diumenge, 30 d’octubre del 2016

Ascensió a la Peña Oroel, 1.769 m

Hem programat, per al pont de Tots Sants, una sortida per les valls més occidentals del Pirineu Aragonès. Avui hem fet el llarg desplaçament en cotxe fins a Zuriza, on tindrem la nostra base d'operacions. Pel camí hem fet una parada tècnica en el poble de Siétamo, poc abans d'arribar a Huesca, per comprar en el seu forn-pastisseria un empanadico de carabassa, especialitat de la casa. Després hem completat la jornada amb una petita ascensió a un cim prepirinenc, modest en altitud però amb una panoràmica extraordinària sobre gairebé tot el Pirineu aragonès. La Peña Oroel està situada a sobre mateix de la ciutat de Jaca i té una prominència de gairebé 900 metres, de manera que és un cim important. Ja feia anys que volia pujar aquest cim. Cada vegada que he passat per Jaca, de camí a muntanyes més altes, m'ha cridat l'atenció l'esvelta silueta d'aquest cim, voltat de grans cingles i dominant des de l'altura les valls de l'Aragón i el Gállego. Avui, si volíem aprofitar el dia, havíem de fer una ascensió curta i la Peña Oroel ens ha ofert una ascensió curta i fàcil però de gran interès paisatgístic.
Al voltant de les onze del matí ens hem posat en marxa des de l'antic Parador de Oroel, tancat des de fa uns anys. El camí, molt marcat i transitat, puja pel bosc fent llaçades i superant a poc a poc els 600 metres de desnivell d'aquesta ascensió. Després arribem al llom de la carena i ja veiem al fons la gran creu que marca el cim de la muntanya. El camí segueix la carena amb una gran panoràmica i ja gairebé sense desnivell fins al cim de la Peña Oroel (1.769 m). Avui feia un magnífic dia de tardor, sense cap núvol i amb un aire net i clar, de manera que hem pogut gaudir de les grans vistes d'aquest mirador excepcional. Hem pogut veure els cims més occidentals del Pirineu Aragonès; també es veia clarament el Vignemale i les muntanyes de la Vall d'Ordesa. Hem fet una panoràmica circular:

Després hem baixat pel mateix camí de pujada, que avui estava molt animat ja que el bon temps i el pont festiu han animat molts veïns de Jaca, de totes les edats, a pujar a aquesta muntanya, que per a ells és tot un símbol.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió, que aquesta vegada és de producció pròpia, realitzada per un sol operador a quatre mans fent fotos, fent vídeos i pilotant el dron.




ENTRADES RELACIONADES:

Tozal de
Guara, 2014
Peña
Montañesa, 2010
BTT: Rasal -
Botaya, 2005

dissabte, 22 d’octubre del 2016

Ascensió a la Dent d'Orlu (2.222 m)

Dent d'Orlu
Sortida típica de tardor, gaudint dels magnífics boscos i dels grans paisatges de l'Ariège. Avui la previsió meteorològica era dolenta per a tots els Pirienus però el Méteo France indicava que el vessant nord de la serralada quedaria lliure de la borrasca que venia del sudoest. Com més al nord, més bon temps preveia la méteo francesa, de manera que, per assegurar la jugada, hem triat la Dent d'Orlú, situada ben al nord de la carena principal dels Pirineus. És una ascensió curta i fàcil però ens ha permès gaudir de la muntanya en un cap de setmana que es presentava difícil. Després d'un llarg trajecte per carretera hem arribat a La Forge d'Ascou; des d'allà, una petita pista amb trams asfaltats ens ha portat fins al lloc anomenat Jasse de Cabane Longue, on hem iniciat la caminada. Des del cotxe ja es veia, relativament proper, el cim de la Dent d'Orlu. El camí puja molt dret pel bosc, avui amb uns espectaculars colors de tardor, fins al Serrat de la Llau, un llarg llom herbòs que porta al peu de la piràmide final d'aquest cim tan esvelt. Des d'aquest punt hem vist, al davant mateix, el cim arrodonit del Tarbéssou i més lluny el Roc Blanc. La part final de l'ascensió a la Dent és un camí molt dret que supera els darrers 200 metres de desnivell ben bé pel dret. Avui el camí estava enfangat i amb trams gelats, de manera que calia anar amb compte per evitar les patinades. Finalment hem arribat al cim de la Dent d'Orlu (2.222 m), un cim baix però amb una situació privilegiada que li dóna una gran visió panoràmica sobre aquest sector de l'Alt Ariège. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Hem estat una bona estona en el cim, ja que avui l'excursió era curta i teníem força temps. Hem menjat una mica i hem pres algunes imatges de vídeo amb el dron, abans d'iniciar el descens. Hem baixat pel mateix camí de pujada, gaudint del panorama, ara que el sol havia tret el cap després d'un matí força gris.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB, co-produïda per Abueling films i cedida per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:

Tarbésou amb
esquís, 2016
GR107: Mérens
Orgeix, 2015
Ascensió al Roc
Blanc, 2011