dissabte, 26 de març de 2016

Pic de Sal (2.743 m) amb esquís

Pic de Sal
Una gran jornada d'esquí de muntanya amb un itinerari circular que recorre tres valls: les andorranes de Sorteny i Rialb, i una petita part de la Vall de Solanet, a l'Ariège. És un itinerari poc habitual i molt interessant. El Pic de la Sal està a la frontera entre Andorra i el departament francès de l'Ariège. El fet de ser compartit entre dos països fa que el nom i l'altitud d'aquest cim siguin diferents segons el mapa que consultem. Els mapes francesos l'anomenen Pic du Sal i li donen una altitud de 2.743 metres mentre que els andorrans el deixen en 2.739 i l'anomenen Pic del Salt. Nosaltres teníem aquesta ascensió en cartera perquè està ressenyada en el llibre de les clàssiques dels Pirineus però per la vessant francesa i dormint a la cabana de Quioulès. Finalment hem fet l'ascensió per Andorra, complementant-la amb una breu però magnífica incursió a la vall de Soulanet que ha arrodonit aquesta activitat. Hem arribat de bon matí a l'aparcament de la Vall de Rialb, on comença la pista de Sorteny que en aquestes dates està normalment tancada. Hem sortit ja amb els esquís als peus per la pista, que estava ben nevada. Hem tallat alguna llaçada seguint un camí entre el bosc i hem passat al costat del refugi de la Borda de Sorteny. Hem seguit per la vall de Sorteny i més endavant hem deixat la ruta clàssica del Pic de la Serrera per tirar amunt per la Vall de Sorteny. Hem superat un estretament del torrent i hem arribat a un punt on la vall s'eixampla considerablement. Des d'aquí ja vèiem el petit coll per on s'arriba a la carena. Hem pujat per l'àmplia vall i amb unes llaçades hem superat el pendent final per arribar al collet. Aquí començaven les principals dificultats de la jornada. Teníem el cim a poca distància però encara calia superar un petit tram de cresta amb roca i neu. Amb els esquís a l'esquena hem iniciat la grimpada. Amb certes dificultats hem superat l'aresta i hem arribat al cim del Pic de Sal (2.743 m). El dia era radiant i el panorama era extraordinari en totes direccions. Cap a ponent destacava el Pic de Font Blanca, que per aquesta cara té un aspecte molt alpí. També es veia la Pica d'Estats, el Thoumasset, el Comapedrosa... Cap a l'altra banda destacava molt proper el Pic de la Serrera, voltat d'altres pics andorrans com la Coma de Seignac, l'Estanyó i el Cassamanya. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Abans d'iniciar l'esquiada per la vall de Solanet, hem resseguit uns metres per la carena en direcció contrària a la pujada, per tal de superar un estrep rocós que cau cap a la vessant de l'Ariège. Hem hagut de superar una curta aresta nevada i força dreta però finalment hem arribat a la zona esquiable i ens hem calçat els esquís per iniciar el descens. El nostre pla era baixar fins a l'estany de Solanet per enllaçar amb el camí que puja al Port de Banyell però hem vist que no cal baixar tant sinó que a mitja alçada ja es pot flanquejar per anar a buscar el Port amb una petita remuntada. Hem posat novament les pells i en pocs minuts hem arribat al Port. Només ens quedava una plàcida baixada fins al fons de la Vall de Rialb i després per aquesta vall fins al punt de partida. La neu no era massa bona però es baixava força bé i ben aviat hem arribat a l'aparcament. 
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat realitzada per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
La Serrera
 amb esquís, 2015
Thoumasset
amb esquís, 2013
Font Blanca
amb esquís, 2011

diumenge, 20 de març de 2016

Pic del Pinetó (2.648 m) amb esquís

Pic del Pinetó
Ahir al vespre nevaba intensament al refugi del Pla de la Font. La boira ho tapava tot quan vam anar a dormir. Tota la nit ha estat igual, amb neu i boira, però amb les primeres llums hem vist que, tot i que encara hi havia boira, ja no nevava. El dia no era gaire bo; més aviat era un dia de mal temps però hem decidit intentar l'ascensió al Pinetó. Es tracta d'una activitat no gaire difícil i sempre estaríem a temps de tornar enrere si el dia s'embolicava. L'emorzar al refugi ha estat força bé. Acostumats als micro-esmorzars de la majoria de refugis, l'esmorzar del Pla de la Font ens ha semblat perfecte, amb suc, embotits, torrades, magdalenes... Hem sortit entre la boira en direcció al cim. La primera part del camí va pel bosc fins trobar la carena que separa la nostra vall de la d'Espot. Des d'allà, en un moment en què s'ha obert una mica la boira, hem pogut veure les estribacions del Pui de Linya, ben nevades. Gairebé sense veure res, hem seguit l'ascensió per la carena, amb trams de pujada forta i altres més planers. Hem arribat als Mil Potros, on hi ha un vértex geodèsic de primer ordre. La boira no ens deixava veure res i no hem sabut quina de les moltes grans fites que hi havia escampades pel llom de la muntanya assenyalava el cim. Ens hem aturat uns minuts per esmorzar abans de completar els darrers metres de l'ascensió. Entre la boira hem superat una petita pala i hem arribat a una gran fita. En un primer moment hem pensat que estàvem al cim i fins i tot hem fet la foto de cim però el GPS ens ha tret ben aviat del nostre error; estàvem a la cota 2.632, marcada en el mapa de l'Alpina. Faltava molt poc però encara havíem de fer un petit sifó per arribar a l'autèntic cim. Finalment hem baixat a un collet, hem superat una petita cresta i hem arribat al cim del Pic del Pinetó (2.648 m). No hem pogut fer la panoràmica circular perquè no es veia res, però tenint en compte com havia començat el dia no ens podíem queixar. Hem fet quatre fotos i hem iniciat el retorn. Els raquetistes han retornat pel mateix camí però l'esquiador, seguint les indicacions que ens va donar ahir el guarda del refugi, s'ha tirat per la Pala Palomera, molt més esquiable que l'estret camí del refugi. Hem arribat a les Planes de Son, on hem pogut gaudir del menú de l'alberg, força bo. 
I aquí podeu veure la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Montsaliente
amb esquís, 2013
Subenuix
amb esquís, 2010
Pic del Portarró
amb esquís, 1985

dissabte, 19 de març de 2016

Refugi del Pla de la Font

Avui hem fet una curta etapa d'aproximació fins al refugi del Pla de la Font on tenim previst pernoctar per tal d'intentar demà l'ascensió amb esquís al Pic del Pinetó. Hem arribat en cotxe fins a les Planes de Son, més amunt del poblet de Son del Pi, on hi ha un centre de natura amb alberg, bar i restaurant auto-servei. Plovia lleugerament quan, després de preparar el material, hem iniciat el nostre recorregut. Avui anàvem vuit excursionistes: set amb raquetes i un amb esquís. Hem començat a caminar per una petita pista entre el bosc. Ben aviat hem trobat neu contínua i m'he pogut posar els esquís als peus (el dels esquís era jo !). El camí està marcat amb pintura groga i a les cruïlles trobem sempre un indicador que ens ajuda a orientar-nos. Hi havia força neu i, malgrat el mal temps, ha estat una agradable passejada fins al refugi. Allà ens esperava el guarda amb l'estufa encesa, a punt de preparar-nos el sopar. El refugi és petit però comfortable, encara que cal sortir a l'exterior per anar al lavabo o al dormitori. Ens hem instal·lat al refugi mentre a fora apretava la nevada. El sopar ha estat força bo, amb sopa, pasta i botifarra. Finalment hem anat a dormir mentre a fora continuava nevant. Les previsions no eren gaire bones pero nosaltres, com sempre, som optimistes i per això hem deixat posat el despertador.


ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Colomers, 2010
GR11: Espot
1999
Igloo a Sant
Maurici, 1976

diumenge, 13 de març de 2016

Tarbésou (2.364 m) amb esquís

Tarbésou
Després de les darreres nevades la muntanya està força bé per practicar l'esquí i hem aprofitat per fer aquest cim, d'una altitud modesta però molt esquiable. Precisament la seva poca altitud fa que sigui recomanable després de nevades intenses, com és el cas, ja que en cas contrari hi pot haver poca neu. El punt de partida és l'estació d'esquí de Mitjanès, on hem arribat després d'un llarg viatge passant per la Cerdanya i travessant el Capcir i el poble de Quérigut. Feia molt fred (el termòmetre del cotxe marcava -8º) i un vent intens. La part alta de la muntanya es veia a estones emboirada, de manera que en algun moment hem pensat que se'ns complicaria l'activitat. Hem iniciat l'ascensió per les pistes però ben aviat les hem deixat enrere pujant per una vall força planera, veient al fons, el Tarbesou, totalment blanc. Hem passat per una petita cabana de pastors i hem seguit pujant sense massa dificultat. Més endavant hem trobat una àmplia canal, més dreta, que hem superat amb unes quantes llaçades. Més amunt ja es veia ben a prop, la carena sudest del Tarbésou; ens hem enfilat a la carena, més amunt del coll i hem seguit pujant, cada vegada amb més pendent però sense massa problema. Finalment hem arribat al cim del Tarbésou (2.364 m), un cim no gaire alt però amb una gran panoràmica sobre les muntanyes de l'Ariège. Al cim el vent era molt fort i gelat, de manera que ens hi hem entretingut poc. Només hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem iniciat el descens amb els esquís seguint, aproximadament, l'itinerari de pujada. La neu estava força bé, encara que una mica fonda, i ben aviat hem enllaçat amb les pistes d'esquí que ens han portat fins al punt de partida. Ha estat una bona jornada d'esquí en una temporada que, de moment, és una mica fluixa. 


ENTRADES RELACIONADES:
Puig del Pla
Bernat, 2016
Pic d'Alba
2015
Tosse de
Pédourrès, 2014

dissabte, 12 de març de 2016

GR1: La Valldan - Odèn

GR1, Odèn
Hem tornat al GR1 per recórrer la setena etapa d'aquest camí prepirinenc. Hem arribar en autocar al poblet de La Valldan, on vam acabar l'etapa anterior. Com és ja habitual en les darreres etapes, hem esmorzat a peu dret amb un ambient molt fred abans d'iniciar el nostre recorregut. Hem començat pujant per la mateixa pista que vam baixar en l'etapa anterior fins a la marcada corba de la pista on vam deixar el traçat del GR1 per baixar a buscar l'autocar. En aquesta corba, situada a la carena que puja de l'ermita de Sant Just, ja hi tocava el sol; un sol radiant però encara poc càlid a aquestes hores del matí. Hem agafat l'àmplia pista fins que poc després l'hem deixat per agafar un caminet que ens ha portat entre el bosc muntanya amunt. Després d'una bona estona de pujada hem arribat al punt més singular de la jornada, la muntanya de Serra Seca. El camí desemboca a la carretera ,just al davant d'un monument dedicat al Tour de França, que en una ocasió va passar per aquest indret. L'indret era perfecte per a la foto de grup i no hem desaprofitat l'ocasió. Al costat mateix del monument hi ha el Mirador de Serra Seca, un petit cim de 1.234 m que , malgrat la seva modesta altitud, és vèrtex geodèsic de primer ordre. Hem pujat a aquest indret singular per esmorzar contemplant la gran panoràmica. Hem fet una panoràmica circular:

Hem seguit uns metres per la carretera i més endavant hem agafat un corriol que puja pel llom de la Serra Seca, un llom pelat de roca montserratina amb gran panorama. Hem baixat a Cambrils però l'hem passat de llarg seguint per la carretera de sant Llorenç. Hi ha 8 km de carretera fins a Odèn, punt final de la nostra etapa, però el GR no segueix l'asfalt sinó que ben aviat hem deixat la plàcida passejada per la carretera per agafar un camí de baixada que ens ha obligat a fer una forta sifonada trenca-cames que hagués acabat amb la moral de la tropa si no fos de titani amb aliatge de platí. El camí ens ha portat a un punt situat a pocs metres de la carretera però amenaçava amb una segona sifonada, de manera que alguns caminadors han preferit completar els dos darrers km per la carretera; fins i tot el titani pot arribar a oxidar-se en determinades condicions de pressió i temperatura... La resta hem fet la sifonada, no tan gran com la primera i hem arribat al petit poble d'Odèn on, a peu de carretera, ens esperava l'autocar. 
Hem acabat la jornada amb un magnífic dinar al restaurant ca l'Agustí de Cambrils. Les patates d'aquesta zona tenen fama de ser de les millors i per això el menú tenia diversos plats a base de patata (trumfes en diuen per aquesta zona). 


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Culles, 2014
Torrent de
l'Urdell, 2011
Forat de
Bòixols, 2008