diumenge, 23 de juny del 1974

Escalada a Agulles

Agulla dels Espeleòlegs
Foto d'arxiu: Agulla dels Espeleòlegs, desembre 2013

Segona jornada d'aquesta sortida d'escalada a Montserrat. Després de dormir al refugi Vicenç Barbé, vam continuar escalant a Agulles. Aquell dia vam fer tres vies:
  • Agulla dels Espeleòlegs, via Aresta Brucs
  • Agulla del Sol Ponent, via Aresta Brucs
  • Miranda de les Boïgues, via Aresta Brucs
Tres vies clàssiques de dificultat mitjana, que encara no havíem fet, totes en lliure. L'Agulla dels Espeleòlegs per l'Aresta Brucs era la típica aresta montserratina, amb dificultat mitjana però amb un parell de passos difícils, catalogats de cinquè grau, a la sortida de la reunió. La dificultat més gran, a part de la sortida de la reunió, era que no hi havia assegurances en tota la segona tirada.
De l'Agulla del Sol Ponent ja havíem fet la via Normal, més fàcil, i aquell dia vam fer aquesta aresta, també de quart grau, que pujava per placa en lliure, molt més elegant que la Normal.
Finalment, l'Aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues seguia la mateixa tònica d'escalada en lliure per l'aresta, amb dificultat de quart grau. Era més llarga que les anteriors i, encara que la dificultat no passava del quart grau, tampoc no tenia pràcticament cap assegurança.
Després de l'escalada, tot i que era la verbena de Sant Joan, vam anar a dormir al refugi, que en aquella època era lliure i el guarda només pujava de tant en tant a donar un cop d'ull. No vam fer cap celebració especial, ni vam tirar petards ni vam encendre cap foc de Sant Joan, sinó que vam anar a dormir aviat, ja que l'endemà volíem continuar escalant a Agulles.

RESSENYA:
Agulla dels Espeleòlegs
Agulla dels Espeleòlegs
Agulla dels Espeleòlegs