dissabte, 31 d’agost de 2019

Cresta del Pedraforca

Cresta del Pedraforca
El Pollegó superior del Pedraforca no és una única muntanya sinó una llarga carena amb diversos cims que coronen la seva cara Nord, terreny de joc de moltes vies d'escalada. Avui hem fet el recorregut de la cresta del Pedraforca, des del Pic dels Cabirols fins al Coll de Verdet. Un recorregut de cresta que, tot i no tenir molta dificultat, té alguns passos clau que li donen caràcter i fan que aquesta sigui una activitat força interessant.
Hem sortit al matí de casa i poc després de les 8 del matí hem arribat al Mirador del Gresolet. Poc més enllà comença el camí del refugi Lluis Estasen. Hem passat el refugi sense aturar-nos i hem seguit pel camí transversal que porta a l'Enforcadura. Hem pujat per aquest camí fins que, al voltant dels 1.950 m, l'hem deixat per anar directament cap a la base del Pic dels Cabirols que es veia ben amunt a la nostra dreta. L'aproximació fins a l'inici de la cresta es fa sense camí, pujant pel dret evitant les pedreres inestables.
Hem arribat a un collet poc marcat en plena cresta, just al costat del Cabirols Inferior. Ens hem equipat i hem iniciat el nostre recorregut per la cresta. Grimpant sense massa dificultat hem arribat al primer cim de la jornada, el Pic dels Cabirols (2.309 m). Des del cim hem seguit uns metres per la cresta fins trobar, després d'un curt pas delicat, la instal·lació d'un ràpel.
La instal·lació era una mica precària, una maranya de baguetes, però muntada sobre uns pitons que semblaven de confiança. Hem posat una baga nova i hem iniciat el descens. Són 30 metres justos i, tot i els grans estimballs a banda i banda, no presenta problemes. El ràpel acaba a la bretxa oriental del Gat, on hi ha un parell de pitons que ens permeten muntar una bona reunió.
Des de la mateixa bretxa comença una curta canal que algunes ressenyes cataloguen de quart grau. Són pocs metres i a dalt hi ha un altre pitó per muntar reunió i assegurar el pas. Hem arribat al Gat, concretament entre les dues orelles d'aquesta roca felina. Flanquejant una mica hem arribat a la instal·lació del segon ràpel, muntat amb parabolts i dues anelles a l'orella occidental del Gat; una instal·lació perfecta.
Un ràpel de 28 metres ens ha portat fins a la Bretxa del Gat. Des d'allà hem seguit grimpant per la cresta fins arribar al Collet de la Cova, un pas clau on conflueixen bona part de les vies d'escalada que pugen per la cara nord del Pedraforca. Amb dificultat minvant hem seguit pujant fins arribar al cim del Calderer (2.493 m).
Per arribar al cim superior, que ja es veia proper, cal baixar primer un tram equipat amb unes cadenes. La primera part és força dreta i amb roca llisa, de manera que hem preferit muntar un ràpel per baixar amb més comoditat. Després, ja sense cap dificultat, la cresta ens ha portat fins al punt més alt del Pedraforca, el Pollegó Superior (2.498 m). Allà hem trobat en Pablo, que havia pujat per la Canal del Verdet. Hem fet una panoràmica circular:

Després d'uns minuts descans en el punt culminant del Pedraforca hem seguit el nostre recorregut anant a buscar la Canal del Verdet. L'itinerari segueix la cresta per un camí, encara que en el primer tram baixa uns metres a l'esquerra per evitar un espadat. A partir del cim Nord hem agafat la Canal del Verdet, baixant fins al coll del mateix nom on hem agafat un ample camí, el PR-123, que ens ha portat directament al refugi on ens esperava en Pablo que havia baixat per l'Enforcadura.
I aquí teniu la pel·lícula de la Cresta del Pedraforca:




ENTRADES RELACIONADES:
Canal del
Verdet, 1997
Cabirols, via M.
Antònia,  1979
El Gat, via
Homedes, 1974

dimarts, 20 d’agost de 2019

Cova des Fum

Cova des Fum
Avui, per fi, al tercer intent, he trobat la Cova des Fum. Es tracta de la cova més important de Formentera, amb una gran extensió (uns 8.000 metres quadrats) i amb una llarga història. Aquí s'han trobat restes arqueològiques de les diferents etapes del poblament de Formentera, des de l'Edat del Bronze fins a l'època medieval. A més, en aquesta cova va tenir lloc un dels episodis més singulars de la història d'aquesta petita illa, una lluita entre uns pirates musulmans i una expedició de normands que anaven a les croades.
La cova està a la zona de Sa Cala, en els cingles de la Mola que miren al Nord-oest. Tot i la importància de la cova, citada a diverses publicacions i webs, la seva ubicació exacta era fins ara un misteri, ja que no consta enlloc. Per complicar-ho més, la cova apareix en el mapa oficial de l'IGN i en el de l'Editorial Alpina però avui he pogut comprovar, amb el GPS a la mà, que la cova està realment situada a gairebé un km (exactament a 815 metres) en línia recta de la seva representació en els mapes.
He agafat el transbordador de les 7 del matí per venir des d'Eivissa i he anat amb la moto fins a Can Ferrer, punt de partida del camí de Sa Cala que ja he recorregut diverses vegades. He baixat a Sa Cala i, sense aturar-me, he iniciat l'exploració seguint la costa en direcció oposada. Era la part que em faltava per explorar i tenia indicis clars de que la cova estava en aquella zona.
He seguit la costa evitant els grans blocs de la primera línia de mar i evitant també la vegetació impenetrable de la part superior. He saltat una tanca de pedra i poc després ja he vist la boca de la Cova des Fum en el cingle. Ja no he tingut cap dubte perquè es veia perfectament el gran bloc caigut al mig de l'entrada.
Tot i que ja es veia la cova, arribar-hi no ha estat fàcil, ja que a la part final cal pujar pel dret, sense camí, lluitant contra la vegetació. Al final també cal grimpar una mica per pujar a la Cova des Fum. Finalment he arribat a l'entrada de la cova, un indret humit i tenebrós. Després de prendre unes imatges amb el dron he iniciat l'exploració de la cova. Son diverses sales bastant grans, amb connexions més estretes i amb moltes formacions. He fet un llarg recorregut per l'interior de la cova, recorrent molts dels seus racons i fotografiant les estalactites i estalagmites que es veien per tot arreu.
En un punt de la cova he trobat una bona col·lecció d'ossos que, segons havia llegit en alguna ressenya, són humans. Els primers arqueòlegs que van explorar la cova van trobar molts ossos, segons sembla de l'època medieval, que potser són rastres de la batalla entre musulmans i normands que es va lliurar en aquest indret.
He sortir de la cova, satisfet d'haver-la trobat i d'haver pogut fer un interessant recorregut pel seu interior, i he iniciat el retorn. Al passar per Sa Cala he aprofitat l'ocasió per banyar-me en el mar, on hi ha una petita piscina natural. Després de refrescar-me he seguit el meu camí de retorn a casa.
Aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes de l'exploració de la Cova des Fum:




ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
Sa Cala, 2018
Cova de les
Rondes, 2018
Camí de Sa
Pujada, 2008

diumenge, 18 d’agost de 2019

Cova de les Mamelles

Cova de Ses Mamelles
La Cova de Les Mamelles és una de les coves més importants de l'illa de Formentera. En realitat no és una sola cova sinó un conjunt de coves connectades entre elles formant un sistema. Hi ha tres coves principals: Ses Mamelles, Sa Fresca i Es Riuets. L'estiu passat ja vaig visitar una de les coves d'aquest sistema, la dels Riuets, i vaig recórrer part de les seves sales i galeries. Avui he tornat a Formentera amb la intenció d'explorar les coves de la zona de Sa Cala encara que, en realitat, l'objectiu principal era trobar la cova des Fum, la més important de la zona, que l'any passat vaig buscar sense èxit.
Des d'Eivissa, on estic passant uns dies de vacances amb la família eivissenca, he agafat el primer transbordador, el de les 7 del matí, en direcció a Formentera. Després he anat fins a Can Ferrer i allà he agafat el camí de Sa Cala, baixant en direcció a aquesta petita cala ocupada per antigues construccions dels pescadors, avui abandonades.
A sobre de Sa Cala es veia la gran cova que vaig explorar l'any passat pensant que era la Cova des Fum. Aquesta vegada volia explorar un altre sector del cingle, convençut de trobar el que buscava. Just al costat de les barraques dels pescadors comença un caminet que l'any passat no vaig veure perquè amb el meu desconeixement de la zona estava convençut que la cova gran que es veia des de Sa Cala era evidentment la Cova del Fum. He començat a pujar pel corriol pensant que un camí tan ben marcat havia de portar a algun lloc important i, efectivament, m'ha portat fins a dalt del cingle: era un segon camí d'accés a Sa Cala des dels altiplans de La Mola.
Pel camí he vist algunes coves que s'obrien al cingle i, sense camí i lluitant amb la vegetació, m'he acostat a dues de les grans boques que s'obrien al cingle de cara al mar. Una d'elles estava situada exactament en el punt on el mapa de l'Editorial Alpina situa la Cova des Fum però, evidentment, no era aquesta cova, ja que el seu recorregut era mínim. L'altra cova tampoc tenia cap interès, de manera que he tornat al camí i he pujat novament a l'altiplà.
Entre la poca informació que havia trobat sobre les coves de Sa Cala, vaig trobar una ressenya d'algú que va baixar a la Cova del Fum despenjant-se en ràpel des de dalt del cingle, de manera que la segona fase de l'exploració ha estat buscar alguna instal·lació de ràpel per tenir una referència de la ubicació de la cova. He recorregut el cingle i finalment he trobat una magnífica instal·lació de ràpel: quatre parabolts i dues anelles. El ràpel semblava curt (potser uns 20 o 25 metres). Jo no portava corda però una mica a la dreta del ràpel hi havia una zona per on semblava que es podia desgrimpar. He baixat, arribant a l'entrada d'una cova amb una reixa vella que antigament devia tancar-ne l'entrada.
Era l'entrada principal de la Cova de Les Mamelles, una de les que estava buscant. La cova és impressionant. Només entrar es troba una sala de grans dimensions, amb una altura considerable i amb formacions interessants. El més curiós és que hi havia humitat i degotalls per tot arreu. En una illa tan seca a l'estiu com és Formentera és curiós veure com aquí hi ha tanta aigua en ple mes d'agost. He recorregut les sales principals i algunes galeries, encara que no he explorat a fons la cova. No he trobat el pas estret que connecta aquesta cova amb Sa Fresca però ha estat un recorregut força interessant per aquest indret tan singular i solitari de l'illa de Formentera.
M'he donat per satisfet amb la troballa de l'entrada principal de la Cova de Ses Mamelles i he deixat per un altra dia la recerca de la Cova des Fum.



ENTRADES RELACIONADES:
Cova dels
Riuets, 2018
Cala Llonga
2015
Cala de Ses
Baladres, 2015

dijous, 8 d’agost de 2019

Torrent Fondo de Moritx

Torrent Fondo de Moritx
El Torrent Fondo de Moritx és un dels barrancs més interessants de tota l'illa de Mallorca. Tot i que el descens és curt, el torrent baixa encaixonat formant gorgs i salts amb un recorregut intens i aquàtic. Les ressenyes que havia consultat deien que el barranc té aigua tot l'any. Jo no m'ho acabava de creure perquè l'agost a Mallorca és molt sec però la realitat ha superat les expectatives i he pogut gaudir d'un magnífic i refrescant descens per les aigües del Torrent Fondo de Moritx.
Tot i que el torrent té aigua tot l'any, fer-lo al agost no és la millor opció perquè l'aproximació i el retorn són molt llargs i durs quan el termòmetre supera de llarg els 30 graus. A més, els gorgs tenen aigua però no estan al seu nivell més alt, de manera que alguns ressalts que normalment es baixen amb un salt o un tobogan, ara s'han de desgrimpar o baixar amb l'ajut de la corda.
He deixat el cotxe a l'entrada de Moritx, una finca amb bodega productora de vi, al km 10'900 de la carretera M-10, entre el Santuari de Lluc i la població de Pollença. Allà comença una pista que baixa amb un parell de revolts fins a unes vinyes. Més enllà cal saltar una tanca amb l'ajut d'un botador, la típica escala de fusta que es posa a les tanques de Mallorca per facilitar el pas dels excursionistes. Una llarga caminada per un corriol desdibuixat i després per la llera del torrent m'ha portat al primer gorg amb aigua. Aquest primer gorg, d'aigua verdosa i estancada, es passa pel costat sense tocar l'aigua amb l'ajut d'un esglaons tallats a la pedra. 
Després de passar un parell més de gorgs, on ja he pogut gaudir de les refrescants aigües del Torrent, he arribat a l'inici de la part esportiva del barranc. Una corda fixa ens diu que cal equipar-se per al descens. A partir d'aquí es van trobant ressalts i gorgs amb un gran ambient barranquista. Alguns passos estan equipats amb cordes fixes per facilitar el descens i en algun punt he muntat un petit ràpel que amb aigua abundant es pot evitar. Finalment he arribat al pas clau del torrent, el ressalt de 20 metres que cal baixar amb ràpel i amb recepció en un gran gorg d'aigües fredes i transparents. Després hi ha un ressalt menor, d'uns 15 metres, que es desgrimpa en el primer tram per l'esquerra i després es pot saltar però no he vist massa clar el salt perquè el gorg tenia nivell baix i he preferit muntar un últim ràpel per baixar a les refrescants aigües del gorg.
Finalment he arribat al darrer ressalt que acaba en un gran bloc encastat, gairebé a tocar del mar. Aquí es pot saltar i després remuntar amb l'ajut d'una corda que cal deixar en previsió però com que anava sol no he volgut arriscar i he donat per acabat el descens.
El retorn es pot fer de diverses maneres; fins i tot hi ha empreses de guies que recullen els barranquistes amb una barca en arribar al mar. Jo he optat per la sortida normal, que alhora és la més interessant i esportiva: les vies ferrades d'iràs i no tornaràs i te veo suelto. Dues curtes vies ferrades que ens permeten sortir de l'engorjat amb un traçat aeri i espectacular que ens ofereix grans vistes, portant-nos al punt on comença la part esportiva del barranc. 
Les dues ferrades són d'estil minimalista; només hi ha un cable de vida i cal pujar escalant per la roca calcària, cantelluda i esmolada, que ens ofereix una infinitat de preses naturals. 
La via puja directa per la riba dreta del barranc i gira per la part que dóna al mar oferint-nos un gran panorama de l'accidentada costa de Tramuntana. Després travessa una zona de baumes i terrasses per agafar la segona part de la via, que supera un tram vertical però també amb bona presa fins que arriba a una cresta des d'on veiem el final del recorregut en el lit del torrent. Encara cal baixar per una zona kàrstica, totalment clivellada, on la roca forma unes arestes esmolades. Finalment he arribat a la llera del torrent, just al costat de la corda fixa que marcava l'inici de la part esportiva del torrent.
Des d'aquest punt ja no hi ha dificultat; he tornat pel mateix camí per on havia vingut, tot i que ara la calor era molt intensa. M'he remullat a tots els gorgs que he trobat però des del darrer gorg fins al punt de partida, a la carretera on tenia el cotxe, ha estat com la travessia del desert. 
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes d'aquest descens:




ENTRADES RELACIONADES:
GR221: Lluc -
Pollença, 2013
GR221: Esporles -
Deià, 2012
GR221: Estellencs
Esporles, 2012

dimarts, 6 d’agost de 2019

El Pas del Duro

Pas del Duro
El Pas del Duro és un itinerari equipat que porta al fons del torrent del Gorg Blau, el barranc més interessant de tota l'illa de Mallorca i un dels millors d'Europa. El pas es pot utilitzar com a escapatòria del torrent o també com a accés per recórrer únicament la part final i més interessant, coneguda amb el descriptiu nom de Sa Fosca perquè és un tram totalment subterrani on no arriba mai la llum del sol. Sembla ser que aquest itinerari es va equipar també per utilitzar-lo com a via ràpida d'accés al torrent quan els equips de rescat han d'actuar a causa d'algun accident. 
Nosaltres vam recórrer el torrent del Gorg Blau en una històrica jornada barranquista el juny de 2015. En aquella ocasió, un dels expedicionaris va decidir abandonar perquè tenia molèsties a l'esquena i va sortir per aquesta escapatòria equipada. El seu relat del recorregut de sortida ens va fer agafar ganes de fer una incursió a les profunditats del Gorg Blau utilitzant aquesta via. Avui, aprofitant una estada turística a Mallorca amb la família, he vingut al Pas del Duro per gaudir del magnífic ambient barranquista que es respira a les profunditats del Gorg Blau, amb una activitat curta però intensa.
Poc després del km 27 de la carretera M-10, la que recorre tota la Serra de Tramuntana, hi ha un mirador amb un petit bar. Allà mateix hi ha un petit pàrquing on es pot deixar el cotxe. Ben a prop, una porta metàl·lica dóna accés a un corriol desdibuixat que baixa entre alzines en direcció al torrent. Després d'uns minuts de baixada sense camí, he arribat a la primera instal·lació, una corda fixa perfecta per fer ràpel. 
Tota la via està perfectament equipada amb cordes fixes, estàtiques i aparentment molt noves. Alguns passamans  i uns quants ràpels porten sense massa problema fins al fons del torrent. El darrer tram està equipat amb uns esglaons d'acer per véncer la part més vertical del recorregut. He arribat al Pas del Duro, un lloc tenebrós i solitari, una singularitat en la massificació de Mallorca a l'agost. 
He gaudit una estona del silenci i la foscor d'aquest indret, recordant el nostre pas per aquí poc abans d'entrar a la zona fosca del torrent quan vam caure en el parany d'una "poza trampa" que ens va fer suar una bona estona per poder sortir del forat.
Després he iniciat la remuntada pel mateix itinerari, començant per l'escala de gat que supera el primer pany de paret. La remuntada no és difícil portant el material adequat (com  a mínim un jumar o similar) i a poc a poc he anat remuntant els diferents ràpels grimpant amb l'ajut i l'assegurança del jumar. Finalment he acabat l'aventura prenent un suc de taronja natural que m'han preparat en el bar del mirador amb les magnífiques taronges de Sóller que, segons diuen, són les millors del món. 
I aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2014
GR221: Deià -
Sóller, 2013
GR221: Sóller
F. des Prat, 2013