aviat hem trobat la boca d'entrada.
El primer ràpel es fa des d'una antiga estaca de ferro clavada a la roca i baixa 32 metres fins a un replà al costat d'uns gorgs. Aviat hem comprovat que, tal com esperàvem, avui la cavitat estava ben viva, amb l'aigua regalimant per tot arreu i totes les basses plenes a vessar.
Des del replà hem fet el segon ràpel, de 16 metres, que és el més estètic de tot el recorregut perquè baixa al costat d'una gran colada coneguda amb el nom de Llengua de Gat. Hem tingut una petita sorpresa: el ràpel estava equipat amb una corda fixa que semblava molt nova. Fins i tot tenia instal·lat un desviador. 
Hem seguit per una estreta xemeneia, grimpant amb l'ajut d'unes cordes fixes, per arribar al tercer ràpel, de 8 metres. Grimpant i desgrimpant per un passadís entre blocs, hem arribat al Pou de la Biga, un ràpel amb nom propi que baixa 25 metres fins a una gran sala amb un caos de blocs on hi ha una bassa petita però amb moltes formacions, coneguda com Bassal de les Pinyes. 
Després de superar un pas estret i diversos ressalts, hem arribat a l'inici d'una vertical on hi ha els tres ràpels finals, de 11, 20 y 14 metres. L'últim ràpel acaba en una petita bassa, que marca el final de la cavitat i el seu punt de màxima profunditat, 123 metres. 
La bassa final, que normalment té poca aigua, avui era una bona banyera i calia fer un pèndol per arribar a un replanet arran de l'aigua on hem donat per acabada l'exploració dels Pouetons. 
Encara ens quedava la remuntada, llarga i dura, superant els set ràpels per sortir a l'exterior on ens esperava un bon xàfec. La pluja ha durat poc i hem pogut baixar fins a Can Maçana sense remullar-nos massa i mlt satisfets per haver visitat finalment l'Avens dels Pouetons de les Agulles.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
Castellsapera, 2024
Avenc de la
Codoleda, 2023
Pou de la
Portella, 2015

dijous, 1 de maig del 2025

Clot del Boixar i Coma dels Naps

Clot del Boixar
Fa un mes, vam baixar per la Canal del Boixar, una canal montserratina equipada per fer un descens de barranquisme. És una activitat fàcil perquè la major part del descens es fa desgrimpant i només hi ha tres ràpels, el més llarg d'uns 15 metres.
Mentre baixàvem  pel Boixar vam veure que els passos clau de la canal estaven equipats amb cordes de nusos, de manera que era possible recórrer aquest canal de pujada, utilitzant les cordes fixes per remuntar els ressalts més drets.
Avui hem tornat al Clot del Boixar amb la intenció de recórrer la canal en sentit ascendent i després baixar-la novament. A més, hem afegit una variant, ja que hem pujat fins al Pas dels Ferros, a la Coma dels Naps, per fer una mica més llarga l'excursió.
Hem fet aquesta activitat en sessió de tarda, sortint de casa després de dinar i aprofitant que ara, amb la primavera avançada, hi ha moltes hores de llum i l'activitat no és massa llarga.
Hem sortit del Bruc seguint el camí de la Cova del Cabrit però quan hem arribat a la bifurcació on hi ha una bassa, hem deixat aquell camí per agafar la direcció de la Cova del Boixar, on hem arribat en pocs minuts. Hi ha un refugi lliure, que aprofita la protecció de la cavitat i és utilitzat per alguns escaladors. Aquí vam acabar fa un mes el descens de la canal i aquí mateix hem començat la remuntada. 
El ràpel final  no es pot remuntar però un camí que surt de la mateixa cova ens ha portat fins al congost situat a sobre mateix del ràpel. Després hem iniciat la remuntada, remuntant els ressalts que anàvem trobant. El pas més defícil és la remuntada del segon ràpel, dividit en dos trams, que cal superar amb tècnica d'oposició i amb l'ajut de les cordes de nusos. 
Les altres remuntades ja no presenten tanta dificultat i ha estat una agradable grimpada per la solitària canal montserratina fins arribar al Camí del Cabrit, que marca l'inici de la Canal del Boixar.
Com que era aviat, hem decidit allargar una mica més l'activitat pujant per la Coma dels Naps fins al Pas dels Ferros, on hi ha també uns passos equipats. Aquí hem tingut una agradable sorpresa perquè el primer ressalt que hem trobat, on la darrera vegada que vam venir hi havia un tram de corda podrida i una branca seca lligada al final, hi ha una corda nova, de color groc, que facilita el pas i li dona seguretat.
Hem remuntat fins al peu del gorg foradat, on hi ha una altra corda de nusos que permet pujar per una canal secundària fins a la capçalera del ràpel del Pas dels Ferros.
A partir d'aquest punt hem iniciat el descens, primer del sector final de la Coma dels Naps i després pel Clot del Boixar, amb un total de 5 ràpels però sense cap complicació.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Clot del
Boixar, 2025
La Falsa
Foca, 2025
Coma dels
Naps, 2013

dimarts, 29 d’abril del 2025

Punta Gallinero (2.732 m) amb esquís

Punta Gallinero
L'objectiu d'avui era el Pico de Castanesa però ahir a la tarda vam venir a fer una exploració per la zona, pujant a l'estació d'esquí de Cerler, i vam veure que estava ben pelat. La neu començava molt amunt i hauríem de carretejar els esquís una bona estona.
A l'altra banda del Castanesa hi ha la Punta del Gallinero. Des de l'estació de Cerler, l'ascensió al Gallinero es fa tota per la vessant nord i es veia neu abundant. A més, l'estació d'esquí ja ha tancat la temporada i ara és el moment de pujar per les pistes sense trobar les multituds d'esquiadors que hi baixen.
La decisió era evident: vam decidir canviar els plans i avui de bon matí, després d'esmorzar a l'Escola de Muntanya de Benasc, hem pujat a Cerler per intentar l'ascensió al Gallinero.
Hem deixat el cotxe al gran aparcament de l'Ampriu, que avui estava desert, i hem iniciat l'ascensió amb els esquís als peus des del primer moment. Per les pistes desertes hem anat guanyant alçada fins arribar a Colladeta del Gallinero. Des d'allà hem seguit per una altra pista que puja per un llom i després per una pala una mica més pendent, per on baixa una pista negra. 
Aviat hem arribat a l'estació superior del telecadira Gallinero.  Des d'allà ja es veia la canal final que porta al cim. Hem deixat enrere les pistes per completar el darrer tram fins al cim de la Punta Gallinero (2.732 m). 
El dia s'havia anat emboirant i quan hem arribat al cim la visibilitat era molt poca. No hem pogut gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquest mirador privilegiat encara que abans, des de les pales inferiors, ja havíem pogut veure l'Aneto, la Maladeta, el Perdiguero i moltes més muntanyes. 
Hem fet les fotos de cim i ens hem equipat per iniciar el descens. Ha estat una gran esquiada. La neu estava perfecta i era molt abundant fins a baix de tot. Hem comprovat que havia estat un gran encert triar aquesta ascensió i descartar el pla inicial.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Castanesa amb
esquís, 2022
Sacroux amb
esquís, 2019
Cordier amb
esquís, 2011

dilluns, 28 d’abril del 2025

Via ferrada del Castellaso

Vía ferrata Castellaso
Hem vingut a la Vall de Benasc per fer una ascensió d'esquí de muntanya. Avui teníem previst únicament el llarg desplaçament per anar a dormir a l'Escola de Muntanya de Benasc però hem volgut aprofitar el dia per fer alguna activitat no gaire llarga per la zona.
La via ferrada del Castellaso supera un gran mur que es va formar en part pels treballs d'explotació d'una pedrera que avui ja està tancada. És relativament curta i no massa difícil (K3). A més, tant l'aproximació com el retorn són gairebé immediats. Ideal per fer una aturada en el nostre camí cap a Benasc.
Hem deixat el cotxe a prop del càmping de Sessué, iniciant la curta aproximació a la ferrada. En pocs minuts estàvem enganxats a les primeres grapes de la instal·lació. 
La via comença amb una placa poc vertical seguida d'un fàcil flanqueig. Després comencen les dificultats i la verticalitat. Hi ha fins a 5 passos extraplomats però tots ells són curts i estan molt ben equipats, de manera que la dificultat és baixa.
A poc a poc hem anat superant els petits obstacles i abans d'una hora ja estàvem al cim de la Punta Castellaso (1.274 m). És un cim panoràmic, encara que les vistes que ens ofereix són únicament locals, ja que estem voltats de muntanyes molt altes que ens tapen les vistes més llunyanes.
Hem fet quatre fotos i hem iniciat el retorn baixant per un corriol que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida. Des d'allà hem continuat el nostre viatge fins a Benasc. Pel camí ens hem assabentat que hi havia una avaria elèctrica que afectava gairebé tot el país...
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat ferratista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
VF de la
Zapatilla, 2023
VF de
Calcena, 2019
VF de
Olvena, 2003

dissabte, 26 d’abril del 2025

GR3: Anserall - Vilanova de Banat

GR3: Anserall - Vilanova de Banat
A poc a poc, ens anem acostant al final del GR3, el camí de gran recorregut que vam iniciar a Bellver de Cerdanya i que avui, en l'etapa número 45, ens ha portat fins a la petita població de Vilanova de Banat, a l'Alt Urgell. Després d'aquesta etapa només ens en queden dues per completar els 800 km d'aquest gran itinerari circular.
Feia un dia gris i semblava que havia de ploure però avui hem tingut molta sort i només ha plovisquejat en algun curt moment al llarg del dia. La previsió no era molt bona però al matí hem aprofitat una finestra de bon temps abans de la pluja que havia d'arribar a la tarda.
Hem començat la jornada amb la maniobra logística. L'autocar ens ha recollit a Vilanova de Banat, on hem deixat els cotxes, i ens ha portat fins a Anserall, on vam acabar l'etapa anterior. 
Des de la rotonda situada a l'entrada del poble hem pujat a la part alta per enllaçar amb el GR, que en aquest tram coincideix amb el GR7 que baixa d'Andorra. Hem seguit una pista que baixa suaument seguint la vall del Valira fins a l'entrada de Castellciutat, on hem travessat la N-260 i el Valira, entrant al nucli urbà de la Seu d'Urgell.
El GR no passa pel centre històric sinó que recorre els carrers de la part més moderna de la ciutat per anar a buscar el pont sobre el Segre. A l'altra banda del riu, hem agafat una pista que ressegueix el riu. Ha estat un llarg tram de passeig fluvial, gairebé pla, per l'ample camí vorejat pels boscos de ribera. 
El passeig fluvial acaba a pocs metres de la població d'Alàs, que queda una mica enlairada sobre el riu. Hem pujat al poble i ens hem aturat a la plaça per esmorzar i fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí, que a partir d'aquí és gairebé tot de pujada.
Pujant per una pista, hem passat al costat de l'ermita de la Mare de Déu de les Peces, una bella mostra del romànic que actualment està en procés de restauració. Poc després hem deixat la pista per agafar un corriol amb forta pujada per un magnífic bosc. Després de la llarga pujada hem arribat a la carretera, ja molt a prop de Vilanova de Banat i en pocs minuts hem completat l'etapa.
El dia s'ha aguantat fins aquí però justament quan hem iniciat el retorn en cotxe ha caigut una bona pedregada. Ens hem salvat per uns minuts d'acabar remullats! Després hem baixat fins a Adrall per dinar, una vegada més, al restaurant Llar de Foc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Turbiàs-
Anserall, 2025
GR3: El Cantó-
Turbiàs, 2025
GR7: Aixirivall
La Seu, 2017

divendres, 25 d’abril del 2025

Estret del Mu

Estret del Mu
Avui, en el darrer dia d'estada a la zona de Camarasa, hem fet una petita excursió per l'Estret del Mu. És un congost per on baixa el Segre, encara que actualment està inundat per l'embassament d'Alòs. Hi ha un camí molt interessant, que recorre tot el congost, des de la Central de Camarasa fins a la població d'Alòs de Balaguer.
A la primera part del recorregut, al costat de la central elèctrica, les aigües de l'embassament cobreixen l'antic camí. Per això es va instal·lar una passera metàl·lica que permet recórrer aquesta part de l'Estret uns quants metres per sobre del nivell de l'aigua. És un camí equipat, tot i que és molt fàcil i només cal caminar.
Hem iniciat la caminada al Pont del Pastor, ja que la carretera d'accés a la central està tancada al trànsit. Per aquesta carretera, hem arribat fins a la central fent un agradable passeig al costat del riu. Des d’allà hem continuat per les passarel·les i hem seguit pel camí fins al segon punt destacat del recorregut: el Pont Penjat. 
Després de superar el pont, el camí puja per evitar un esperó de roca, oferint-nos un gran panorama de tot el congost. Després, el camí torna a baixar per acostar-se novament al riu.
Nosaltres havíem plantejat l'activitat com una curta excursió i no preteníem arribar a Alòs, ja que després hauríem de tornar pel mateix camí perquè no teníem cotxe de suport. Per tant, després de caminar una hora i mitja, hem decidit iniciar el retorn pel mateix camí.
Avui no teníem temps de completar la travessia fins a Alòs però, tan aviat com puguem, tornarem a venir al Mu per completar la travessia.
Avui no hi ha vídeo perquè l'excursió era curta. Tampoc hi ha track perquè no hem completat l'excursió normal que seria arribar a Alòs. El que sí tenim és un petit àlbum de fotos:


ENTRADES RELACIONADES:
Serrat del Poll
Camí Ral, 2022
Sa Punta des
Forn, 2022
Camí del
Pantà, 2019

dijous, 24 d’abril del 2025

Cova de l'Escaleta

Blog de Muntanya
Ja fa molts anys que vaig anar per primera vegada a la Cova de l'Escaleta. Després, he tornat alguna vegada més però sempre em quedava a l'entrada, de manera que era una excursió a la cova i no una exploració de la cavitat.
Avui, finalment, hem fet l'exploració completa de la cova de l'Escaleta. És una galeria llarga, d'uns 200 metres, amb alguna petita ramificació, però no cal utilitzar corda ni cap element tècnic, ja que es fa tot caminant i, només cal superar alguns petits ressalts amb curtes grimpades. La cova és d'origen tectònic i no hi ha ni una trista estalactita; només un escampall de blocs de roca de totes les mides.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera C-13, a prop del Pont del Pastor, i hem iniciat l'aproximació caminant per la carretera. Poc abans de l'entrada del túnel hem agafat un corriol a l'esquerra que s'enfila ràpidament pels cingles.
És un camí equipat que porta a un sector d'escalada i està equipat amb alguns trams de corda fixa i grapes d'acer. Aviat estàvem caminant per una estreta feixa entre els cingles, amb un gran panorama sobre la vall. 
El camí és curt i en menys de mitja hora estàvem al peu del petit mur sota l'entrada de la cova. Cal grimpar per superar aquest mur, d'uns 8 metres, fins a l'entrada de la cova. Una corda de nusos ens ajuda una mica i dona seguretat a la maniobra.
Un cop dintre de la cova, hem iniciat l'exploració avançant per la galeria principal entre grans blocs, amb petites grimpades i desgrimpades. Hem arribat a la sala principal, de 15 metres d'ampla i 12 d'alçada. Allà ens ha sorprès trobar una gran colònia de rat-penats que han començat a volar per tots els racons de la sala.
Hem seguit endavant i hem arribat, després de superar un bon nombre de petits obstacles, al final de la galeria. Hem fet la foto de grup i alguna foto més però, com que no hi ha formacions, aviat hem acabat la sessió fotogràfica iniciant el retorn.
De tornada, ens hem entretingut explorant alguna variant o galeria lateral però sense trobar cap racó especialment interessant. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercis Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
L'Escaleta, 2019
Cova del
Tabac, 2019
Cova de
L'Escaleta, 1991

dimecres, 23 d’abril del 2025

Sant Jordi, per la Feixa del Cinquet

Blog de Muntanya
L'ermita de Sant Jordi es troba a la muntanya del mateix nom, a sobre de la població de Camarasa. Avui és el dia d'aquest sant, patró de Camarasa, i cada any, en aquesta data tan popular, es fa un aplec a l'ermita. El costum d'aquest dia és fer una graellada en els prats del voltant de l'ermita.
Hi ha una bona pista que permet pujar-hi en cotxe però molta gent prefereix fer el trajecte a peu per gaudir més plenament d'un dia a l'aire lliure.
Avui nosaltres també hem pujat a Sant Jordi a peu però no pel camí normal que puja des de Camarasa per la pista sinó per la banda contrària, per la Feixa del Cinquet. És un camí molt més interessant i divertit que supera els cingles que cauen sobre l'aiguabarreig de la Noguera Palleresa i el Segre, amb passos equipats.
Aquest camí, si més no la part que supera el tram inicial del cingle, és el camí equipat més antic de Catalunya. Es va equipar a principis del segle XX amb l'objectiu de facilitar els treballs de manteniment i supervisió de la línia elèctrica que surt de la central hidroelèctrica de Camarasa.
Hem iniciat la caminada al Pont del Pastor, ja que la petita carretera que porta a la central està tancada al trànsit. Això ha allargat una mica el recorregut però ha estat un agradable passeig per la riba del Segre, seguint la carretereta.
Poc abans d'arribar a la central, hem deixat l'asfalt per agafar un corriol a la dreta. És l'inici del camí d'accés a la Feixa del Cinquet. El camí, estret però molt ben traçat, guanya altura ràpidament sobre la vall, buscant els passos que permeten superar els trams espadats del cingle.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a l'inici del tram equipat. És una estreta canal que puja amb fort pendent, equipada amb un passamans de ferro i alguna grapa. Després hem anat trobant diversos equipaments que ens han ajudat a superar els passos: cables d'acer, un pontet de fusta, un tram d'escala...
Tot i la quantitat de ferralla instal·lada, els passos són fàcils, tot i que en alguns punts hi ha estimballs i cal anar amb compte. Hem superat tots els passos sense problemes, arribant a la Feixa del Cinquet. Per un camí planer, hem enllaçat amb una pista en direcció als altiplans superiors.
Encara ens calia superar un bon desnivell però ara per camins fàcils i trams de pista. Aviat hem arribat a l'altiplà, ocupat per antics camps de conreu, i l'hem anat travessant per una bona pista fins que hem començat a trobar els cotxes al voltant de l'ermita, on hem acabat l'excursió.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Puig
Cendrós, 2024
Turó de la Creu
de Gurb, 2024
La Feixa del
Cinquet, 1990