dimecres, 4 de gener de 2017

Irati: Egurgi - Orbaitzeta

Ahir al vespre, en el refugi forestal d'Egurgi, es va reunir el gabinet de crisi. Vam mirar en el mapa l'itinerari previst per avui i vam comprovar que el camí que porta a l'Occabe passa per la Cresta d'Urculu, després de pujar per la vessant sud d'aquesta muntanya. Justament en aquest vessant de l'Urculu és on hi havia la part principal de l'incendi que havíem vist baixant del Mendízar. Mentre el gabinet de crisi deliberava, en la foscor de la nit es veia la muntanya encara en flames. Vam pensar que al matí l'incendi s'hauria apagat sol però no ens va semblar bona idea travessar la zona cremada tan aviat. A més, si els ramaders de la zona estaven fent neteja de les herbes altes amb incendis controlats era molt possible que l'endemà seguissin cremant altres parts de la muntanya i el perill era evident, no per les flames sinó pel fum. Vam decidir canviar l'itinerari previst escurçant una etapa de les tres previstes i anar directament a l'embassament d'Iraibea per tancar l'itinerari tornant a Orbaitzeta. A més, el responsable del càmping d'Ochagavia ens havia dit el primer dia que el refugi on avui havíem de passar la nit no estava en gaire bon estat. Fins i tot va dir que si no plovia no hi havia problema però que el sostre estava foradat... No cal dir que aquesta explicació, tot i ser donada amb bona voluntat, va ser catastròfica per a la moral de la tropa. Al matí, quan la temperatura a l'interior del refugi d'Egurgi era de 4 graus i mig sota zero, la decisió estava presa.
Hem sortit per la pista que baixa al costat del riu Egurgi, baixant en direcció a l'embassament. Hem travesat una de les cues del pantà per un gran pont i hem seguit vorejant el pantà per un camí entre el bosc. L'embassament estava gelat i la temperatura continuava molt baixa. Hem arribat a la presa i l'hem travessat; a l'altra banda comença el canal de Betolegi. A partir d'aquí el camí segueix paral·lel al canal en suau baixada per la vall del riu Irati. Hem arribat a un punt on tocava el sol i hem aprofitat per esmorzar una mica, utilitzant de passada els febles raigs solars per descongelar les pestanyes. Després hem continuat el nostre camí, que en un parell d'hores ens ha portat fins al punt on vam iniciar ahir aquest recorregut per la Selva de Irati.
Finalment, aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida de dos dies per la Serva de Irati. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió a
l'Orhi, 2014
GR10:
Logíbar, 2004
GR10: Col
d'Irati, 2004

ASSISTENTS:  Albert - Joan G. - Joan Y. - Lídia - Pablo - Rosa - J. Rafel
DESNIVELL: +170 m, -253 m
RECORREGUT: 14'35 km.
HORARI TOTAL: 4 h 24 min. (aturats 37 min)
VISTA AMB DOARAMAveure
MÉS FOTOS: àlbum d'en Joan Guirao

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Más Rajaos que el registrador en excedencia.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Tienes razón...