dissabte, 31 de maig del 1975

Pedraforca. El Gat, via Homedes

Via Homedes del Gat, Pedraforca
Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols

Va ser la primera via que vam fer a la paret Nord del Pedraforca. Vam escalar la via Homedes del Gat, una via clàssica de dificultat mitjana que vam superar sense problemes. El dia abans havíem pujat a dormir al refugi Lluís Estasen i de bon matí vam sortir cap a peu de via, iniciant ben aviat l'ascensió. La via és tota en lliure, amb la magnífica roca calcària característica del Pedraforca.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins, però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada se supera un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada on, si cal, es pot fer un pas d’A0. A la quarta tirada trobem el pas clau de la via, el Pas de la Z, on també és possible recórrer a l’A0 si no es pot superar en lliure.
Després venen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, tot i que a les dues primeres es pot optar per una variant més directa i sensiblement més difícil. Superades aquestes tirades s’arriba al Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i força aèries.
Des del Planell dels Diables hi ha una escapatòria, ja que es pot sortir per una canal a la dreta que condueix directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 metres per la banda oposada a la pujada, que porta a una canal secundària de l’Enforcadura, per la qual es baixa fins a la tartera.
Vam fer la via a bon ritme i cap a les dues de la tarda ja tornàvem a ser al refugi Lluís Estasen. D’aquesta ascensió no hi havia cap fotografia.

RESSENYA:

Via Homedes del Gat, Pedraforca

dijous, 29 de maig del 1975

Escalada a Agulles

Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Foto d'arxiu: la cara Est de la Saca Gran. Desembre 2014

Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Vam fer quatre vies:
  • La Saca Gran, via Normal
  • La Saca Gran, cara Est
  • La Boteruda, via Nord
  • Agulla del Capdemunt, via Aresta Brucs
La via Normal de la Saca Gran es fa en lliure de tercer grau per la cara oest de l'agulla, per on baixa el ràpel. No passa de tercer grau però la roca està una mica descomposta. La via puja seguint una fisura on es pot clavar algun ferro.
La cara Est de la Saca Gran és una via de finura montserratina. Es tracta d'una via molt poc repetida, ja que consisteix en una llarga tirada de cinquè grau que, en aquell temps, quan la vam fer, no tenia assegurances. La roca és bona però la paret és força dreta.
La via Normal de la Boteruda és una grimpada intranscendent, ja que no té més de cinc metres i es pot fer fàcilment sense corda. En realitat tenia molt poc interès, però la vam fer per un cert afany de col·leccionista, ja que la via apareixia ressenyada a la guia clàssica d'escalades a Montserrat, que en aquell temps era la nostra única referència.
L'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdemunt puja amb dificultat moderada per l'aresta sud, la que mira al Bruc, fins situar-se sota la bola del cim. Vam fer reunió abans d'iniciar la segona tirada, que tenia un petit tram molt difícil, de finura montserratina, per superar el petit desplom que forma la bola del cim.

RESSENYA:
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
De la Boteruda no hi ha ressenya perquè no era més que una grimpada d'uns cinc metres.