El Pic des Trois Seigneurs és una gran talaia de l'Ariège. És un pic de poca altitud, no arriba als 2.200 m, però té una gran prominència, de més de 680 metres. A més, està separat de la carena principal dels Pirineus i això li dóna una gran perspectiva d'aquesta part dels Pirineus, de la Maladeta al Carlit. La seva ascensió es fàcil des del Port de Lers, situat a la carretera que va de Vicdessos a Aulus-les-Bains. És un llom allargat, una carena amb grans vistes a banda i banda que porta directament al cim després d'un recorregut quilomètric a cavall entre dues valls.
Hem dormit a Tarascon-sur-Ariège i poc després de les 9 del matí ja estàvem al Port de Lers per iniciar l'ascensió. La primera part és un llom herbós amb un camí que puja directament, guanyant desnivell amb rapidesa fins arribar a un punt on la carena ja es fa més planera. Aquí comença un llarg recorregut de carena amb pujades i baixades en direcció al cim, que es veu ben lluny.
Hem anat resseguint la carena mentre el panorama es feia cada vegada més extens. Al darrera nostre ha aparegut el massís de la Pica d'Estats amb una nevada primerenca que el feia ressaltar sobre les muntanyes més properes amb els colors característics de la tardor. Hem passat un parell de trams amb grans blocs que ens han obligat a fer petites grimpades sense dificultat i finalment hem arribat al cim del Pic des Trois Seigneurs (2.198 m). El dia era radiant, sense cap núvol a l'horitzó i amb una temperatura ideal, de manera que hem estat una bona estona al cim contemplant l'extens panorama que ens brindava. A més de la Pica d'Estats, que teníem al davant, es veia la Maladeta, el Mont-roig, el Certascan i el massís de Saint Barthélemy. Hem tret el dron a passejar i hem fet una panoràmica circular:
La baixada es pot fer pel mateix camí de pujada però nosaltres hem triat un itinerari diferent, baixant per l'Etang d'Arbu i tancant d'aquesta manera un itinerari circular. Hem desfet un tram de l'itinerari de pujada però ben aviat hem deixat la llarga carena per on havíem pujat per baixar directament per la vall en direcció a l'Etang d'Arbu. La part inicial és una mica complicada, amb algunes petites desgrimpades, però sempre per un camí marcat amb pintura groga i fites. A partir del llac el camí és més fàcil però encara molt pendent, fins arribar al Pont de Ganioule. Finalment el camí planeja fins arribar a la carretera, poc més d'un km per sota del nostre punt de partida. En pocs minuts hem remuntat fins al Port de Lers, on teníem el cotxe.
Hem dormit a Tarascon-sur-Ariège i poc després de les 9 del matí ja estàvem al Port de Lers per iniciar l'ascensió. La primera part és un llom herbós amb un camí que puja directament, guanyant desnivell amb rapidesa fins arribar a un punt on la carena ja es fa més planera. Aquí comença un llarg recorregut de carena amb pujades i baixades en direcció al cim, que es veu ben lluny.
Hem anat resseguint la carena mentre el panorama es feia cada vegada més extens. Al darrera nostre ha aparegut el massís de la Pica d'Estats amb una nevada primerenca que el feia ressaltar sobre les muntanyes més properes amb els colors característics de la tardor. Hem passat un parell de trams amb grans blocs que ens han obligat a fer petites grimpades sense dificultat i finalment hem arribat al cim del Pic des Trois Seigneurs (2.198 m). El dia era radiant, sense cap núvol a l'horitzó i amb una temperatura ideal, de manera que hem estat una bona estona al cim contemplant l'extens panorama que ens brindava. A més de la Pica d'Estats, que teníem al davant, es veia la Maladeta, el Mont-roig, el Certascan i el massís de Saint Barthélemy. Hem tret el dron a passejar i hem fet una panoràmica circular:
La baixada es pot fer pel mateix camí de pujada però nosaltres hem triat un itinerari diferent, baixant per l'Etang d'Arbu i tancant d'aquesta manera un itinerari circular. Hem desfet un tram de l'itinerari de pujada però ben aviat hem deixat la llarga carena per on havíem pujat per baixar directament per la vall en direcció a l'Etang d'Arbu. La part inicial és una mica complicada, amb algunes petites desgrimpades, però sempre per un camí marcat amb pintura groga i fites. A partir del llac el camí és més fàcil però encara molt pendent, fins arribar al Pont de Ganioule. Finalment el camí planeja fins arribar a la carretera, poc més d'un km per sota del nostre punt de partida. En pocs minuts hem remuntat fins al Port de Lers, on teníem el cotxe.
I aquí teniu una pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió a la Pica d'Estats, 2010 |  GR10: Refugi de Bassiès, 2008 |  Refugi de Pinet, 2006 |
PARTICIPANTS:
Magda - J. Rafel
DESNIVELL: 870 m
Magda - J. Rafel
RECORREGUT: 11 km
HORARI: 7 h (inclosa 1 h de relax al cim)
PANORÀMIQUES:
VOL CIRCULAR:
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada