diumenge, 26 de març de 2017

Taga (2.040 m), amb esquís

Avui no estava previst venir al Taga per fer aquesta ascensió clàssica, però el mal temps que s'havia anunciat per ahir dissabte ens ha fet canviar de plans i la sortida de cap de setmana que teníem prevista s'ha convertit en una matinal d'esquí de muntanya i raquetes en aquest cim tan conegut. El Taga només es pot fer amb esquís després de grans nevades, quan hi ha una bon gruix de neu i l'ascensió de muntanyes més altes es desaconsella pel risc d'allaus. Avui la situació no era aquesta, tot i que els mitjans de comunicació, amb la seva obsessió per exagerar les notícies meteorològiques i espantar la gent, havien anunciat l'apocalipsi blanc. Fins i tot en Joan, fidel seguidor dels meteoròlegs milenaristes de la televisió, em va preguntar ahir, amb certa preocupació, si portava cadenes al cotxe...
Hem arribat molt aviat a Pardines i hem seguit per la petita pista asfaltada fins a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, on hem deixat ell cotxe. La nevada d'ahir havia emblanquinat tota la muntanya però el gruix de la neu era ben poc, de manera que hem iniciat l'ascensió amb els esquís i les raquetes a l'esquena. Més amunt m'he posat els esquís mentre es raquetistes seguien passejant els seus estris. Hi havia traça d'esquís recents, de manera que hem deduït que, si més no, no érem els únics que havien vingut a gaudir de l'anunciada nevada. Hem pujat sense cap problema per les grans extensions d'aquesta vessant del Taga, amb un gran panorama de tot el Pirineu Oriental dominat pel Puigmal i el Canigó. El dia havia començat molt bo però aquí dalt començaven a arribar alguns núvols que per moments anaven tapant la vista. Hem fet una panoràmica  circular:

Després de les fotos, de fer volar el dron i d'esmorzar una mica, hem iniciat el descens pels pendents nevats. Mentre els raquetistes baixaven pel mateix itinerari de pujada, he anat a buscar la baiaxada pel bosc, totalment orientada al nors, on hi havia un bon gruix de neu i he pogut gaudir d'una magnífica però molt curta esquiada. Després, amb un llarg flanquejament, he retrobat les traces de pujada i els raquetistes. A partir d'aquí l'esquiada ha estat únicament de supervivència, evitant pedres i arbusts fins que, per salvar els esquís de la destrucció total, he optat per portar-los a l'esquena completant el descens com un vulgar passejador d'esquís.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Taga amb
esquís, 2003
Taga amb
esquís, 1982
Taga en
travessia, 1972

ASSISTENTS:  Joan G. - Merche - J. Rafel
DESNIVELL: +789 m, -789 m
RECORREGUT: 11 km.
HORARI TOTAL: 2 h 50  (pujada)
VISTA AMB DOARAMAveure
MÉS FOTOS: àlbum d'en Joan G.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si ya se veía venir que la matinal iba a ser un paseo...de esquís y raquetas en la mochila.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Bueno, yo ya dije que se trataba únicamente de una sesión de entrenamiento aunque la salida valió la pena, no por el aspecto de esquí, que fue penoso, sino por la ascensión y los paisajes. Yo ya había hecho el Taga con esquís en dos ocasiones (la primera, ya caducada, en 1982) pero esta ascensión siempre me trae grandes recuerdos de mis primeras salidas a la montaña pues creo que el Taga fue mi primer 2000 en tiempos del Pleistoceno Inferior.