dijous, 29 de març del 2018

Camino a Fisterra: Corcubión - Fisterra

Camino a Fisterra: Corcubión - Fisterra
Avui hem completat el Camino de Fisterra amb una etapa curta com la d'ahir però amb grans paisatges i amb l'interès d'arribar a la fi del Món, el far de Fisterra. Hem esmorzat a la Casa da Balea i des d'allà mateix hem iniciat la caminada pels carrers de Corcubión. Hem sortit plovent i tot semblava indicar que el dia seria com ahir, passat per aigua, però no ha estat així. Quan no portàvem ni mitja hora caminant ha deixat de ploure i hem guardat definitivament els paraigües.
El camí puja en direcció al Campo de San Roque amb grans vistes de Corcubión i Cee. Hem passat per Vilar, un petit poblet de quatre cases i hem agafat una carretera que en suau baixada ens ha portat a Estorde, al costat del mar. En aquesta població el camí segueix per la carretera però havia sortit el sol i no hem pogut evitar deixar el camí oficial per recórrer un tram de platja amb el far de Fisterra al fons. 
Hem retornat a la carretera i l'hem seguit una mica més fins a Sardiñeiro, un altre poble de costa amb una magnífica platja. Hem seguit per carretera i després per camins fins arribar a l'inici de la Praia de Langosteira, una llarga platja que arriba fins al poble de Fisterra. Novament hem deixat el camí per recórrer aquest tram per la sorra gaudint d'un ambient atlàntic excepcional.
No hem arribat al final de la platja perquè hi ha la desembocadura d'un petit riu sinó que hem deixat la platja travessant un pont de fusta i hem retornat al camí per completar el petit tram que ens faltava per arribar a la població de Fisterra. Hem travessat els carrers de Fisterra sortint per l'altra banda, per la carretera que porta al Far. Hi ha un bon camí, annex a la carretera, amb molts pelegrins pujant i baixant. A mig camí hi ha una escultura que representa un pelegrí medieval i al final del camí hi ha una fita de granit com les que hem anat trobant al llarg del camí, marcat amb el km 0.
Finalment hem arribat al Far de Fisterre, un punt singular ple de turistes i pelegrins. Hi ha bar, hotel i botigues de records per als turistes. Hem arribat fins a la punta del Cabo Fisterra i hem fet la foto finish del nostre camí en aquest indret, la fi del món segons els romans, que van anomenar-lo finis terrae.
Hem baixat novament al poble pel mateix camí i hem agafat un taxi fins a Santiago de Compostela on hem acabat la jornada celebrant l'èxit de la caminada de 5 dies per terres gallegues amb una mariscada a Sixto II


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de S. Jaume:
Tudela
Camí de S. Jaume:
Ribaforada
Camí de S. Jaume:
Gallur

dimecres, 28 de març del 2018

Camino a Fisterra: Hospital - Corcubión

Camino a Fisterra: Hospital - Corcubión
Quarta etapa del camí a Fisterra. En realitat es tracta de mitja etapa, una etapa curta que es pot combinar amb la posterior fent una etapa llarga. Nosaltres hem programat aquesta travessia entre Santiago i Fisterra en cinc etapes quan les guies normalment la planifiquen en quatre etapes. 
Avui, tot i que era una etapa curta i fàcil, ha estat la més complicada de tot el camí, ja que l'hem fet sota una pluja forta i persistent. En les etapes anteriors ja havíem tingut algus moments de pluja feble però avui la pluja ha estat constant i forta. A més feia vent, de manera que els paraigües eren insuficients per protegir-nos de la mullena. Malgrat tot, hem fet l'etapa sense més problemes que la humitat que ens ha acabat impregnant. El camí està perfectament senyalitzat i preparat amb terra sobreposada, una mena de sauló que té un bon drenatge i fa que no s'enfangui en absolut. 
Hem sortit de l'alberg situat a la sortida de la població d'Hospital, just on vam acabar ahir. Ens hem refugiat uns minuts a l'interior del bar per posar-nos tot l'equip de pluja i hem sortit disposats a arribar a Corcubión sota l'aiguat. Al davant del bar surt una pista en suau pujada; en pocs minuts ens ha portat fins a una rotonda on hi ha la bifurcació de les dues branques del Camino de Fisterra: la que passa per Muxía i la directa. Nosaltres hem seguit el camí directe, el que porta a Fisterra per Corcubión. 
Seguint un tram de carretera hem passat al costat d'una fàbrica força gran; després hem agafat una bona pista a la dreta que ens ha portat a Marco do Couto i a la Capela das Neves on hi ha un berenador. Per una bona pista amb pocs desnivells hem seguit fins a l'ermita de San Pedro Mártir. Més endavant hem arribat al Cruceiro de Armada, des d'on hem vist per primera vegada l'oceà. Des d'aquí, segons les guies, ja es veu el far de Finisterre però avui no es veia res, a causa de la pluja i els núvols. 
Aquí comença la baixada cap a la població de Cee, situada al costat del mar. Sota la pluja hem arribat a aquesta població i hem començat a caminar pels seus carrers. Cee està pràcticament enganxat a Corcubión, de manera que a partir d'aquest punt és un circuit urbà pels carrers d'aquestes poblacions. El camí està senyalitzat per l'interior de Cee però també es pot fer el recorregut pel passeig marítim. Finalment hem entrat a Corcubión i hem anat directament a la Casa da Balea, un establiment de turisme rural on ens hem allotjat. A la tarda, després de canviar-nos la roba molla, descansar una estona i fer turisme a Muxia, hem anat a recuperar forces amb un arròs de llamàntol al restaurant Depuradora Mercamaris. 
Avui l'àlbum de fotos és molt petit, ja que la pluja intensa no convidava a entretenir-se fent fotos. Només hi ha un petit testimoni gràfic d'aquesta etapa.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de S. Jaume:
Fuentes de Ebro
Camí de S. Jaume:
Zaragoza
Camí de S. Jaume:
Alagón

dimarts, 27 de març del 2018

Camino a Fisterra: Sta. Mariña - Hospital

Camino a Fisterra: Santa Mariña - Hospital
Tercera etapa del camí a Fisterra. Després d'esmorzar a l'hotel Casa Jurjo, el transport de l'hotel ens ha portat fins a Santa Mariña, just en el punt on ahir vam acabar la segona etapa, per iniciar el trajecte d'avui.
Com a les etapes anteriors, la dificultat és mínima: camí molt ben senyalitzat, ample i amb desnivells suaus. Després d'uns metres per la carretera ens hem desviat  a la dreta en direcció als petits poblets de Bon Xesús, Gueima i Vilar do Castro. En aquesta població hi ha certa confusió, ja que el camí clàssic pujava un petit turó on hi ha el Castro de Monte Aro. Ara sembla que aquest camí està tallat i cal fer una volta per baix evitant la pujada al castell. La senyalització, com sempre molt clara, ens ha portat directament per aquesta variant, sense cap dificultat, fins retrobar el camí original a l'entrada de la població de Lago
Superat aquest petit entrtebanc, el camí segueix perfectament senyalitzat amb petits desnivells, passant per altres poblets: As Abeleiroas Corzón i Mollón. A Corzón hem passat al costat del cementiri i l'església de San Cristovo de Cazón. Poc després de passar el poblet de Mollón hem travessat el riu Xallas per un pont de la carretera. A l'altra banda del pont hem arribat en pocs minuts a Ponte Olveiras.
Hem seguit un bon tram de carretera fins arribar a Olveiroa, un poble de certa importrància, on hi ha diversos serveis. A l'entrada del poble hi ha un bar-restaurant-alberg on ens hem aturat a esmorzar abans de seguir el nostre camí. Ja novament en marxa, hem passat a prop d'uns generadors eòlics i per un camí que ressegueix el riu Xallas elevat sobre la vall amb grans vistes d'aquest riu que per aquí passa engorjat. Hem travessat el riu Hospital per un pont de pedra, on comença un camí empedrat que ens ha portat al poblet de Logoso i, poc més endavant, a Hospital. Hem deixat el nucli principal del poble per pujar fins a un alberg, situat a la sortida del poble, on hem donat per acabada l'etapa. 
Avui hem anat al mateix hotel, el Casa Jurjo de Mazaricos. El transport de l'hotel ens ha recollit a Hospital i ens hi ha portat.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de S. Jaume:
Pina de Ebro
Camí de S. Jaume:
Venta de S. Lucía
Camí de S. Jaume:
Bujaraloz

dilluns, 26 de març del 2018

Camino a Fisterra: Negreira - Sta. Mariña

Camino a Fisterra: Negreira - Santa Mariña
Segona etapa d'aquesta ruta a Finisterre, plàcida i sense problemes com totes les etapes del Camí de Fisterra, on l'única dificultat és la llargada de les etapes si les planifiquem llargues. Nosaltres hem dissenyat el camí en cinc plàcides etapes, no gaire llargues, de manera que la dificultat és mínima.
De bon matí hem esmorzat a la Casa da Bola i ens han portat en cotxe fins al centre de Negreira, on vam acabar l'etapa d'ahir. El camí, com sempre ben marcat, surt per la carretera passant per sota d'una arcs. A l'altra banda hi ha una placeta amb el monument a l'emigrant. Després d'un curt tram de carretera ens hem desviat per pujar a Negreiroa, el nucli original de Negreira, amb una antiga església.
Hem tornat a la carretera i l'hem seguit una mica fins al poblet de Zas, on hem entrat per agafar el Camiño Real, que ens ha portat al poble següent, A Pena. El camí segueix entre camps i cases passant per diversos poblets: Vilaserio, O Cornado i As Maroñas fins arribar a Santa Mariña. L'etapa no l'hem acabat en el poble sinó que hem anat fins a la carretera, ben propera, on hi ha bars i hotels.
Avui hem anat a dormir  a un hotel proper. Com és habitual en el Camí, tenen un servei de transport que ens ha recollit aquí i ens ha portat fins a l'hotel.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de S. Jaume:
Candasnos
Camí de S. Jaume:
Fraga
Camí de S. Jaume:
Lleida

diumenge, 25 de març del 2018

Camino a Fisterra: Santiago - Negreira

Camino a Fisterra: Santiago - Negreira
Avui hem iniciat un nou camí, aquesta vegada per terres de Galícia. Es tracta del Camino de Fisterra, un apèndix o extensió del clàssic Camino de Santiago o Camí de Sant Jaume. Dels milers de pelegrins que arriben a Santiago de Compostela n'hi ha alguns que no en tenen prou amb el llarg camí que han completat per arribar a Santiago des d'indrets llunyans i volen allargar l'experiència. Des de fa uns anys s'ha popularitzat aquest camí que complementa el Camino de Santiago arribant a la fi del món, a Fisterra o Finisterre on els romans van marcar el final del món conegut en la seva època. Com la majoria de trams del Camí de Sant Jaume, es tracta d'una activitat fàcil de senderisme, sense més dificultat que la llargada de les etapes que vulguem programar però sense cap complicació especial. Tot el trajecte discorre per bons camins, ben marcats i amb poc desnivell.
Ahir vam arribar a Santiago de Compostela i aquest matí, després d'esmorzar sense presses a l'hotel, hem iniciat el camí. En pocs minuts hem arribat a la Praza do Obradoiro, punt final de tots els camins de Sant Jaume i punt d'inici del Camino a Fisterra. La Catedral està en obres des de fa uns anys i una bastida tapa la seva façana principal, la del Pórtico de la Gloria. Una pluja fina anava caient sobre la plaça, avui amb molt poca gent.
Des de la plaça hem baixat pels carrers de la ciutat en direcció oest. ben aviat hem trobat alguna de les característiques marques en forma de fletxa groga que indiquen el camí i la primera de les fites de granit amb les que està marcat tot el camí. Seguia plovent a estones però anàvem preparats per a la pluja. El camí va recorrent camps, petits pobles i cases aïllades, sempre cap a ponent. Al cap d'una estona hem arribat al primer punt singular de l'etapa, el Alto do Vento. És un petit coll, més aviat un altiplà, que amb la seva altitud de 178 metres ni tan sols mereix la denominació Alto
Entre camps i poblets, amb algun petit tram de carretera, hem arribat al segon punt singular del recorregut d'avui: el Ponte Maceira. És un magnífic pont de pedra amb set arcades, sobre el riu Tambre, construït en el segle XIII aprofitant els pilars d'un antic pont romà. Hem travessat el pont i en poc temps hem arribat a l'entrada de Negreira, una població de certa importància on havíem establert el final de l'etapa d'avui.
Ens hem allotjat en una casa de turisme rural, la Casa de Bola, situada a un parell de kilòmetres del centre de la població però amb un servei de recollida de pelegrins. Ens han vingut a buscar en cotxe i ens han portat a aquesta casa, molt confortable.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de S. Jaume:
Montserrat
Camí de S. Jaume:
Can Parera
Camí de S. Jaume:
Tàrrega

dissabte, 17 de març del 2018

Pic de Campirme (2.633 m) amb esquís

Campirme
La previsió del temps era força dolenta per al dia d'avui, però mirant amb detall les previsions semblava que podia haver-hi una petita finestra de bon temps a primera hora del matí. Decidits a aprofitar aquesta petita treva entre nevades, vam arribar ahir al vespre al refugi de la Pleta del Prat, situat a la petita estació d'esquí de Tavascan.
A les 6 del matí ha sonat el despertador i ens hem posat en marxa. Hem esmorzat en el refugi i abans de les 7 ja estàvem pujant muntanya amunt. El temps era bo, tot i que ja es veia algun núvol treient el cap sobre les muntanyes veïnes. Érem dos esquiadors i tres raquetistes pujant pel torrent de Mascarida, al costat però fora de les pistes d'esquí de l'estació de Tavascan.
La neu estava perfecta, amb quatre dits de neu pols sobre una base endurida; les condicions ideals per a l'esquí de muntanya. Més amunt el torrent gira a la dreta allunyant-se de les pistes; l'hem seguit fins arribar, ja molt amunt, a l'estany de Mascarida, tapat per la neu.
Des de l'estany ja es veia el cim, un llom allargat, i a l'esquerra una pala que porta a una petita collada sobre la carena del Campirme. Amb quatre llaçades hem superat la pala, una mica més dreta que la resta de l'itinerari però sense cap dificultat especial. Des del coll se'ns ha obert una nova panoràmica en direcció a la Pica d'Estats i muntanyes veïnes. Els núvols començaven a tapar els cims de les muntanyes frontereres però el Campirme encara es mantenia net.
Hem pujat per la carena amb àmplies pales sense gaire pendent i amb gran panorama en totes direccions. El cim del Campirme és un altiplà on no està clar quin és el punt més alt però el característic cilindre de formigó del vèrtex geodèsic assenyala el punt principal, de manera que hi hem anat directament, arribant al cim del Campirme (2.633 m).
Quan fa bon temps aquest cim té un panorama molt extens, que arriba des de les muntanyes d'Andorra fins a la Maladeta, però avui les muntanyes més altes estaven tapades de núvols i no hem pogut identificar gaires cims. El que es veia clarament era l'estació d'esquí de Súper Espot, el Ventolau, el Mont-roig i la Pica d'Estats. Hem fet una panoràmica circular:

Hem menjat una mica gaudint del panorama i hem iniciat el descens, en dos grups: els esquiadors per una banda i els raquetistes per l'altra. Els esquiadors hem fet una variant de baixada i hem anat a parar a l'estació superior del telecadira, des d'on hem baixat bona part del camí per les pistes de l'estació fins arribar al punt de partida, el refugi de la Pleta del Prat. Hem hagut d'esperar una estona els raquetistes i quan han arribat començava a nevar lleugerament posant de manifest l'encert d'haver matinat tant. Hem acabat la jornada dinant en el restaurant Noguera de Llavorsí.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada (secció esquí). Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



I, per acabar, tenim també el vídeo dels raquetistes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Pics de
Broate, 2016
Ascensió al
Certascan, 2016
GR11: Àreu -
Tavascan, 1998

dissabte, 10 de març del 2018

GR7: Brics - Pinós

GR7: Brics - Pinós
Una etapa curta i fàcil del GR7 entre les poblacions de Brics i Pinós. L'etapa recorre camps i boscos, amb poc desnivell i amb algun tram de carretera però sense gairebé cap trànsit.
De bon matí hem arribat al Santuari de Pinós, on vam dinar al final de la darrera etapa. Ens esperaven amb un esmorzar de forquilla a base de pa amb tomàquet, embotits del país i coca. Després l'autocar ens ha portat fins a Brics, punt de partida de l'etapa. Al cap de pocs minuts de caminar hem arribat a les Basses de Brics, uns petits aiguamolls amb instal·lacions per observació d'aus. Més endavant hem trobat un altre aiguamoll, aquest artificial, l'Embassament de l'Alzina.
Hem passat un sector en el que el camí estava mig perdut, tot i que hi havia marques de GR. En alguns sectors els camps estaven llaurats i sembrats per sobre del camí, fent-lo desaparèixer. Superat aquest tram hem arribat a Estany, un petit agrupament de cases des d'on ja es veia el principal centre d'interès de l'etapa d'avui, el Santuari del Miracle. Hem arribat al Santuari, un lloc molt conegut a la comarca, amb hospedatge i restaurant a més de l'església.
Hem seguit per camins i pistes entre boscos i camps; ben aviat hem començat a veure, encara molt lluny, el Santuari de Pinós al costat d'unes grans antenes al capdamunt de la Serra de Pinós. A poc a poc hem anat acostant-nos al Santuari per una pista asfaltada fins que hi hem arribat. Tot i que havíem de venir a dinar al restaurant del Santuari, encara hem seguit una mica més, allargant l'etapa. Hem seguit per la carretera, baixant per l'altra vessant de la Serra de Pinós amb grans vistes de la Catalunya Central. A baix es veia la població de Pinós, a dalt d'un turó. No hi hem arribat perquè el GR7 no entra al poble sinó que el voreja per la carretera. Hem arribat al cementiri de Pinós, a l'inici d'una curta pista que puja al poble i hem donat per acabada l'etapa en aquest punt, on ens esperava l'autocar.
Hem tornat enrere amb l'autocar fins al restaurant del Santuari de Pinós, on ens estaven esperant amb la taula parada i ens han servit un magnífic dinar.


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Hostal
Roig, 2015
GR1: Palanca
d'Àger, 2015
GR1: Congost de
Montrebei, 2015