dijous, 19 de juliol de 2018

Sentiero Günther Messner

Sentiero Gunther Mesner
El Sentiero adrezzato Günther Messner és un recorregut clàssic de les Dolomites que recorre, amb un magnífic itinerari circular, el massís de l'Odle di Eores, a la regió italiana de l'Alto Adige, ben a prop de la frontera austríaca. És un camí relativament fàcil comparat amb les clàssiques vies ferrades de les Dolomites però molt interessant per l'ambient de muntanya i els grans panorames que ens ofereix.
Hem dormit a un hotelet-refugi anomenat Edelweisshüte, situat ben a prop de l'inici d'aquest recorregut. De bon matí, després d'un bon esmorzar, hem iniciat la caminada des d'un petit pàrquing a la carretera SP163. El camí comença amb una forta pujada pel bosc guanyant desnivell amb girs i contragirs fins arribar a una collada poc marcada però amb un extens panorama sobre el massís del Sass Rigais. A l'altra banda del collet hem seguit pujant, ara més suaument, per la base de la muntanya.
Hem arribat a una bifurcació, on comença una petita variant que puja al cim més alt d'aquest massís, el Monte Tullen, anant i tornant. En només 20 minuts hem arribat al cim del Tullen (2.655 m), marcat amb una gran creu. Hem descansat uns minuts contemplant el panorama que arribava, al nord, a les més altes muntanyes dels Alps autríacs.
Hem retornat a la bifurcació i hem seguit endavant pel sentiero. Poc després hem arribat als primers equipaments del camí i ens hem posat l'equip de ferrates. El cable de vida i alguna presa d'acer ens han ajudat a superar els passos d'aquest tram de camí, sense massa dificultat. Més endavant el sentiero es bifurca: a la dreta una variant més vertical ens porta fins a la cresta i a un cim secundari marcat amb una petita creu de fusta. Tot i que aquest petit cim no té nom conegut, hem fet un parell de fotos de cim i una panoràmica circular:

Hem retrobat el camí principal i hem seguit avançant amb constants pujades i baixades fins que, després d'una bona estona, hem arribat al pas clau de tot el sentiero: l'escala. Es tracta d'una escala metàl·lica d'uns 10 metres que supera un esperó rocós. Tot i l'espectacularitat del pas, la dificultat és ben poca. Superada l'escala ja no quedava cap pas equipat. Hem arribat a un petit collet on ens hem aturat a dinar abans de completar el circuit. Hem iniciat la baixada pel vessant nord de la muntanya per sota dels espadats fins arribar, després d'una llarga caminada per boscos, prats i pedreres, a la carretera SP163 a uns 300 metres del punt de partida on teníem el cotxe.
Ha estat un gran recorregut amb un magnífic ambient dolomític, que ens ha deixat ben satisfets. Hem tornat al nostre refugi, la Edelweisshüte, i hem celebrat l'èxit de l'ascensió amb un bon sopar, completat amb una ronda de grappa.
Aquí teniu un vídeo amb imatges d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:



I també tenim el vídeo d'Edicions JGB, amb més escenes dolomítiques d'aquest gran recorregut:




ENTRADES RELACIONADES:
Piz Selva, VF
Meisules, 2008
Sassopiato, VF
O. Schuster, 2008
VF Porton i VF
Velo, 2006

PARTICIPANTS:
Albert, Joan C. - Joan G. - Joan Y. - Merche - Rosa - J. Rafel
DESNIVELL: 1.395 m
RECORREGUT16'5km