Cauterets - Pont d'Espagne - Lac de Gaube - Refugi de les Oulettes
Després d'un llarg viatge de gairebé 500 km vam arribar a Luz-Saint-Sauveur, on vam deixar el cotxe, ja que teníem previst fer tres etapes i acabar aquí. Un taxi ens va portar fins a Cauterets i ens vam allotjar a l'hotel César, un establiment amb molta història però una mica atrotinat.
A un quart de nou del matí, després d'esmorzar a l'hotel, vam sortir en direcció a les Oulettes de Gaube. La pujada és llarga i sostinguda, des dels 935 metres de Cauterets fins als 2.151 del refugi. Al Pont d'Espagne (1.496 m) vam prendre un refresc i uns quants ganyips abans de seguir la dura pujada. Fins aquí arriben els cotxes i és un indret ple de turistes.
Un camí molt pedregós puja fortament fins al llac de Gaube. Aquí tenim ja una bona visió de la cara nord del Vignemale, un dels paisatges més característics dels Pirineus. El camí, ja més suau, puja entre prats fins al refugi de les Oulettes.
El refugi de les Oulettes de Gaube està situat en un lloc immillorable, al peu de la cara nord del Vignemale, un mur que cau a plom gairebé mil metres des de la Pique Longue. Ens vam instal·lar al refugi i vam sopar. És un sopar típic de refugi: sopa aigualida, menestra de verdures, botifarres amb samfaina i mongetes pintes, formatge i macedònia... Encara no era fosc quan vam anar a dormir. L'endemà ens esperava una bona caminada i havíem posat el despertador a les 5.45. El temps no era gaire bo; a mitja tarda havia caigut un xàfec i el cel estava cobert. De tota manera érem optimistes i pensàvem que al matí faria bo, encara que a mitja tarda podia acabar plovent.
A un quart de nou del matí, després d'esmorzar a l'hotel, vam sortir en direcció a les Oulettes de Gaube. La pujada és llarga i sostinguda, des dels 935 metres de Cauterets fins als 2.151 del refugi. Al Pont d'Espagne (1.496 m) vam prendre un refresc i uns quants ganyips abans de seguir la dura pujada. Fins aquí arriben els cotxes i és un indret ple de turistes.
Un camí molt pedregós puja fortament fins al llac de Gaube. Aquí tenim ja una bona visió de la cara nord del Vignemale, un dels paisatges més característics dels Pirineus. El camí, ja més suau, puja entre prats fins al refugi de les Oulettes.
El refugi de les Oulettes de Gaube està situat en un lloc immillorable, al peu de la cara nord del Vignemale, un mur que cau a plom gairebé mil metres des de la Pique Longue. Ens vam instal·lar al refugi i vam sopar. És un sopar típic de refugi: sopa aigualida, menestra de verdures, botifarres amb samfaina i mongetes pintes, formatge i macedònia... Encara no era fosc quan vam anar a dormir. L'endemà ens esperava una bona caminada i havíem posat el despertador a les 5.45. El temps no era gaire bo; a mitja tarda havia caigut un xàfec i el cel estava cobert. De tota manera érem optimistes i pensàvem que al matí faria bo, encara que a mitja tarda podia acabar plovent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada