dissabte, 18 de juliol del 2026

Ascensió al Grand Barbat (2.813 m)

Gran Barbat
El Grand Barbat és un cim solitari, salvatge i poc conegut situat a prop de Cauterets, en el Pirineu francès. La seva ascensió no és fàcil per cap de les seves vies normals perquè no hi ha camí i els itineraris de les vies normals són llargs i enrevessats.
Ja fa temps que volia pujar al Grand Barbat i avui, finalment, he tingut l'oportunitat de trepitjar el seu cim en una gran jornada pirinenca. Des del refugi d'Ilhéou, on he passat la nit, he pujat el Grand Barbat per l'itinerari de la Brèche du Hourat i després he baixat per l'altra banda, pel coll d'Ilhéou. Un itinerari circular de gran bellesa.
Al refugi d'Ilhéou no donen l'esmorzar fins a les set, però a les sis jo ja estava prenent un cafè del termo que m'havien deixat preparat els guardes. Poc després, he iniciat l'ascensió per un mínim corriol que voreja el gran llac d'Ilhéou. La primera part de l'itinerari és la pujada a la Brèche du Hourat, el pas clau de l'ascensió. El camí aviat s'ha perdut per les pedreres però he seguit pujant, guiant-me amb les fites i el GPS, fins arribar al llac petit de Hourat. Des d'allà ja es veia la bretxa, a dalt d'una canal molt dreta i pedregosa, amb una gran congesta de neu als seus peus.
No hi ha camí, però després de travessar la congesta he començat a pujar per una franja herbosa que m'ha permès evitar la pedrera inestable i arribar, més fàcilment del que pensava, a la Brèche du Hourat. A la bretxa se m'ha obert un nou panorama per l'altra banda, amb el Balaitús ben a prop.
He baixat per l'altra banda de la bretxa, per una canal encara més dreta que la de pujada i coberta en bona part per una pradera d'herba relliscosa. Ha estat la part més delicada del recorregut però aviat he arribat al Lac du Pic Arrouy. Des del llac ja es veia, molt amunt, la Brèche de Barbat, la següent fita del recorregut.
Per una canal molt dreta he pujat fins a la bretxa, una estreta porta oberta cap al nord.
Des de la bretxa hi ha un corriol que en pocs minuts m'ha portat al cim del Grand Barbat (2.813 m). El panorama era extraordinari en totes direccions des del Néouvielle fins a la Collarada, passant pel Tallón, el Vignemale, els Picos del Infierno i el Balaitús. He estat una bona estona al cim, fent fotos i gaudint del gran panorama.
He retornat a la bretxa pel mateix camí i després he iniciat el descens per la vessant oposada a la pujada. No hi ha camí i cal buscar els millors passos entre grans blocs, guiat per algunes fites. El camí baixa en direcció al Lac d'Étang però per retornar al punt de partida cal deixar la vall principal iniciant un llarg flanqueig, per un corriol poc visible, fins a un collet des d'on ja es veu el Col d'Ilhéou, un ample coll per on passa el GR10.
En poc temps he arribat al Col d'Ilhéou, una àmplia collada per on passa el GR10. A partir d'aquest punt tot ha estat diferent. Si fins aquest moment no havia trobat absolutament ningú a la muntanya, el coll i tot el camí de retorn al refugi eren una concentració de randonneurs. Una multitud d'excursionistes francesos que recorrien el GR o baixaven a fer una caminada des de l'estació superior del telecadira de l'estació d'esquí de Lys, que funciona a l'estiu per als excursionistes.
He arribat al refugi, tancant aquesta magnífica circular pirenenca, i he baixat, seguint el GR10, fins a l'aparcament de Campbasque on ahir vaig començar aquesta aventura.
Avui tampoc hi ha vídeo perquè anant sol resulta complicat anar prenent seqüències de vídeo, però he preparat un short amb una panoràmica circular que he captat en el cim del Grand Barbat. Aquí la teniu:

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Gran Barbat Gran Barbat Gran Barbat Gran Barbat
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Gran Barbat
J. Rafel (en solitari)

divendres, 17 de juliol del 2026

Refugi d'Ilhéou

Refugio de Ilhéou
He vingut al Pirineu francès amb la idea de fer una gran ascensió: el Gran Barbat. És un cim força desconegut, tot i que la seva ascensió és una magnífica ruta pirinenca per racons solitaris i feréstecs.
Avui el pla era únicament pujar fins al refugi del llac d'Ilhéou, que serà demà la base d'operacions per a l'assalt al Gran Barbat.
Després d'un llarg viatge per carretera passant pel Portalet, he arribat a Cauterets poc després del migdia. He seguit pujant fins a Campbasque, un gran aparcament situat al costat de l'estació d'esquí de Lys, des d'on surten diverses rutes de muntanya.
La pujada al refugi és relativament curta: unes dues hores de marxa amb 600 metres de desnivell. El camí ressegueix el GR10, la transpirenenca francesa, de manera que és fàcil de seguir i està senyalitzat amb les característiques marques vermelles i blanques dels GR. 
La ruta passa pel davant de la Cascada d'Ilhéou, que cau d'un barranc lateral, i arriba fins al llac d'Ilhéou. Al costat mateix del llac hi ha el refugi, que avui estava envoltat de boira. És un refugi petit, però està situat en un punt estratègic, en el GR10. 
Després d'un sopar vegetarià en horari francès (a les 7 de la tarda), he anat a dormir pensant en la gran jornada de muntanya que m'espera demà. Tot i la boira que ara cobria tota la muntanya, la previsió del temps anunciava per demà molt bon temps.
Aquesta vegada tampoc hi ha vídeo perquè caminant en solitari és difícil gravar vídeo sense perdre molt temps. L'àlbum de fotos inclou les dues jornades d'aquesta sortida: la pujada al refugi i l'ascensió al Gran Barbat.


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Participants
J. Rafel, en solitari

dissabte, 11 de juliol del 2026

Cova Xives i Cova de Ca na Reia

Foto de capçalera
Com saben els nostres seguidors, un tipus d'activitat que apareix sovint a les entrades del blog és l'exploració de les cavitats d'Eivissa. Avui, acompanyat per en Miquel, un seguidor eivissenc del blog que m'ha guiat fins a les coves, he pogut visitar dues cavitats que no coneixia. Són dues petites coves sense cap dificultat tècnica, sense recorregut i també sense formacions, però molt conegudes per les restes paleontològiques que s'hi han trobat.
Tot i que aquestes coves tenen molt poc interès espeleològic, les hem volgut visitar per l'afany de conèixer i descobrir que m'ha portat a buscar i documentar en el blog moltes cavitats de l'illa.
Hem sortit de Ca na Ventura, una urbanització als afores de la població de Jesús, i hem iniciat la caminada per una pista pavimentada. La pista s'endinsa en una zona molt urbanitzada i aviat hem trobat una tanca que no permetia seguir endavant per la pista. Poc abans de la tanca hi ha un corriol a la dreta que permet seguir pel bosc en direcció a la cova. Després, ja sense camí, hem completat el curt recorregut fins a la primera cavitat: la Cova Xives. 
Una esquerda arran de terra forma una finestra al sostre de la cova. No hi hem entrat per aquest punt, que requeriria utilitzar la corda, sinó que, després d'una petita desgrimpada pel costat, hem arribat a l'entrada principal, a peu pla.
La cova és ben poca cosa: una única sala d'uns 12 x 20 metres sense formacions ni cap detall d'interès. No estàvem segurs que aquesta fos realment la cova Xives però, comparant la topografia publicada amb la cavitat real, hem arribat a la conclusió que realment estàvem a la Cova Xives. Hi ha algunes petites diferències entre la topografia i la realitat però el nivell de coincidència era prou gran per concloure que era la cova que pensàvem.
L'exploració de la Cova Xives ha durat poc i ben aviat estàvem novament caminant pel bosc a la recerca de la segona cova. Pel camí hem explorat alguns forats que formaven petites cavitats, però cap d'elles tenia el més mínim interès ni recorregut.
Finalment hem arribat a la Cova de Ca na Reia (o Ca la Reina segons algunes publicacions), que té una entrada molt més gran però molt poc recorregut.  Hi ha les ruïnes d'uns murs que antigament tancaven la cova i poca cosa més.
En pocs minuts hem acabat l'exploració de la cavitat iniciant el retorn, però no hem tornat pel mateix camí sinó que ens hem desviat per explorar una zona rocosa on pensàvem que hi podria haver alguna altra cavitat. De camí, hem passat al costat d'un forn de calç, una bona mostra de l'antiga arquitectura popular d'Eivissa.
A la zona rocosa no hi hem trobat res. Era una antiga pedrera abandonada i la nostra exploració no ha donat cap fruit, de manera que hem donat per acabada l'exploració retornant al punt de partida.
Avui no hi ha vídeo perquè l'activitat no donava per tant. Tampoc hi ha àlbum de fotos, pel mateix motiu.


ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIES:
Cova Xives Ca Na Reaia
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cova Xives
Miquel · J. Rafel