La cresta del Diablo és una de les més difícils entre les crestes clàssiques dels Pirineus.
És una esmolada aresta que forma un estrep que baixa del Balaitús, a continuació de la
cresta de Costerillou. Comença (o acaba) en el Pico Cristales i acaba (o comença) en el
Pico Soulano.
L’aresta està plena de puntes i gendarmes que es coneixen amb noms infernals:
los cuernos del Diablo, el Tridente, el colmillo del Diablo, la punta Proserpina
(deessa romana, reina de l’inframon), la punta Lucifer…
L’escalada té molts passos singulars, d’una dificultat que en alguns punts arriba al
cinquè grau, i alguns ràpels.
Nosaltres vam sortir de bon matí de Piedrafita i vam anar a buscar directament l’inici de
la cresta, deixant de banda, per pocs metres, el Pico Cristales. Vam pujar per una canal
força dreta i gelada, amb piolet i grampons. Des de la sortida de la canal vam anar
escalant la cresta, gaudint d’una bona roca i d’uns paisatges impressionants.
La cresta és
llarga i entretinguda però finalment vam arribar al Pico Soulano; vam menjar una mica i
vam iniciar el retorn, baixant per la via normal del Soulano, que requereix fer alguns
ràpels.
No hi ha àlbum perquè vam fer poques fotos.
MÉS FOTOS:
LA CRESTA:
