diumenge, 31 de maig del 2020

Les Germanes del Sot del Bac

Sot del Bac
La sortida d'avui havia de ser purament fotogràfica. Es tractava de fer algunes fotos que em faltaven per documentar correctament algunes entrades antigues del blog. Concretament em faltaven algunes ressenyes d'escalada de la Roca Plana. Tenint en compte que l'horari d'activitats esportives és de 6 a 10, es tractava d'una sortida matinal d'exploració i fotogràfica sense més pretensions però abans de sortir he decidit agafar també la corda i quatre mosquetons per si podia aprofitar per fer alguna grimpadeta.
A les 6 en punt ja estava amb la motxilla a l'esquena pujant per la pista que dóna accés al Sot del Bac. El camí, que fa anys era molt freqüentat, està ara molt més tancat i en alguns punts la vegetació s'ha menjat part del camí, però està marcat com a PR i és fàcil de seguir. He passat per la paret de la Balma, on vam fer les nostres primeres pràctiques d'escalada artificial fa gairebé cinquanta anys. Poc despés cal deixar el PR per baixar al peu de la petita cascada coneguda com Salt del Prat.
A partir de la cascada el camí és estret i desdibuixat; es nota que ja no ve gaire gent per aquí. Comença per una rampa fangosa i segueix vorejant la base del cingle fins a l'Agulla del Salt, que té aquest nom perquè la via normal, que vaig fer l'any 1978, baixa del cingle fins a un replanet des d'on s'ha de fer un salt espectacular sobre el buit per arribar a l'agulla i completar l'escalada grimpant els darrers metres.
Més endavant he arribat al peu de les Dues Germanes. A partir d'aquí el camí gairebé desapareix i cal confiar en la intuïció muntanyenca per anar seguint les traces de l'antic corriol. Finalment he arribat al peu de la Roca Plana, una gran roca despresa del cingle per on hi ha traçades unes quantes vies d'escalada. He fet volar el dron per captar les imatges que buscava i després he pujat a dalt per la part del darrere on un arbre situat estratègicament ens facilita l'ascensió.
Després de fer tot un reportatge fotogràfic de la Roca Plana he retornat pel mateix camí fins a la zona de les Germanes. Encara tenia temps, de manera que m'he decidit a pujar la Germana Petita per la via normal. És una via fàcil, no passa de tercer, i està assegurada amb parabolts. He montat una auto-assegurança i en pocs minuts he arribat al cim de la Germana Petita. Des del petit cim d'aquesta agulla he fet volar novament el dron, obtenint unes bones imatges.
Des de la Germana Petita es veia ben a prop el cim de la segona de les Germanes, la Gran, marcada amb una creu de ferro. Era massa temptador, de manera que després de baixar en ràpel he anat intentar l'ascensió. La via Normal de la Germana Gran és una mica més difícil, especialment la primera part on cal superar un flanquejament catalogat de quart grau; aquí hi ha el famós "pas de tango", el pas clau de l'ascensió que en els temps de més popularitat de l'escalada al Sot del Bac tenia fama de difícil.
El cim de la Germana Gran és més gran i la gran creu de ferro li dóna un aspecte de cim important, tot i que la seva prominència és de només 20 metres. He fet el darrer vol del dron abans de baixar en ràpel i donar per acabada la jornada d'escalada i exploració al Sot del Bac. He retornat pel mateix camí arribant al cotxe dintre de l'horari previst, a les 9:45.


ENTRADES RELACIONADES:
La Germana
Petita, 1975
via Anglada
Guillamón, 1974
Escalada al
Figaró, 1974

dimecres, 27 de maig del 2020

Els Cingles de Bertí i La Trona

La Trona de Bertí
Avui hem fet una excursió per la zona dels Cingles de Bertí amb sortida i arribada al poblet de Montmany, al costat del Figaró. Una excursió sense complicacions que hem fet respectant estrictament l'horari autoritzat per a l'esport, de 6 a 10 del matí. Tot i ser un itinerari curt i sense complicacions, té un punt d'interès singular, la Trona, un esperó avançat dels cingles i voltat d'espadats per on s'han traçat diverses vies d'escalada.
Hem arribat a les 6 del matí a Montmany. Nosaltres pensàvem que era un poblet de muntanya amb un cert encant; fins i tot pensàvem aprofitar que ara ja estan oberts els bars amb terrassa per prendre un refresc a la baixada en el bar del poble... pero quan hem arribat a Montmany la decepció ha estat total. Són només dues cases atrotinades; no hi ha carrers, ni plaça, ni bar, ni res. El pitjor és que tots els racons del poble estan plens de ferralla; una infinita col·lecció de vehicles de tota mena, en procés de desballestament, escampats per tots els racons. Hi ha cotxes, motos, furgonetes, rulottes, tractors, excavadores... és com el saló de l'automòbil de Txernòbil després del desastre. Un autèntic cementiri de cotxes que dóna a tot plegat un aspecte sinistre.
Hem deixat enrere el poble fantasma, iniciant el recorregut per una pista que puja en direcció als cingles. Només sortir del poble ens ha sorprès veure un porc senglar amb set porcells; han sortit corrent muntanya amunt quan ens han sentit. La pista, després convertida en camí, fa un llarg revolt abans d'orientar-se cap al cingle. És un camí amb trams empedrats que puja pel Grau de Montmany, el punt feble dels espadats, arribant a l'altiplà superior, sobre els cingles.
El camí recorre l'altiplà resseguint el cingle a certa distància, amb un extens panorama en direcció al Montseny. El nostre camí enllaça amb un tram del GR5 que segueix en la mateixa direcció, planejant per l'altiplà entre boscos i alguns conreus. Hem passat per un punt singular anomenat la taula de pedra, un nom que descriu perfectament l'indret. Hi ha una taula i uns bancs en un punt obert amb gran panorama.
Hem seguit recorrent la part superior del cingle fins que, al costat de la masia de Rajadell, hem agafat un corriol que baixa del cingle pel Grau de la Trona. És un camí empedrat que amb un parell de revolts ens ha situat en un petit collet entre la Trona i el cingle. Després hem pujat pel mateix camí fins al cim de la Trona. És un cim singular perquè té molt poca prominència però per la part que dóna  a la vall està defensat per unes parets verticals per on hi ha diverses vies d'escalada clàssica.
Hem fet la foto de cim i un vol de dron abans de seguir el nostre camí. Hem retornat al collet i hem seguit pel camí del Grau de la Trona que baixa cap a la vall. Hem arribat a una clariana del bosc amb una cruïlla de pistes; és el Coll de la Pedra Dreta, que s'anomena així perquè hi ha una pedra clavada a terra amb aspecte de menhir.
Hem agafat una pista que continua baixant en direcció al Castell dels Moros, que es veia al lluny. Hem arribat a un collet al peu del castell on comença una pista més ampla en direcció a Montmany. Aquí hem tingut una nova sorpresa que ens ha fet veure que realment aquest és un lloc sinistre. Hem començat a veure uns papers enganxats per tot arreu amb frases inconnexes relatives a tràfic d'armes, presoners de guerra, assasinats.... De sobte ens ha vingut a la memòria la Muntanya de Tor, la Pobla de Ferran i Puerto Hurraco, i hem pensat que aquest lloc no és gaire acollidor.
Finalment hem arribat a Montmany; eren ja les 10, hora límit de l'activitat física, pero el poble estava tan desert com a les 6 del matí i la llum del sol no aconseguia millorar el quadre sinistre d'aquest poble fantasma inundat de deixales d'automoció.


ENTRADES RELACIONADES:
Agulla del
Salt, 1978
Escalada al
Figaró, 1978
El Tap de
Xampany, 1975

dijous, 21 de maig del 2020

Turó del Samon i el Sui

Turó del Samon
El Turó del Samon i el Sui són dos cims menors del massís del Montseny. Estan apartats dels cims principals i tenen grans panoràmiques sobre el Montseny, el Vallès, la Serralada Litoral i fins i tot els Pirineus. Ja havíem pujat al Sui fa uns anys, per la vessant de Vallfornés, però avui hem fet aquestes petites ascensions per la vessant oposada, per la població de Montseny.
El punt de partida és la masia del Samon, que dona nom al Turó, a on hem arribat des del càmping Les Piscines, als afores del poble de Montseny, per una bona pista en bona part asfaltada. El camí puja per una pista fins arribar a un coll, al costat d'un mirador, des d'on hem pugut veure un gran panorama del Vallès i la Serralada Litoral.
Hem deixat la pista per agafar un corriol que segueix per la carena. En poc temps hem superat el desnivell arribant al cim del Turó del Samon (1.267 m). Tot i que no és un cim prominent, és vèrtex geodèsic i està en el llistat dels cent cims de la FEEC. Hem fet volar el dron i hem fet una foto panoràmica:

Hem seguit pel camí carener, baixant al Coll del Pou d'en Besa i seguint per la carena fins al cim del Sui (1.318 m).  Aquí no hem fet panoràmica circular perquè ja la teníem publicada de l'anterior ascensió a  aquest cim, però sí que hem fet un vol circular amb el dron.
Hem retornat pel mateix camí fins al Coll del Pou d'en Bassa, on hem agafat una pista de baixada deixant el camí carener per on havíem pujat. La pista ens ha portat de baixada, fent ziga-zagues, fins al punt de partida al costat de la masia del Samon. 


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta dels
Castellets, 2015
Sant Marçal -
Aiguafreda, 2012
Ascensió al
Sui, 2010

dilluns, 18 de maig del 2020

Turó de la Malesa (464 m)

Turó de la Malesa
Avui hem anat una mica més enllà en les nostres sortides de confinament: el Turó de les Maleses està més lluny que les altres muntanyes que hem pujat en dies anteriors, en horari limitat. Havíem calculat el temps i semblava que estava al nostre abast però calia anar lleugers. El Turó de les Maleses està a la Serra de Marina, entre els colls de la Vallençana i La Conreria, i té en el mateix cim les restes aqueològiques d'un poblat ibèric. Com els altres cims de la Serra de Marina, té grans vistes sobre el Vallès i també sobre la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana.
Hem sortit molt aviat, abans de les 6, i hem començat a pujar pels carrers de Santa Coloma. Tavessant la ciutat hem arribat a la zona de la Bastida, prenent la pista que porta a Sant Jeroni de la Murtra. Hem passat el monestir i hem seguit per la mateixa pista. Més endavant hem agafat una altra pista, més petita, que ens ha portat fins al coll de la Vallençana. Hem travessat la carretera seguint amunt  per la pista fins al Coll de la Malesa. Finalment, un corriol pel bosc ens ha portat amb forta pujada fins al cim del Turó de la Malesa (464 m).
El cim és un llom allargat per on s'estenen les ruïnes del poblat ibèric. No hi ha un punt concret que es pugui considerar l'autèntic cim però hi ha un gran bloc de pedra on hem fet les fotos de cim, a més d'una panoràmica circular:

Després hem fet volar el dron, que també ha patit a causa del confinament, abans d'iniciar el retorn a casa. Hem baixat pel mateix camí fins al coll de la Vallençana però a partir d'aquí hem deixat el camí de pujada per fer una variant una mica més llarga. Hem seguit la pista de la urbanització de la Vallençana i després per la continuació de la mateixa pista fins molt a prop del Puig Castellar. No hem pujat al cim sinó que l'hem vorejat i hem baixat seguint el GR92 fins al coll de la Torre dels Frares. Després hem seguit la pista de la Font de l'Alzina fins al barri de les Oliveres des d'on hem tornat a casa travessant el parc de can Zam i seguint la vora del riu. 


ENTRADES RELACIONADES:
Font del Mal
Pas, 1972
Sant Martí del
Montnegre, 1970
Font del Mal
Pas, 1968

dilluns, 11 de maig del 2020

Circular al Puig Castellar

Puig Castellar
Avui hem pujat novament al Puig Castellar però aquesta vegada per un itinerari diferent, circular, arribant al cim pel darrere, per la vessant nord. Es tractava de fer un itinerari una mica diferent, perquè se'ns estan acabant les possibilitats de fer excursions tenint en compte que només disposem de quatre hores, de 6 a 10, i que hem de sortir caminant de casa.
Hem iniciat l'excursió pujant pel Parc Fluvial de la llera del Besòs. Hem sortit a Can Zam i, pujant entre els darrers blocs del barri de Les Oliveres, hem arribat a la carretera de la Font de l'Alzina. La carretera es converteix en una pista molt ampla que ens ha portat fins al restaurant de la Font de l'Alzina i, poc després, a la font. És un indret ombrívol, amb un parell d'arbres monumentals, i es tracta d'un dels racons més populars de Santa Coloma des de fa molts anys.
Hem seguit per la pista, marcada com a PR, que va resseguint la muntanya per una zona boscosa. La pista puja amb pendent suau fins al Coll de la Torre del Frare, on hem enllaçat amb el GR92, el camí de gran recorregut que va de Portbou a Tarifa resseguint a certa distància el Litoral Mediterrani. El GR92 puja per un corriol en direcció al Puig Castellar però no passa pel cim. Nosaltres hem deixat el GR per pujar al cim del Puig Castellar (303 m). Ens hi hem aturat uns minuts contemplant el panorama abans de seguir amb el nostre itinerari.
Hem baixat fins a l'entrada del recinte arqueològic, on hem recuperat el GR92 i l'hem seguit en direcció a l'ermita de Sant Climent. Abans d'arribar-hi, en una cruïlla de pistes, hi ha un rètol amb la inscripció "dolmen natural". Ens hem desviat del camí per fer una visita a aquest petit monument. En pocs minuts hi hem arribat: són quatre grans roques on hi havia una sepultura megalítica de l'Edat del Bronze.
Hem retornat al camí y hem seguit pel mateix itinerari que vam recórrer fa pocs dies, per l'Ermita de Sant Climent, l'Ermita de Sant Onofre i el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Després hem agafat la pista que porta a Santa Coloma passant per sobre del tunel de la B20 i per La Bastida. Finalment, pels carrers de Santa Coloma, hem retornat al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:
El Escalerón y
La Raya, 2019
Serra de Cardó
11 ermites, 2015
El Torcal de
Antequera, 2017

divendres, 8 de maig del 2020

Els turons de les Roquetes

Avui, dintre del cicle de sortides en època de confinament, hem fet un recorregut pels turons que dominen el barri barceloní de Les Roquetes formant una carena que separa el barri de Roquetes del de Torre Baró. Com a les sortides anteriors, els objectius eren ben modestos però és el màxim que podem fer amb les limitacions actuals.
Poc abans de les 6 del matí hem sortit caminant en direcció a la llera del Besòs. Hem pujat per aquest passeig fluvial fins al Pont de Can Peixauet. Hem travessat el pont i hem agafat el carrer del Potosí en direcció a Sant Andreu. Hem anat resseguint els carrers de Barcelona fins arribar al barri de Les Roquetes. Hem agafat un camí que puja, ja fora de la trama urbana, fins enllaçar amb la carretera Alta de Roquetes, que hem seguit uns metres fins a la Font de Canyelles.
Just al costat de la font surt un caminet que puja amb pendent suau fins a un llom que baixa del Turó d'en Segarra. Per aquest llom puja un corriol que en pocs minuts ens ha portat fins al cim del turó (326 m). És un dels cims més lletjos que hem pujat, ja que allà dalt hi ha una antena, un edifici i una línia d'alta tensió. Ni tan sols hem pogut fer una foto panoràmica ni tampoc hem pogut fer volar el dron perquè l'antena i els fils elèctrics ho farien un exercici perillós.
Del mateix cim d'aquest primer turó surt una pista que va carenant fins al segon cim, el Turó Blau (311 m), un cim de prominència mínima i ple de vegetació on ni tan sols hem fet foto de cim. Una mica més enllà hem arribat al Turó de les Roquetes (304 m), un cim de característiques similars als anteriors. Aquí sí que hem pogut fer una panoràmica circular:

Des del Turó de les Roquetes es veia, entre moltes altres coses, el Turó de Montcada on vam pujar fa un parell de dies. Des del turó hem baixat seguint la carena fins a la Torre del Baró, una antiga edificació on, segons sembla, hi vivia el baró que dóna nom a tot un barri de Barcelona. Més endavant hem arribat al Mirador de Les Roquetes, des d'on ens hem perdut novament pels carrers de Barcelona per retornar a casa seguint un itinerari similar al de la pujada. Avui no hem hagut de forçar el ritme i pocs minuts després de les 9 hem arribat a casa. Ens ha sobrat gairebé una hora.


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: F. de Cera
Montcada, 2020
GR92: C. Bordoi
F. de Cera, 2009
GR92: Serra de
Collserola, 2003

dimecres, 6 de maig del 2020

Turó de Montcada

El cicle de sortides de desconfinament segueix a bon ritme. Avui l'objectiu ha estat un cim d'altitud ínfima (273 m) però amb un gran panorama. El Turó de Montcada està situat a sobre de la població del mateix nom, porta d'entrada a l'àrea metropolitana de Barcelona, i ens ofereix grans vistes sobre el Vallès i la connurbació de Barcelona. Com que només podíem caminar de 6 a 10 del matí, hem hagut de marcar un bon ritme perquè el recorregut previst era de gairebé 20 km, amb 300 metres de desnivell.
A les 6 en punt hem començat a caminar. Hem baixat a la llera del Besòs, el Parc Fluvial, i hem anat pujant a bon ritme mentre s'anava fent de dia. Ben aviat hem començat a veure altres esportistes que, com nosaltres, volien aprofitar a fons les quatre hores de llibertat. Poc abans d'arribar a l'alçada de Montcada hem travessat el pont sobre el Besòs i hem començat a recórrer els carrers de la ciutat en direcció a l'estació de tren de Montcada i Reixach - Manresa on hem enllaçat amb el GR92. Seguint les marques d'aquest GR hem sortit del casc urbà pujant per una petita pista que s'endinsa en el bosc.
Al cap d'una estona, poc abans d'arribar a la Font de la Mitja Costa, hem deixat la pista per agafar un caminet amb fort pendent en direcció al cim. Hem trobat una altra pista i més endavant hem tornat a agafar un corriol que ens ha portat en pocs minuts al cim del Turó de Montcada (273 m).
Avui el dia no era tan clar con quan vam pujar al Puig Castellar fa pocs dies però el panorama era molt extens. Des del Turó de Montcada es veu tot el Vallès i bona part de la ciutat de Barcelona, a més de Montserrat, La Mola i el Montseny. Hem fet volar una mica el dron, i hem fet una panoràmica circular:

No podíem perdre temps, de manera que ràpidament hem iniciat el retorn pel mateix camí passant per Montcada i per la riba del Besòs fins arribar a casa a les 9:55 h.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet poques però aqui sota podeu veure una petita mostra de les fotos de la jornada.


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Montcada
Vallvidrera, 2010
Sant Adrià -
Tibidabo, 2002
BTT Montcada
Vallensana, 2002

dimarts, 5 de maig del 2020

Camí de les ermites de Badalona

Una nova excursió aprofitant l'inici del desconfinament, que permet fer exercici de 6 a 10 del matí, encara que no permet els desplaçaments en cotxe. Aquest horari ens limita molt les activitats de muntanya però tenim la sort que les darreres estribacions de la Serra de Marina, entre Badalona i Santa Coloma, ens ofereixen un espai natural que ens permet, si més no, fer petites excursions.
A les 6 del matí hem sortit de casa, iniciant la caminada pels carrers de Santa Coloma. Hem passat pel Parc Europa i hem pujat per l'avinguda Ramon Berenguer IV fins al límit de la zona urbanitzada. Hem iniciat la pujada pel camí de les Fonts, passant per la Font del Drapet i la de la Bóta fins arribar a una pista que hem agafat cap a la dreta, deixant el camí del Puig Castellar que segueix amunt.
La pista ens ha portat en poca estona a un collet on es troba amb una altra pista més ampla, per on passa el GR92. Seguint aquest GR hem arribat a la primera de les ermites, la de Sant Climent. És un edifici senzil, de pedra, tancada per una porta de ferro. Des d'aquí ja es veia l'altra ermita, la de Sant Onofre, en direcció a la Vallensana.
Hem agafat un corriol desdibuixat que segueix la carena en direcció nordest fins arribar a l'ermita de Sant Onofre, un altre petit edifici de pedra. Des d'aquí ja es veia a baix el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un altre punt singular del nostre recorregut. Hem baixat directament fins al Monestir seguint diversos corriols. Després, seguint diversos camins, hem baixat fins a Montigalà, on hem entrat a la zona urbana de Badalona i, caminant, hem retornat al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: etapa de
Montcada, 2020
BTT Serra de
Marina, 2009
BTT per la
Vallensana, 2008

dissabte, 2 de maig del 2020

Turó del Pollo o Puig Castellar (303 m)

Miranda del Pas del Príncep
Avui, després de llargues setmanes d'inactivitat a causa del confinamet decretat per combatre el Covid19, hem reiniciat les activitats de muntanya amb una sortida fàcil i curta però que en les circumstàncies actuals és el màxim que es podia fer. Teníem un marge curt, de 6 a 10 del matí, i havíem de sortir caminant de casa perquè no es podien fer desplaçaments lúdics en cotxe.
El Turó del Pollo o Puig Castellar és un cim de molt poca altitud (303 m) però per la seva situació té un gran vista sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. També ens ofereix una extensa vista sobre el Vallès i les serres prelitorals. Tot i que ja havíem pujat diverses vegades al Puig Castellar, avui l'ascensió ha estat especial a causa de les circumstàncies actuals.
A les 6 en punt hem sortit caminant de casa, passant pels carrers de Santa Coloma fins arribar al Parc Europa i després hem pujat per l'Avinguda Ramon Berenguer IV fins a la placeta on acaba aquesta avinguda, just al límit entre la trama urbana de Santa Coloma i la muntanya. Hem pujat pel camí de les fonts, passant per la Font del Drapet i la Font de la Bóta fins arribar a l'entrada del recinte arqueològic del poblat ibèric del Puig Castellar. Per allà passa el GR92 resseguint una pista, per on avui semblava que estigués passant el Tour de França.
Hem entrat al recinte, pujant per un caminet que en pocs minuts ens ha portat al cim del Turó del Pollo (303 m). Encara no eren les 8 del matí però ja hi havia alguns excursionistes contemplant el panorama des del cim. Al fons es veia Montserrat, molt clarament, i a l'altra banda es veia la gran ciutat i el mar. Hem fet volar el dron, que també havia estat confinat set setmanes, i hem fet una panoràmica circular:

Després hem iniciat el retorn per una ruta alternativa, baixant en direcció al barri de Les Oliveres, per on hem baixat fins a la zona de Can Zam i després seguint el riu Besòs fins al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:
Excursió al Turó
del Pollo , 2004
Camí de les
Fonts, 1998
Camí de les
Fonts, 1997