dimecres, 24 de juliol del 2024

Ascensió al Pic de Lurien (2.826 m)

Pic de Lurien
El Lurien és un altre cim desconegut, un d'aquells cims poc freqüentats, lluny de la massificació que afecta el cims més clàssics dels Pirineus. La seva ascensió és relativament fàcil i l'única dificultat és el gran desnivell que cal superar des del Lac de Fabrèges. Des del cim, la panoràmica és extraordinària sobre el Pirineu Occcidental des del Balaitús fins al Pic d'Anie.
He dormit a la cabana de Lurien, un antic refugi de caçadors una mica ruïnós però que encara ofereix la possibilitat de passar la nit en una vall solitària, ben a prop del cim que domina aquesta vall.
Encara no eren les 6 que ja estava escalfant el cafè en el menjador del refugi. Amb les primeres llums he començat a caminar muntanya amunt. El camí està ben marcat i puja suaument per la vall, passant al costat del Lac de Lurien on ja es veu, reflectit a les seves aigües, el cim del Lurien.
He arribat al col de Lurien (2.242 m) des d'on he pogut veure el panorama a l'altra banda de la muntanya. A baix, molt a prop, es veia el Lac d'Artouste i al darrere el Palas, el Balaitús, el Midi de Bigorre i moltes muntanyes més.
Des del coll la pujada final al cim sembla complicada, amb fort pendent i pedrera, però des del mateix coll surt un magnífic camí que puja suaument per la pedrera. En algun punt, el camí desapareix en una zona de roques però les fites ens guien entre el rocam fins retrobar el camí més amunt.
Més aviat del que pensava, he arribat al cim del Lurien (2.826 m). Estava totalment sol en el cim i el dia era espectacular, sense cap núvol a l'horitzó. El panorama era molt extens i es veien totes les muntanyes de la Vall de Tena i la Jacetania, entre les que destacaven especialment el Midi d'Ossau i el Balaitús.
He fet les fotos de cim i les panoràmiques i he fet volar el dron abans d'iniciar el descens pel mateix camí fins al refugi, on he menjat una mica abans de completar el descens fins al llac de Fabrèges i el llarg recorregut en cotxe de retorn a casa.
Avui tampoc hi ha vídeo de l'activitat però he fet una gravació del vol circular del dron al voltant del cim del Lurien. Aquí la teniu:


ENTRADES RELACIONADES:
Peña
Foratata, 2021
Pic de
Ger, 2021
Midi
d'Ossau, 2010

dimarts, 23 de juliol del 2024

Cabana de Lurien

Blog de Muntanya
El Pic Lurien, Le Lurien, com l'anomenen els francesos, és un cim important situat a la zona del Portalet, molt a prop del Midi d'Ossau. La seva ascensió és relativament fàcil però  molt llarga des del llac de Fabrègues, punt d'entrada a la vall de Lurien.
Avui he fet la primera etapa d'aquesta ascensió, pujant a dormir a la cabana de Lurien, un antic refugi de caçadors en estat gairebé ruinós però que ofereix la possibilitat de passar la nit amb certa comoditat i fent que l'ascensió no sigui tan llarga.
Després d'un llarg viatge en cotxe, he passat el Portalet i he començat a baixar per la carretera francesa D934 fins agafar una carretera més petita que voreja el llac de Fàbrègues. Aviat he localitzat la petita entrada del camí de la Vall de Lurien, un corriol entre falgueres.
He aparcat just al davant del camí i, després de canviar-me i preparar les coses, he iniciat la caminada. El camí puja ben traçat pel bosc, guanyant alçada amb moltes llaçades. Més amunt surt del bosc entrant en una zona d'extensos prats amb grans vistes sobre la vall que deixava enrere.
A poc a poc he anat superant els 860 metres de desnivell fins arribar a la cabana, un edifici vell i atrotinat, fet amb fusta i xapa de ferro. La cabana és un altic refugi de caçadors i està obert. Tot i que està una mica malmès pel pas dels anys, encara permet passar la nit amb certa comoditat a les seves àmplies sales. 
Té diverses habitacions, un menjador i una cuina amb pica i aigua corrent. Hi ha molts matalassos pero els he vist tan bruts que he preferit muntar el dormitori sobre el terra de fusta.
Curiosament, en aquest temps de massificació de la muntanya, el refugi estava totalment buit. La vall és relativament solitària però de pujada he trobat alguns randonneurs que baixaven. Segurament feien la clàssica travessia que surt de l'estació final del tren d'Artouste, pugen al coll de Lurien i baixen per aquesta vall.
Després de fer un cafè i una curta migdiada, m'he instal·lat a la porta del refugi per veure la posta de sol que des d'aquest mirador privilegiat era tot un espectacle. Després he sopat i he anat a dormir aviat, esperant el nou dia per completar l'activitat amb l'ascensió al Pic de Lurien.
No he fet un vídeo de l'activiatat però sí un timelapse amb el joc de les boires a la tarda a la vall de Lurien:


ENTRADES RELACIONADES:
Refugi
Oller, 2016
Cabana 
d'Eriste, 1995
Cabana de
Musolés, 1975