A la Vall d'Aran s'ha anat fonent la neu en els darrers dies de calor i ara les condicions no són gaire bones per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Les parts baixes estan pelades i només es pot esquiar per sobre dels 2.000 metres. Per això, avui hem deixat els esquís i hem fet una ascensió a peu.
El Cap d'Estanhs és un cim de baixa altitud, que sobrepassa per poc els 2.000 metres, situat a la carena fronterera entre Les i Luchon. La seva ascensió és un clàssic de l'esquí de muntanya però només després de grans nevades quan es pot sortir de Bausen amb els esquís als peus. Nosaltres avui hem deixat els esquís i hem fet l'ascensió a peu. Ha estat un encert perquè les condicions de la neu en aquesta ascensió no permetien un mínim recorregut esquiable i hauríem hagut de carregar els esquís durant bona part del recorregut.
Bausen és un típic poble aranès, amb cases de pedra i carrers costeruts. Està situat per sobre de Les i s'hi arriba per una carretera molt estreta i amb forta pujada. No es pot entrar en cotxe al poble, de manera que hem hagut d'aparcar a la carretera, a l'entrada del poble.
Hem començat a caminar per una pista que aviat travessa el riu, iniciant una forta pujada amb llaçades per una fageda. Després d'una bona estona de pujada pel bosc hem arribat a una carena, un llom allargat que baixa de la carena fronterera.
Hem començat a caminar pel llom amb pujada suau i amb un gran panorama sobre les muntanyes properes. Ja es veia el nostre objectiu d'avui, el Cap d'Estanhs, destacant a la carena fronterera. L'itinerari d'esquí deixa la carena per pujar en diagonal al cim per unes pales però anant a peu ens ha semblat millor seguir la carena per evitar les pales de neu.
Després d'un tram final amb fort pendent i sense camí hem arribat a la carena, just en el cim del Tuc des Tres Corets (1.952 m). Des de la carena el panorama era espectacular, amb una gran vista del Pirineu Central des del Bessiberri fins al Midi de Bigorre. Just en el cim hi ha una muga, una d'aquelles fites que serveixen per marcar la frontera.
Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:
Des d'aquí ja es veia la fàcil carena que porta al Cap des Estanhs per uns lloms panoràmics sense cap dificultat. Hem començat a caminar per la carena mentre gaudíem del gran panorama. De camí hem passat per unes quantes mugues abans d'arribar al cim del Cap d'Estanys (2.082 m).
És un cim singular perquè en realitat no hi ha un punt culminant sinó que és un extens altiplà on no hi ha un cim definit.
Hem fet les fotos de cim a les fites frontereres que hi ha als dos extrems de l'altiplà i una panoràmica circular:
La gran extensió de l'altiplà del cim fa que les muntanyes es vegin més lluny però el panorama és molt extens en totes direccions.
Després d'una bona estona contemplant les muntanyes i de menjar una mica, hem iniciat el descens pel mateix itinerari fins a Bausen, on hem acabat la jornada matinal prenent un refresc en el bar del poble.
ENTRADES RELACIONADES:
Tuc d'Aubàs
esquís, 2018 |
GR10: Fos
Araing, 2008 |
GR10: Artigue-
Fos, 2008 |
