Les Oulettes - Hourquette d'Ossoue - Refugi Bayssellance - Gavarnie
Ens vam llevar a les 5.45 i vam esmorzar al refugi. A fora les coses no estaven gaire clares; hi havia núvols i encara era fosc, de manera que no sabíem com evolucionaria el dia.
Vam sortir a un quart de set i vam emprendre la pujada cap al coll, la Hourquette d'Ossoue, que comunica la vall de Gaube amb la vall d'Ossoue. És un punt molt alt, a 2.734 m, i és el pas clau de la sortida.
Al cap de poc va començar a ploure. No era un gran xàfec però ja ens imaginàvem que hauríem de caminar les vuit hores de camí que ens quedaven amb la capelina. A poc a poc vam anar superant els més de 700 metres de desnivell que ens separaven del coll. En algun moment semblava que el temps empitjorava però, a poc a poc, els núvols es van anar fonent i quan vam arribar al coll el cel ja era blau.
Mentre pujàvem teníem grans vistes de les geleres del Vignemale i especialment del Couloir de Gaube. També vèiem les grans parets de la cara nord. En unes dues hores vam arribar al coll. El temps havia millorat força i ens va permetre contemplar un gran panorama. Davant nostre s'obria la vall d'Ossoue, amb el refugi Bayssellance en primer terme, i a l'horitzó es retallava el massís del Mont Perdut. Vèiem perfectament la silueta de la Bretxa de Rotllan i els cims del voltant: el Casc de Marboré, el Talló, el Gabiet i els Pics de la Cascada.
Ens vam aturar al refugi i vam prendre un te. Després vam seguir baixant per la vall d'Ossoue, passant per les Grottes Bellevue i per sota de la gran glacera del Vignemale. Quan gairebé arribàvem a Gavarnie va caure un xàfec que ens va deixar ben xops. Finalment vam decidir tornar cap a casa, ja que les previsions meteorològiques eren dolentes. Un taxi ens va retornar a Luz-Saint-Sauveur.
Vam sortir a un quart de set i vam emprendre la pujada cap al coll, la Hourquette d'Ossoue, que comunica la vall de Gaube amb la vall d'Ossoue. És un punt molt alt, a 2.734 m, i és el pas clau de la sortida.
Al cap de poc va començar a ploure. No era un gran xàfec però ja ens imaginàvem que hauríem de caminar les vuit hores de camí que ens quedaven amb la capelina. A poc a poc vam anar superant els més de 700 metres de desnivell que ens separaven del coll. En algun moment semblava que el temps empitjorava però, a poc a poc, els núvols es van anar fonent i quan vam arribar al coll el cel ja era blau.
Mentre pujàvem teníem grans vistes de les geleres del Vignemale i especialment del Couloir de Gaube. També vèiem les grans parets de la cara nord. En unes dues hores vam arribar al coll. El temps havia millorat força i ens va permetre contemplar un gran panorama. Davant nostre s'obria la vall d'Ossoue, amb el refugi Bayssellance en primer terme, i a l'horitzó es retallava el massís del Mont Perdut. Vèiem perfectament la silueta de la Bretxa de Rotllan i els cims del voltant: el Casc de Marboré, el Talló, el Gabiet i els Pics de la Cascada.
Ens vam aturar al refugi i vam prendre un te. Després vam seguir baixant per la vall d'Ossoue, passant per les Grottes Bellevue i per sota de la gran glacera del Vignemale. Quan gairebé arribàvem a Gavarnie va caure un xàfec que ens va deixar ben xops. Finalment vam decidir tornar cap a casa, ja que les previsions meteorològiques eren dolentes. Un taxi ens va retornar a Luz-Saint-Sauveur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada