GR10 etapa 02: Olette - Ainhoa

Olhette - Col des Trois Fontaines - Sare - Venta Berouet - Ainhoa

De bon matí vam sortir, després d'un bon esmorzar a la gîte a base de melmelades casolanes amb pa i mantega. El dia no estava gaire bé: estava molt ennuvolat i quan vam arribar al coll hi havia boira i plovia.

Sort que portàvem la capelina; ens la vam posar i vam seguir endavant. Vam travessar la via del tren turístic que puja a la Rhune, una muntanya convertida en mirador per a turistes.

Ja de baixada vam arribar al poblet de Sare. A Sare vam estar a punt de plegar: plovia fort i el cel gris no semblava que volgués canviar. Ens vam refugiar en un bar i vam esperar una estona.

Al cap de poc semblava que volia deixar de ploure i vam sortir novament. Vam passar per la venta Berouet, una curiosa zona comercial al límit de la frontera, on compren els francesos.

Vam arribar a Ainhoa i vam donar per acabada l'excursió. Un taxi ens va retornar a Hendaia, on teníem el cotxe.

📖 FOTOLLIBRE GR10    📷 ÀLBUM DE FOTOS

GR10 etapa 01: Hendaya - Olhette

Hendaia - Biriatou - Col d'Ibardin - Venta de Inzola - Olhette

Vam iniciar aquest gran recorregut pirinenc a la platja d'Hendaia, just al davant de l'elegant casino. De bon matí vam començar a caminar pels carrers d'Hendaia. Vam resseguir un passeig veient Irún a la riba espanyola del Bidasoa.

En poc més de dues hores vam arribar a Biriatou. Vam dinar a l'auberge Hiribarren, amb vistes al Bidasoa i a la carretera que ressegueix el riu per la riba espanyola. Després vam seguir el nostre camí.

Calia pujar al coll d'Ibardin, de només 317 m, però el sol de les tres de la tarda era fort. De baixada, el camí va fer una incursió a l'altra banda de la frontera: vam passar la muga 18 i vam arribar a la venta de Inzola, una antiga caserna de la Guàrdia Civil que ara funciona com a taverna.

Vam prendre un refresc i vam seguir el nostre camí. A la venta de Inzola ens van ensenyar una drecera que ens va portar, pel mig del bosc, fins a Olhette. Ens vam estalviar una petita pujada fins al coll de Grand Escarga.

A Olhette, final d'aquesta etapa, ens vam allotjar a la gîte d'étape, instal·lada en un típic caserío basc. Havíem fet la reserva per telèfon i ens esperaven amb el sopar a punt.

📖 FOTOLLIBRE GR10    📷 ÀLBUM DE FOTOS

VF Teresina

La via ferrada de la Teresina és la més aèria i clàssica de Montserrat, i la primera que es va fer aquí si deixem de banda alguns camins equipats que no són pròpiament vies ferrades. Puja per una canal de la zona de Santa Cecília i després s'enfila per la gran paret fins al cim de Sant Jeroni, punt culminant del massís.

Ja l'havíem pujat un parell de vegades però només fins a l'agulla despresa de la paret on abans acabava la via. Ara l'han equipat fins al cim i això ens va permetre un final molt millor, gaudint de la gran panoràmica que es veu des de Sant Jeroni.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

Gorja de les Canals

El torrent de les Canals és un afluent de la riera de Sant Aniol. El descens d'aquest barranc és tan espectacular com el propi Sant Aniol: aigües netes i transparents, cabal important i continu, entorn salvatge... un dels millors descensos de Catalunya.

Aquell dia vaig estrenar el vestit de neoprè que per fi m'havia comprat, després de més de 20 anys fent barranquisme al límit de la hipotèrmia. L'aproximació ja és, per si sola, una magnífica excursió pels indrets feréstecs de l'Alta Garrotxa.

Després de dues hores de camí vam iniciar el descens, molt aquàtic i tècnic però sense cap dificultat especial. Vam completar el descens i vam acabar dinant al restaurant del càmping de Sadernes.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

VF de les Dames

Vam fer una nova via ferrada a Montserrat, a la zona de la Vinya Nova, en una sortida matinal. És una via vertical i de dificultat sostinguda però perfectament equipada.

La baixada la vam fer per la mateixa via, en ràpel. En un dels replanets de la via vam trobar una espectacular floració violeta d'orelles d'os (Ramonda myconi), que vam fotografiar tots compulsivament com si fóssim japonesos.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

Barranc del Coll de Port

Volíem fer el barranc del pas de l'Escanell però en arribar al primer ràpel vam observar que el riu baixava crescut i no era prudent baixar. Vam tornar enrere i vam anar al Torrent del Coll de Port, a prop de Sant Llorenç de Morunys (La Coma).

Vam fer el barranc, no gaire llarg, i a la tarda en volíem fer un altre però es va posar a ploure i ho vam deixar córrer. Aquell dia, per primera vegada, portava un neoprè de lloguer i vaig poder comprovar la diferència entre fer barrancs a pèl i fer-los correctament equipat.

📷 ÀLBUM DE FOTOS