Hem iniciat una estada de quatre dies als Pirineus amb una singular activitat subterrània. De camí cap a la Vall d'Aran, ens hem aturat a la Terreta per explorar el Botet de Casa Rei. Es tracta d'una cavitat de certa importància, en roca conglomerada, formada per galeries llargues i estretes, amb algunes gateres.
La cova té un recorregut total d'uns 1.500 metres i acaba en una zona amb diversos sifons, que encara estan en fase d'exploració. Nosaltres hem fet un llarg recorregut per la galeria principal fins a un pas inundat, poc abans del primer sifó, on acaba la part principal de la cavitat, abans dels sifons que només es poden superar amb un equip de submarinisme.
La cavitat està molt a prop de la població abandonada d'Esplugafreda i al costat d'una masia enrunada amb el mateix nom que la cavitat: Casa Rei. Hi ha una pista que puja a aquest poble i fins i tot arriba a un minut de la cova però està en mal estat, de manera que hem deixat el cotxe més avall, a prop del barranc d'Esplugafreda, i hem fet el recorregut d'aproximació a peu.
És un recorregut curt però avui era especialment dur a causa de la intensa calor. En poc menys d'una hora hem arribat a la boca de la cova, protegida per un tub d'acer dels despreniments de terra i pedres procedents de la pista..
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova, que comença amb unes gateres molt estretes, realment selectives, que han posat a prova la moral de la tropa. Els nens han superat els obstacles sense massa problemes i aviat estàvem a les primeres sales, on ja ens hem pogut posar drets.
Ben aviat hem arribat a una bifurcació. Pujant per una galeria estreta a l'esquerra, hem arribat a una petita sala amb una bella colada. La galeria no té continuïtat i hem tornat enrere fins a la galeria principal, que a partir d'aquest punt és més ampla i fàcil de seguir.
Seguint per la llarga galeria hem trobat diversos sectors interessants, amb algunes formacions, curts passos estrets i un petit gour. Més endavant, la galeria ha iniciat una suau baixada que ens ha fet intuir que aviat arribaríem als sifons.
Finalment hem arribat a un pas inundat. No era el primer sifó, com hem pensat en veure'l sinó un pas inundat poc abans del sifó. Hem superat el pas, mullant-nos una mica, fins a l'altra banda, on la galeria continua. Hem avançat encara uns metres però aviat hem donat per acabada l'exploració, iniciant el retorn.
Com és habitual, els passos estrets i les gateres són més fàcils de tornada perquè anem cap a la llum i no hi ha la incògnita del que podem trobar més endavant. Aviat hem arribat a la sortida, on ens esperava un ambient molt calorós, que ens ha fet anyorar la frescor de les aigües subterrànies.
Hem baixat fins al punt de partida per seguir viatge fins a Bossost, a la Vall d'Aran, que serà la nostra base d'operacions per a les activitats que tenim programades els propers dies.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011
- Exploraciones en la Sierra de Lleràs - Botet de Casa Rei (2017-2019). Pere Rodríguez Colom. Article publicat en el número 21 de la revista Gota a gota, publicada pel Grupo de Espeleología de Villacarrillo.
PARTICIPANTS:
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel
4 comentaris:
M'ha agradat la descripció del recorregut. És d'aquelles cavitats que no destaquen per les grans formacions, però sí pel desenvolupament i pels diferents ambients que es van trobant al llarg de la visita.
Gràcies pel comentari. Una cavitat molt interessant que es pot fer sense corda. Només cal tenir serenitat per passar les gateres...
¡Madre mía, qué angustia me han dado las gateras del principio! Solo de imaginarme teniendo que pasar por esos sitios tan estrechos ya me entra claustrofobia. Creo que yo sería incapaz de hacerlo, y me ha sorprendido mucho leer que los niños lo superaron con tanta naturalidad. Está claro que estas experiencias las viven de una manera muy distinta. Me ha gustado mucho la crónica porque transmite muy bien la sensación de ir avanzando hacia el interior de la cueva, aunque yo prefiero disfrutarla desde la pantalla.
Es una sensación bastante habitual. Las gateras impresionan mucho cuando las ves en fotos o en vídeo, y aún más si no estás acostumbrada. En realidad, una vez dentro se pasan mejor de lo que parece, sobre todo porque son cortas. Los niños, además, tienen una facilidad sorprendente para moverse por estos sitios y afrontan las estrecheces con mucha más naturalidad que los adultos. De todas formas, cada uno tiene sus límites y no pasa nada por disfrutar de estas exploraciones desde fuera. ¡Gracias por tu comentario!
Publica un comentari a l'entrada