Després de la gran ascensió d'ahir a l'Ardiden, avui el dia es presentava gris i plujós. Les previsions no eren gens bones, de manera que hem activat novament el pla B canviant l'ascensió que teníem prevista per una més curta, apta per fer en un dia de temps variable amb boira i possible pluja.
El Pic de Viscos és un clàssic sense massa dificultat però molt popular. La seva situació al final de la carena que baixa de l'Ardiden i la seva forma piramidal li donen un caràcter propi. La seva silueta és visible des de molts punts de les valls de Cauterets i Gavarnie i fins i tot des de Lourdes.
Com que el temps era inestable, el pla previst era pujar un cim inferior, el Tuc des Arribans, i completar l'activitat amb l'ascensió al Viscos si el temps acompanyava.
Hem arribat al pàrquing de Bédéret, a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. La boira era molt espessa i tot estava remullat per la pluja que havia caigut durant la nit. Tot i la climatologia adversa, hem iniciat el nostre camí per una pista pujant en direcció al Col de Riou (1.949 m). Quan hem arribat al coll la boira s'ha obert uns instants donant-nos una mica d'esperança en l'èxit de la sortida i oferint-nos una gran visió del massís del Néouvielle.
Des del coll el camí, senyalitzat amb marques de pintura groga, voreja la carena deixant de banda els petits cims, poc prominents, de la carena. Després hem deixat el camí marcat per pujar al cim principal d'aquesta carena, el Tuc des Arribans (2.088 m). La boira s'havia tornat a tancar i des del cim no hem pogut veure gairebé res. Únicament, en un moment determinat, hem pogut veure a través d'una finestra de la boira la silueta piramidal del Viscos amb la gran creu de ferro en el seu cim.
Confiant en la sort, hem seguit endavant baixat novament al camí per seguir en direcció al Viscos. La carena, que fins aquí estava formada per suaus lloms, s'ha transformat en una cresta rocosa. El camí puja i baixa seguint la carena evitant els passos rocosos fins arribar al coll al peu del Viscos. És un tram pintoresc, que amb la boira i la grisor del cel era realment impressionant.
Finalment hem iniciat el tram final de l'ascensió per un corriol amb forta pujada però sense especial dificultat que ens ha portat al cim del Viscos (2.141 m). La boira s'havia obert i finalment hem pogut veure el gran panorama d'aquest cim. Hem fet volar el dron i hem fet una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans en el cim hem baixat pel mateix camí fins al coll. Des d'aquí podríem haver tornat per on havíem vingut però hem preferit tornar per un camí alternatiu perquè l'itinerari fos circular i per evitar tornar a passar pel tram complicat del camí entre el Tuc des Arribans i el coll.
Hem agafat un camí senyalitzat amb marques de pintura groga que baixa per una canal ben dreta fent ziga-zages fins a prop de la cabana de Boussu, on hem agafat un camí que voreja tota la muntanya planejant fins a la cabana de Conques on hem agafat una pista que ens ha portat directament fins al punt de partida en el pàrquing de Bédéret
Després hem deixat enrere Cauterets, on hem estat instal·lats tres dies, per desplaçar-nos a Gourette, on passarem tres dies més fent activitats de muntanya en aquella zona del Pirineu Francès.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR10: Oulettes Gavarnie, 2006 |
 GR10: Cauterets Oulettes, 2006 |
 GR10: Estaing Cauterets, 2005 |
.jpg)