Després d'un llarg viatge, un grup en cotxe i un altre en avió fins a Milà, on vam recollir un cotxe de lloguer, vam arribar al pas Gardena i ens vam instal·lar al magnífic refugi a peu de carretera que seria la nostra base d'operacions. Al darrere del refugi vèiem, relativament properes, les parets del massís del Pisciadú. L'ambient era plenament dolomític i el sopar ens va fer recordar les delícies gastronòmiques del nostre primer viatge a les Dolomites.
De bon matí vam iniciar l'ascensió. La via ferrada Brigata Tridentina, a més del seu nom de ressonàncies històriques, té una elegància singular i és una de les vies més clàssiques de les Dolomites. Des del refugi, un llarg camí ens porta vorejant la muntanya fins a la cara est, per on pujarem. Aviat vam trobar el ferro i ens vam començar a enlairar per l'airosa paret, força vertical. A mitja paret ens va sorprendre trobar flors de vellut (edelweiss) entre els ferros de l'equipament de la via.
Després de superar el pilar principal, un pont de sirga bastit sobre un buit impressionant ens porta a un altiplà des d'on en pocs minuts s'arriba al refugi Pisciadú. Al refugi hi ha un magnífic ambient de muntanya, com a tots els refugis dolomítics. Vam menjar una mica i ens vam disposar a completar l'activitat del dia amb l'ascensió al Pisciadú, un cim modest perquè no arriba als 3.000 m però que permet coronar la jornada amb un cim dolomític.
Vam baixar per un camí vertiginós i vam arribar sense més novetats. Vam recollir l'equipatge i vam marxar en direcció a la Marmolada, el nostre proper objectiu.
Teniu aquí un muntatge de diapositives, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
De bon matí vam iniciar l'ascensió. La via ferrada Brigata Tridentina, a més del seu nom de ressonàncies històriques, té una elegància singular i és una de les vies més clàssiques de les Dolomites. Des del refugi, un llarg camí ens porta vorejant la muntanya fins a la cara est, per on pujarem. Aviat vam trobar el ferro i ens vam començar a enlairar per l'airosa paret, força vertical. A mitja paret ens va sorprendre trobar flors de vellut (edelweiss) entre els ferros de l'equipament de la via.
Després de superar el pilar principal, un pont de sirga bastit sobre un buit impressionant ens porta a un altiplà des d'on en pocs minuts s'arriba al refugi Pisciadú. Al refugi hi ha un magnífic ambient de muntanya, com a tots els refugis dolomítics. Vam menjar una mica i ens vam disposar a completar l'activitat del dia amb l'ascensió al Pisciadú, un cim modest perquè no arriba als 3.000 m però que permet coronar la jornada amb un cim dolomític.
Vam baixar per un camí vertiginós i vam arribar sense més novetats. Vam recollir l'equipatge i vam marxar en direcció a la Marmolada, el nostre proper objectiu.
Teniu aquí un muntatge de diapositives, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada