La via ferrada Castellot puja al cim del mateix nom, de 467 metres d'altitud, un cim poc important però que està inclòs a la llista dels centcims. A dalt hi ha les ruïnes d'un castell, que data del segle X i del que només queda en peu una torre de planta rodona.
La via ferrada és curta i relativament fàcil (K2) i arriba pràcticament al cim després de superar un mur i una xemeneia equipats. Una característica d'aquesta via ferrada és que, encara que l'equipament és bo, en molts punts s'han d'utilitzar preses naturals i fins i tot s'ha de superar un pas escalant amb tècnica de ramonage.
Avui he vingut amb els nens a Castellví de la Marca per recórrer aquesta via ferrada. Feia molt fred però quan hem arribat el sol ja començava a escalfar. Hem deixat el cotxe al costat de l'antiga ermita de Sant Sadurní i hem iniciat l'aproximació per un camí ben marcat.
Més endavant hem deixat el camí per agafar un corriol que puja per una pedrera. Aviat hem trobat els primers passos equipats, amb unes cordes fixes que ajudaven a superar un tram de fort pendent, una mica enfangat i relliscós.
Abans d'arribar a l'inici de la via ferrada hem superat un pas singular, el Pas del Clau, que és un curt ressalt equipat amb una cadena i alguns claus. Aquest pas, que no té cable de vida, no forma part encara de la ferrada sinó del Camí de la Drecera, que puja pel dret fins al castell.
Abans de superar aquest pas ens hem equipat amb tot el material de seguretat per poder-nos assegurar a la cadena mentre grimpàvem pel ressalt.
A dalt hem deixat la drecera per anar a buscar l'inici de la ferrada, que comença amb un mur ben dret on cal utilitzar les preses naturals, que són bones i abundants. Més amunt hi ha unes grapes que ens ajuden a superar el tram més vertical.
Després hem fet un curt flanquejament per entrar en una marcada canal per on puja la segona part de la via. Hi ha una corda de nusos que ens porta a l'entrada d'una xemeneia estreta. Aquí cal pujar un parell de passos amb oposició, amb l'ajut d'una cadena i una corda de nusos.
Hem superat tots els passos sense problemes, encara que en alguns punts he hagut d'ajudar en Jan que no arribava a les preses, i aviat hem arribat al cim, al costat de les ruïnes del castell.
La torre està restaurada i a l'interior hi ha una escala de gat que permet pujar fins a la terrassa superior. Evidentment, hem pujat a dalt, on hem pogut gaudir d'un gran panorama. Es veia tot el Penedès i moltes muntanyes, des del Puigmal fins al Montseny. Al davant mateix teníem una gran vista de Montserrat.
Hem menjat l'entrepà i hem fet volar una mica el dron abans d'iniciar el retorn al punt de partida. La baixada es pot fer per diversos camins però nosaltres hem triat el més directe, que baixa pel dret fins al Pas del Clau. Aquesta vegada l'hem fet de baixada, desgrimpant el ressalt amb l'ajut de la cadena i els claus. Finalment hem arribat a l'ermita de Sant Sadurní per iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
VF Roca de la
Creu, 2024 |
Via ferrada
Teletubies, 2024 |
VF de la Roca
Dreta, 2023 |
