Escalada al Pedraforca. Vam dormir al refugi Lluís Estasen i, l’endemà al matí, vam pujar fins a l’Enforcadura, on comença la via Font, una via de vuit tirades que puja per la cara nord del Pollegó Inferior, la que cau sobre la tartera de l’Enforcadura.
Aquesta via la vam fer l’any 1976. Tot i que les assegurances i les reunions actuals són, segurament, diferents de les d’aquella època, es reprodueix aquí la ressenya original.
La via comença per una fàcil cornisa a l’esquerra fins al peu d’una xemeneia molt marcada, per on puja la via.
1a tirada: s’entra a l’estreta xemeneia i es comença a pujar amb tècnica de ramonage. Es troba un pitó d’assegurança. Més amunt, la xemeneia s’eixampla, se supera un desplom i s’arriba a un replanet situat a la dreta de la canal, on es munta la primera reunió, assegurada amb un pitó vell.
2a tirada: se segueix progressant per l’interior de la xemeneia, en ramonage, fins a un gran bloc de pedra encastat a la canal, visible ja des de la primera reunió. La reunió es munta sobre el bloc, assegurada amb dos pitons vells.
3a tirada: s’abandona la canal sortint de la reunió per l’esquerra, amb un pas de flanqueig ajudats per un pitó (A0). Es continua per l’aresta fins a un replà on es munta còmodament la tercera reunió.
4a tirada: es continua en la mateixa direcció, en terreny fàcil però descompost, fins a un replà on es munta la quarta reunió, assegurada amb un pitó.
5a tirada: es continua amunt per la canal, molt ampla i desdibuixada en aquest tram, progressant primer per l’aresta esquerra i flanquejant després cap a la dreta per tornar al centre de la canal.
6a tirada: es progressa per la canal, que torna a fer-se estreta. Cal superar alguns passos amb tècnica de ramonage i encastament. La reunió es munta en un replanet, al punt on la canal es fa estreta i desplomada.
7a tirada: es surt de la reunió en ramonage molt estret fins que cal sortir a l’aresta de la dreta. Després de superar un desplom, es torna a entrar a la canal i es continua fins a un replanet. A l’esquerra es veu una gran llastra adossada a la paret, formant una xemeneia amb alguns blocs encastats, on es munta la reunió.
8a tirada: es puja en ramonage entre la gran llastra i la paret fins a situar-se sobre la llastra. Des d’aquí, ja fàcilment, s’arriba a la cresta, a pocs metres del cim, al qual s’arriba ja desencordats.
La canal està sovint humida, amb verdet i degotalls. Per tant, és preferible fer-la a finals d’estiu, quan acostuma a estar més seca (o no). També és recomanable pujar sense motxilla per facilitar el ramonage.
1a tirada: s’entra a l’estreta xemeneia i es comença a pujar amb tècnica de ramonage. Es troba un pitó d’assegurança. Més amunt, la xemeneia s’eixampla, se supera un desplom i s’arriba a un replanet situat a la dreta de la canal, on es munta la primera reunió, assegurada amb un pitó vell.
2a tirada: se segueix progressant per l’interior de la xemeneia, en ramonage, fins a un gran bloc de pedra encastat a la canal, visible ja des de la primera reunió. La reunió es munta sobre el bloc, assegurada amb dos pitons vells.
3a tirada: s’abandona la canal sortint de la reunió per l’esquerra, amb un pas de flanqueig ajudats per un pitó (A0). Es continua per l’aresta fins a un replà on es munta còmodament la tercera reunió.
4a tirada: es continua en la mateixa direcció, en terreny fàcil però descompost, fins a un replà on es munta la quarta reunió, assegurada amb un pitó.
5a tirada: es continua amunt per la canal, molt ampla i desdibuixada en aquest tram, progressant primer per l’aresta esquerra i flanquejant després cap a la dreta per tornar al centre de la canal.
6a tirada: es progressa per la canal, que torna a fer-se estreta. Cal superar alguns passos amb tècnica de ramonage i encastament. La reunió es munta en un replanet, al punt on la canal es fa estreta i desplomada.
7a tirada: es surt de la reunió en ramonage molt estret fins que cal sortir a l’aresta de la dreta. Després de superar un desplom, es torna a entrar a la canal i es continua fins a un replanet. A l’esquerra es veu una gran llastra adossada a la paret, formant una xemeneia amb alguns blocs encastats, on es munta la reunió.
8a tirada: es puja en ramonage entre la gran llastra i la paret fins a situar-se sobre la llastra. Des d’aquí, ja fàcilment, s’arriba a la cresta, a pocs metres del cim, al qual s’arriba ja desencordats.
La canal està sovint humida, amb verdet i degotalls. Per tant, és preferible fer-la a finals d’estiu, quan acostuma a estar més seca (o no). També és recomanable pujar sense motxilla per facilitar el ramonage.
RESSENYA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada