Des del refugi del Bessiberri, on havíem dormit, situat a uns 2.800 m a la bretxa Peyta, vam iniciar l’ascensió. Vam pujar per la via normal, amb alguns passos de grimpada fàcil, fins al Bessiberri Nord (3.014 m).
Després vam baixar a la gelera i vam anar a buscar la cresta una mica més endavant per fer dos cims més: el Bessiberri Central (3.003 m) i la Punta Aguda (2.999 m).
Finalment, per la Pleta de Riu Malo i la presa de Cavallers, vam retornar a Boí.
Després vam baixar a la gelera i vam anar a buscar la cresta una mica més endavant per fer dos cims més: el Bessiberri Central (3.003 m) i la Punta Aguda (2.999 m).
Finalment, per la Pleta de Riu Malo i la presa de Cavallers, vam retornar a Boí.
3 comentaris:
He tenido que esperar a los 60 para pisar esta cumbre mítica. Nunca es tarde, supongo.
Mi novia y yo subimos desde el parking que hay al lado del refugio de Conangles en una larga jornada.
El itinerario no es tan técnico como el vuestro pero las vistas son las mismas: maravillosas.
Muy bien !
Pues justamente el Bessiberri Norte fue el primer tresmil que subí. Fue en 1973 y yo tenía 17 años....
Por cierto, ya que eres un seguidor destacado del blog, te comunico que he estado tres semanas alejado de la montaña por razones diversas pero no he perdido el tiempo; el blog no puede pararse y he aprovechado los ratos de ocio alejado de la montaña para crear una sección nueva del blog: el anecdotario. Este es el enlace (aunque está también en el menú lateral de "otras páginas"): https://jralsina.blogspot.com/p/anecdotari-del-blog.html
Publica un comentari a l'entrada