A dos quarts de dues de la matinada ha sonat el despertador en el refugi de l'Aiguille de Goûter i tothom s'ha posat en marxa. Hem recollit les coses i hem començat a preparar el material mentre fèiem temps per a l'esmorzar, que aquí es dóna a les 2'00 AM. Després d'un simulacre d'esmorzar hem baixat a la sala de material per equipar-nos. Allà hi havia un petit caos, amb els cent habitants del refugi equipant-se a la vegada amb grampons, cordes, piolets... El dia estava anunciat com a molt bo però a fora una densa boira ho tapava tot i feia vent. Faltava ben poc per a les 3 quan finalment hem sortit en direcció al cim. Enmig de la foscor i la densa boira, hem anat seguint la traça amb l'ajut dels frontals. Al poc de sortir en Joan G es trobava malament i ha decidir abandonar, tornant al refugi. Els altres hem seguit amunt en la negra nit. Poc abans d'arribar al refugi Vallot la boira s'ha anat esvaint i a l'horitzó s'ha començat a veure la llum de l'albada. Hem fet una curta parada al costat del refugi per menjar ganyips i beure una mica mentre el vent, ara fort, ens feia patir pel resultat de l'ascensió. Aquí comencen les dificultats, ja que el llom de la muntanya es fa més dret i es converteix en una fina aresta de neu. Per sort, a mesura que anàvem pujant el vent ha anat afluixant i en el sector decissiu ja no era tan fort i només bufava a estones. Ben aviat hem gaudit de l'espectacle de veure sortir en sol des de l'aresta de les Bosses; sentíem el cim ben a prop i sabíem que ja no s'ens escaparia. Finalment, a les 7'07 hem arribat al cim del Mont Blanc (4.810 m). El mar de núvols no ens deixava veure tot el que normalment es veu des d'aquí però l'espectacle era igualment impressionant. Al fons el veia el cim del Cerví per sobre dels nuvols i també les diverses puntes del Mont Rosa. Hem fet les fotos de cim i també una panoràmica circular:
He recordat la meva primera ascensió al Mont Blanc l'any 1976 amb en Ramon, amb mal temps i molt fred i també aquell telegrama que vaig enviar a la meva germana des de la Poste de Chamonix l'endemà de l'ascensió. Hem estat uns 20 minuts al cim abans d'iniciar el descens. Seguint el mateix camí de pujada hem arribat novament al costat del refugi Vallot i hem seguit el descens després de menjar una mica. Hem baixat al Col du Dôme; des d'aquí cal remuntar una mica i passar a prop del cim de la Dôme de Goûter. Nosaltres no ens hem donat per satisfets i hem deixat la traça del camí per pujar fins al cim de la Dôme de Goûter (4.304 m) un quatremil infravalorat a causa d'estar al costat del rei dels Alps però que es mereix una visita. Al gran altiplà del cim hem fet unes quantes fotos i una panoràmica circular:
Des d'aquí es veia perfectament l'itinerari de pujada; l'aresta de les Bosses es veia impressionant. Hem baixat una mica fins trobar la traça, que sense cap dificultat ens ha retornat al refugi de l'Aiguille de Goûter. Hem arribat a les 10 al refugi; hem recollit el material i hem iniciat el llarg descens fins al Nid d'Aigle on, després d'esperar una bona estona, hem agafat el tren que ens ha baixat a Saint Gervais. Al vespre hem anat a celebrar l'exit amb una fondue savoyarde a un restaurant d'Argentière.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
He recordat la meva primera ascensió al Mont Blanc l'any 1976 amb en Ramon, amb mal temps i molt fred i també aquell telegrama que vaig enviar a la meva germana des de la Poste de Chamonix l'endemà de l'ascensió. Hem estat uns 20 minuts al cim abans d'iniciar el descens. Seguint el mateix camí de pujada hem arribat novament al costat del refugi Vallot i hem seguit el descens després de menjar una mica. Hem baixat al Col du Dôme; des d'aquí cal remuntar una mica i passar a prop del cim de la Dôme de Goûter. Nosaltres no ens hem donat per satisfets i hem deixat la traça del camí per pujar fins al cim de la Dôme de Goûter (4.304 m) un quatremil infravalorat a causa d'estar al costat del rei dels Alps però que es mereix una visita. Al gran altiplà del cim hem fet unes quantes fotos i una panoràmica circular:
Des d'aquí es veia perfectament l'itinerari de pujada; l'aresta de les Bosses es veia impressionant. Hem baixat una mica fins trobar la traça, que sense cap dificultat ens ha retornat al refugi de l'Aiguille de Goûter. Hem arribat a les 10 al refugi; hem recollit el material i hem iniciat el llarg descens fins al Nid d'Aigle on, després d'esperar una bona estona, hem agafat el tren que ens ha baixat a Saint Gervais. Al vespre hem anat a celebrar l'exit amb una fondue savoyarde a un restaurant d'Argentière.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
