El Clot dels Cargols és un dels barrancs més singulars de Montserrat. És curt i no gaire difícil, però té la particularitat de baixar, en el seu sector final, per un forat entre grans blocs que fan que el descens sigui gairebé espeleològic.
Avui hem fet aquest descens per tercera vegada, en una matinal de tardor. En aquesta ocasió hem realitzat l'activitat seguint un itinerari circular amb punt de sortida al Bruc.
Feia un dia típic de finals de tardor, amb ambient fred i un aire gelat que venia del nord. Quan hem començat a caminar bufava força vent però hem pensat que al barranc estaríem arrecerats i que, a més, el sol començaria a escalfar quan iniciéssim el descens tècnic.
Hem agafat un corriol que puja entre el Gerro i el Timbaler, fins arribar al serrat dels Pallers. Després hem seguit per la carena, passant per sota de les diverses agulles que coronen aquest serrat, arribant al Coll de l'Era dels Pallers.
Aviat, per un bon camí, hem arribat al refugi Vicenç Barbé i, poc més enllà, a l'inici del barranc. Hem començat a baixar pel bosc seguint el torrent que al principi és molt poc definit, però a poc a poc ha anat agafant forma i tancant-se fins arribar al primer ràpel, d'uns 15 metres, instal·lat en una alzina.
Les previsions s'han complert i a l'inici del barranc ja no feia vent, mentre el sol, que ens donava de cara perquè el barranc està orientat al sud, començava a escalfar l'ambient.
Hem baixat aquest primer ràpel i després alguns ressalts i ràpels menors fins arribar al ràpel més llarg, de 42 metres. Nosaltres, tal com en les anteriors ocasions que havíem baixat aquest barranc, hem fraccionat el descens aprofitant una perfecta instal·lació amb parabolts i anelles en un petit replà.
Després, un parell de ràpels fàcils i alguna desgrimpada ens han portat a l'inici de la part final del descens, quan cal baixar per un caos de grans blocs. Els tres ràpels finals són realment espectaculars, especialment el segon, totalment subterrani però il·luminat a través de diverses finestres obertes entre els blocs.
Després, només ens quedava retornar al punt de partida baixant fins al Torrent del Tambor, on hem agafat un bon camí que ens ha portat sense problemes fins al Bruc, on hem acabat aquesta curta però intensa matinal.
I aquí teniu el vídeo del Clot dels Cargols, que en aquesta ocasió és obra de NONSTOP, una altra productora associada al Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS:
Bego · Joan G. · Sonia · J. Rafel
4 comentaris:
He trobat molt útil la descripció d’aquesta nova visita al Clot dels Cargols. És un barranc curt però amb prou varietat perquè valgui la pena repetir-lo, i el detall del fraccionament del ràpel llarg i del pas pel caos de blocs ajuda a situar-se molt bé. També va bé saber que el retorn pel Torrent del Tambor és clar i sense complicacions. Gràcies per compartir la informació; sempre va bé tenir referències actualitzades de Montserrat.
Moltes gràcies pel teu comentari. Celebro que la informació t’hagi estat útil i que la descripció del descens i del retorn ajudi a situar millor l’itinerari. Sempre intento mantenir les ressenyes actualitzades perquè tothom hi pugui accedir amb seguretat.
Muy interesante esta reseña del Clot de los Cargols. Estoy pensando en ir a hacerlo próximamente y tu descripción me ha aclarado bastantes cosas, sobre todo el tema del caos de bloques y el rápel fraccionado.
Quería preguntarte un par de dudas:
— Para el rápel largo, ¿es imprescindible fraccionar o se puede bajar del tirón con una cuerda de 60 m sin problemas?
— En la parte final, ¿la zona subterránea es muy estrecha o se pasa bien con la mochila puesta?
— Y por último, ¿el sendero de retorno hacia el Torrent del Tambor está bien marcado o es fácil despistarse?
Gracias por el nivel de detalle de la reseña; ayuda mucho a preparar la actividad.
Juanjo Gimeno
Muchas gracias por tu comentario. Intento resolver tus dudas:
— Rápel largo: se puede hacer del tirón con cuerda de 60 m, pero es más cómodo y seguro fraccionarlo aprovechando la instalación intermedia.
— Tramo subterráneo: el paso no es estrecho; se baja sin problemas y en general se puede pasar con la mochila puesta.
— Retorno: el sendero está bien definido y no suele dar problemas. En algún punto baja con pendiente, pero es evidente y lleva directamente hacia el Torrent del Tambor.
Espero que la información te sea útil para preparar la actividad.
Publica un comentari a l'entrada