Vam tancar la temporada d'esquí de muntanya amb una ascensió de gran categoria: el pic de Néouvielle (3.091 m), al massís del mateix nom.
Vam sortir de casa divendres a les quatre de la tarda i vam arribar al llac d'Aubert amb les últimes llums del dia. Hi havia la possibilitat que la pista estigués tancada, però vam tenir sort i vam arribar en cotxe fins a dalt de tot.
El refugi lliure estava en perfecte estat i ens hi vam instal·lar. Vam sopar i vam dormir perfectament. A un quart de sis ens vam llevar i vam esmorzar. Passaven pocs minuts de les sis quan vam sortir.
La primera part de l'itinerari és la pujada a la bretxa que dona accés a la glacera de Néouvielle. Vam pujar seguint les fites, amb els esquís a l'esquena, fins a la bretxa. En arribar-hi vam trobar ja una bona congesta.
A partir de la bretxa, ja amb els esquís als peus, vam començar la pujada per la neu. El pendent és suau i regular, i el temps era molt bo. A poc a poc ens vam anar acostant al cim, que ja es començava a veure al fons de la vall.
Vam arribar amb els esquís als peus fins al peu de la cresta final. Vam deixar els esquís i vam superar la grimpada final, una mica complicada a causa de les botes d'esquí, que dificultaven l'ascensió.
Finalment, vam poder contemplar el gran panorama sobre tot el massís de Néouvielle, el Mont Perdut, el Vignemale i la Maladeta. Després de fer les fotos del cim, vam desgrimpar fins als esquís i vam començar un magnífic descens amb molt bona neu fins a la bretxa.
Després, ja a peu, vam baixar fins a la presa, vam dinar i cap a casa!
Aquí teniu un petit clip de vídeo:
Vam sortir de casa divendres a les quatre de la tarda i vam arribar al llac d'Aubert amb les últimes llums del dia. Hi havia la possibilitat que la pista estigués tancada, però vam tenir sort i vam arribar en cotxe fins a dalt de tot.
El refugi lliure estava en perfecte estat i ens hi vam instal·lar. Vam sopar i vam dormir perfectament. A un quart de sis ens vam llevar i vam esmorzar. Passaven pocs minuts de les sis quan vam sortir.
La primera part de l'itinerari és la pujada a la bretxa que dona accés a la glacera de Néouvielle. Vam pujar seguint les fites, amb els esquís a l'esquena, fins a la bretxa. En arribar-hi vam trobar ja una bona congesta.
A partir de la bretxa, ja amb els esquís als peus, vam començar la pujada per la neu. El pendent és suau i regular, i el temps era molt bo. A poc a poc ens vam anar acostant al cim, que ja es començava a veure al fons de la vall.
Vam arribar amb els esquís als peus fins al peu de la cresta final. Vam deixar els esquís i vam superar la grimpada final, una mica complicada a causa de les botes d'esquí, que dificultaven l'ascensió.
Finalment, vam poder contemplar el gran panorama sobre tot el massís de Néouvielle, el Mont Perdut, el Vignemale i la Maladeta. Després de fer les fotos del cim, vam desgrimpar fins als esquís i vam començar un magnífic descens amb molt bona neu fins a la bretxa.
Després, ja a peu, vam baixar fins a la presa, vam dinar i cap a casa!
Aquí teniu un petit clip de vídeo:
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada