dimarts, 1 de novembre de 2016

Ascensió al Castillo de Acher (2.384 m)

Castillo de Acher
El Castillo de Acher vaig pujar-lo l'any 1982 des de l'antic càmping de la Selva de Oza on estàvem passant uns dies de vacances. L'ascensió està més que caducada i hem aprofitat aquests dies d'estada a les valls occidentals del Pirineu Aragonès per fer l'ascensió d'aquest cim singular que ahir vam poder contemplar des dels Alanos. El nom d'aquest cim és que més li escau, ja que la seva part superior sembla realment un castell, defensat pels quatre costats per altes muralles. El camí supera aquestes muralles per una bretxa i després, ja fàcilment, puja a la torre més alta del castell.
Avui no hem esperat que servissin l'esmorzar a l'alberg de Zuriza, ja que no el donen fins a les vuit del matí, sinó que hem sortit amb el cotxe, encara de nit, per anar a la Selva de Oza, punt d'inici de l'ascensió. Amb les primeres llums hem començat a pujar en direcció al Castillo de Acher. El camí puja pel bosc i guanya altitud ben ràpidament. A partir dels 1.700 metres s'acaba el bosc i hem entrat en una zona de prats des d'on ja es veu el Castillo de Acher, que des d'aquí sembla inaccessible. El camí segueix pujant forlament però es guanya ràpidament el desnivell i ben aviat estàvem al peu de la canal pedregosa que porta a la bretxa per on superarem la muralla. Seguint les fites i trams de camí hem arribat sense dificultat a la bretxa i hem vist el cim, ja molt proper. En poc temps hem superat aquest tram final i hem arribat al cim del Castillo de Acher (2.384 m). El dia era magnífic i el panorama molt extens. Es veien els cims que vam pujar ahir per la Sierra de los Alanos. També vèiem els cims més occidentals dels Pirineus com l'Orhi, la Mesa de los Tres Reyes i el Pic d'Anie i, cap  a l'altra banda, alguns dels gegants del Pirineu Central com el Balaitús i el Vignemale. Hem fet una panoràmica circular:

Després de descansar uns minuts en el cim, menjar una mica i prendre unes imatges aèries per a la pel·lícula, hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada fins al punt de partida, a la Selva de Oza, on hem donat per acabades les activitats del pont de Tots Sants iniciant el retorn a casa.
Podeu veure aquí la pel·lícula de la jornada, que aquesta vegada també és de producció pròpia:




ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al
Bisaurín, 2015
Candanchú -
Zuriza, 2001
Castillo de
Acher, 1982

ASSISTENTS: Luis - JR
DESNIVELL: +1.271 m
RECORREGUT: 13,30 km.
HORARI TOTAL: 5 h 24 min.
VISTA AMB DOARAMAveure





2 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Cómo se nota que no hace buen tiempo!

Dedicas el finde al blog, en vez de generar contenidos para él.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Mañana se iniciará de nuevo la generación de contenidos...