Avui hem iniciat la temporada de barrancs amb el descens de la Gorja del Gravet, un barranc curt però intens amb un magnífic ràpel de 30 metres i amb un gran ambient barranquista. Ja havíem fet aquest descens l'any 2008 però en aquella ocasió no baixava ni una gota d'aigua pel torrent, de manera que aquell descens va ser molt diferent del d'avui. Aquella vegada ens va agradar molt el barranc i en acabar vam dir que hi tornaríem per repetir-lo amb aigua. Han passat 10 anys i fins avui no hem trobat el moment per repetir aquest descens, però ha valgut la pena.
La Gorja del Gravet és un barranc relativament proper i curt, apte per a una matinal barranquista. Nosaltres l'hem fet en sessió de tarda perquè hem sortit de casa quan eren gairebé les 12 del matí, però encara ens ha sobrat temps.
A migdia hem arribat a Rupit i hem agafat una pista amb alguns trams asfaltats que ens ha portat en poc temps fins al punt de partida. Érem tres barranquistes però havíem quedat amb el sector excursionista i ens hem trobat justament a l'aparcament amb els tres caminadors per fer junts el trajecte d'aproximació a l'inici del barranc. Hem fet el curt recorregut passant pel Salt de Sallent, un dels atractius turístics de Rupit.
Hem arribat a la capçalera del barranc i hem comprovat que, tal com esperàvem, baixava un bon cabal, una situació molt diferent de la nostra anterior visit al Gravet. Ens hem posat els neoprens i ens hem preparat per iniciar el descens. Ens hem acomiadat dels excursionistes i hem fet el primer ràpel, d'uns 15 metres i ben remullat. Aquí hem tingut un problema, ja que quan en Joan estava a punt d'iniciar el ràpel les seves sabates de barranquisme s'han desintegrat. Se li ha desprès tota la sola i ha quedat amb el peu a l'aire; una situació prou incòmomoda per deixar el barranc per un altre dia.
Hem quedat només dos barranquistes però hem seguit baixant. Després d'un sector de petites desgrimpades i dos ràpels curts hem arribat al ràpel gran, el principal atractiu d'aquest descens. Un ràpel de 30 metres encaixonat i amb una magnífica cascada. Per arribar a la instal·lació s'ha de recórrer una petita cornisa assegurada amb diversos ancoratges químics; un equipament perfecte. Hem gaudit del ràpel i hem fet la foto de grup, avui més aviat de grupet, abans de seguir.
Continuant el descens hem trobat un petit caos de blocs que hem travessat amb curtes desgrimpades, arribant al darrer ràpel, curt però ben remullat. Poc després hem trobat la fita de pedres que marca l'inici del camí de retorn, un camí poc definit però que ens ha portat fins a la pista per on havíem arribat a l'inici del barranc.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Aquesta vegada és de producció pròpia amb alguna escena cedida pels excursionistes:
La Gorja del Gravet és un barranc relativament proper i curt, apte per a una matinal barranquista. Nosaltres l'hem fet en sessió de tarda perquè hem sortit de casa quan eren gairebé les 12 del matí, però encara ens ha sobrat temps.
A migdia hem arribat a Rupit i hem agafat una pista amb alguns trams asfaltats que ens ha portat en poc temps fins al punt de partida. Érem tres barranquistes però havíem quedat amb el sector excursionista i ens hem trobat justament a l'aparcament amb els tres caminadors per fer junts el trajecte d'aproximació a l'inici del barranc. Hem fet el curt recorregut passant pel Salt de Sallent, un dels atractius turístics de Rupit.
Hem arribat a la capçalera del barranc i hem comprovat que, tal com esperàvem, baixava un bon cabal, una situació molt diferent de la nostra anterior visit al Gravet. Ens hem posat els neoprens i ens hem preparat per iniciar el descens. Ens hem acomiadat dels excursionistes i hem fet el primer ràpel, d'uns 15 metres i ben remullat. Aquí hem tingut un problema, ja que quan en Joan estava a punt d'iniciar el ràpel les seves sabates de barranquisme s'han desintegrat. Se li ha desprès tota la sola i ha quedat amb el peu a l'aire; una situació prou incòmomoda per deixar el barranc per un altre dia.
Hem quedat només dos barranquistes però hem seguit baixant. Després d'un sector de petites desgrimpades i dos ràpels curts hem arribat al ràpel gran, el principal atractiu d'aquest descens. Un ràpel de 30 metres encaixonat i amb una magnífica cascada. Per arribar a la instal·lació s'ha de recórrer una petita cornisa assegurada amb diversos ancoratges químics; un equipament perfecte. Hem gaudit del ràpel i hem fet la foto de grup, avui més aviat de grupet, abans de seguir.
Continuant el descens hem trobat un petit caos de blocs que hem travessat amb curtes desgrimpades, arribant al darrer ràpel, curt però ben remullat. Poc després hem trobat la fita de pedres que marca l'inici del camí de retorn, un camí poc definit però que ens ha portat fins a la pista per on havíem arribat a l'inici del barranc.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Aquesta vegada és de producció pròpia amb alguna escena cedida pels excursionistes:
ENTRADES RELACIONADES:
 Gorja del Gravet, 2008 |  BTT Serra de Cabrera, 2003 |  Salt de Sallent, 1971 |
ASSISTENTS:
Toni, J. Rafel.
Aproximació: Albert, Joan C., Joan G., Merche
Toni, J. Rafel.
Aproximació: Albert, Joan C., Joan G., Merche
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada