dilluns, 10 d’octubre de 2016

Ascensió al Pic d'Étang Faury (2.702 m)

Étang Faury
El Pic d'Étang Faury és un d'aquells cims desconeguts a on no hi puja gairebé ningú. De fet, no el coneixíem fins fa relativament poc. El vam descobrir perquè apareix en el llibre "Pirineos, 100 cumbres" que l'inclou a la llista dels 100 cims dels Pirineus que cal fer. La via normal puja per la Vall d'Orlu passant pel refugi d'En Beys però nosaltres hem triat una ruta diferent, més llarga, però que pot fer-se en el dia, pujant per l'Estany de Llanós des del final de la carretera de la vall de Querol. Hem sortit de casa de matinada i, després de recollir en Joan a Ur, a les 8'30 començavem a pujar per un camí que, en fort pendent, ens ha portat a enllaçar amb el GR7 que recorre la vall a certa altura. Hem passat per sobre de l'Estany de Font Viva i hem arribat al peu de la presa de l'Estany de Llanós. El camí recorre tot l'Estany, llarguíssim i amb lleugeres pujades i baixades, fins arribar a una cabana de pastors anomenada de Rouzet, situada just on es troba el GR7 per on veníem, amb el GR10. Hem esmorzat al costat de la cabana i hem seguit la marxa. Després d'un petit tram comú amb el GR10 hem deixat aquest camí i hem iniciat la pujada a la Portella d'Orlu, no gaire llunyana. Hem arribat a la Portella, límit entre la Cerdanya i l'Ariège. Al davant teníem, aixecant-se sobre el llac que li dóna nom, el Pic de l'Estany Faury. Per arribar-hi cal baixar fins al llac, uns 80 metres de desnivell, i pujar per l'altra banda però nosaltres hem fet una variant: a mitja baixada hem iniciat un flanquejament en direcció a la Portella de Madides, punt d'inici de la carena final del cim. La travessia ha estat una mica accidentada perquè hi havia molta roca però hem arribat sense problemes a la Portella. En teoria estàvem ja a la via normal però no hi ha camí i només hem trobat alguna petita traça sense continuïtat i dues o tres fites. Com hem pogut, hem superat els darrers metres fins al cim del Pic de l'Estany Faury (2.702 m). El dia era magnífic i teníem al davant un gran panorama. Com que no coneixem gaire aquesta zona, hem tingut certes dificultats per reconèixer les muntanyes del voltant. Hem reconegut les més característiques com el Carlit, el Coma d'Or i el Puigpedrós de Llanós i també hem vist refugi d'En Beys amb el seu llac però hem hagut de recórrer al mapa per situar-nos millor. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Hem iniciat el retorn però no exactament pel mateix camí sinó que, per evitar el flanquejament que havíem fet abans, una mica incòmode,  hem baixat directament fins a l'Estany Faury, on hem retrobat el GR7 per remuntar fins a la Portella d'Orlú. Hem desfet el camí fins a la presa de Llanós però aquí, novament, hem decidit fer una variant, ja que teníem interès en comprovar com estaven els dos refugis forestals que hi ha pel camí, anomenat dels Enginyers. Baixant per aquest camí, hem comprovat que els dos refugis estaven força bé i hem arribat al cotxe quan començava a fosquejar.

ENTRADES RELACIONADES:

GR10: Besines-
La Perxa, 2009
Mortiers i
Terrers, 2008
Ascensió al
Carlit, 1974

ASSISTENTS: Joan C. - Luis - JR
DESNIVELL: 1.435 m
RECORREGUT: 28,35 km
TRACKS: en aquesta ocasió hem fet dos tracks perquè a la baixada hem fet dues variants relativament importants. Quan la baixada és pel mateix camí, només poso el track de pujada, ja que en cas contrari queda confús perquè se superposa la pujada amb la baixada i, per exemple, les distàncies es calculen malament. Quan la baixada és per un itinerari diferent de la pujada poso el track complet. En aquest cas la baixada coincideix parcialment amb la pujada (més del 50%), de manera que he arribat a la conclusió que el millor era fer dos tracks diferents, el de la pujada i el de la baixada. A més, he invertit el track de baixada, de manera que l'he convertit en el track de la pujada pels Enginyers; crec que d'aquesta manera és més útil. Aquests són els tracks: TRACK PUJADA - TRACK BAIXADA (invertit).
HORARI: 10 h 30 min. comptant parades. Sortida del pàrquing a les 8'30. Arribada a les 19 h. Tres parades relativament llargues: esmorzar a la cabana de Rouzet, fotos i contemplació del paisatge al cim, dinar a la cabana de Rouzet.
DOCUMENTACIÓ
· Dos reductes naturals: Roc Blanc i Pic de l'Estany Faury (Muntanya, núm 772)
VISTA AMB DOARAMA:
· Track de pujada
· Track de baixada pel camí dels Enginyers

8 comentaris:

Joan Castelltort ha dit...

Interessant sortida aprofitant la tranquilitat i el paisatge catarcterístic d'un dia de tardor. S'agraeix, de tant en tant, , fugir dels cims més anomenats i fer justicia als desconeguts.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Doncs, efectivament, fer cims desconeguts és molt interessant. La gent creu que la muntanya està massificada. En part tenen raó però també és cert que tothom va als mateixos llocs. Segurament que si haguéssim anat al Puigamal i no a l'Étang Faury hauríem trobat gent. A l'Estany Faury només hi havia isards i cabres slavatges.

Anònim ha dit...

Alguna reseña hay subiendo desde Mérens-les-Vals, por la Portella de Madides:
http://philrando.free.fr/Routes/route.html?etang-faury-esquine-d-ase-depuis-merens

Apúntante también el Pic de l'Homme.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Queda anotado el Pic de l'Home. Tiene poca altura pero parece muy esquiable. En toda esta zona los picos son relativamente bajos pero sabemos por experiencia que aquí hay un micro-clima que hace que muchas veces se pueda esquiar cuando en la Cerdanya no hay apenas nieve.

ARMANDO COBO ha dit...

Efectivamente, tal como Anomin ha comentado, hay que ruta que yo realicé hace algunos años, desde Merens, siguiendo la Vall del Nabre, hasta una pletam de la que se sale contundencia ala izquierda, a buscar los Etangs de Madides. Desde ellos se sube a buscar la portilla de Madides, por una fuete canal.
Desde la portella se suige la carena hacia la izquierda (NE) y enseguida se llega a la cumbre.
Impresionante el circo de los Etangs de Madides, rodeados por el Pic D´Esquena D´Ase y Pic del Nabre. Soledad absoluta.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Armando,

Tomo nota del itinerario que indicas. A ver si podemos hacerlo con esquís.

ARMANDO COBO ha dit...

Es factible...pero, con nieve muy estable, y cuando haya transcurrido varios días desde la ultima nevada, ya que hay un tramo en la Vall del Nabre, entre Merens y la pleta, que creo que se llama de Miey, donde se empieza a subir a los Etangs de Madides, donde caen aludes muy grandes que bajan desde la carena del Pic de Perdrix . Con todo y con eso habrá un buen porteo desde Meréns hasta la pleta.....
El que si se puede hacer bien, con esquís, es el Pic de la Esquena D´Ase, es un poco mas corto que el Estany Fauri, y menos avalanchoso, si bien sigue habiendo el mismo problema en la parte inferior en la Vall del Nabre.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Muy bien. Veo que conoces bien la zona. Creo que lo mejor sería hacer esos picos desde el refugio de Besines aunque en invierno está cerrado si no hay una reserva de un grupo numeroso. Además creo que no hay refugio libre abierto sino que hay que pedir las llaves al guarda y pagar.
Por otro lado, ahí cerca hay una cabaña de pastores:
https://goo.gl/qNwUs9
Le llaman "antiguo refugio de Bessines". Lo mejor sería pernoctar ahí subiendo desde l'Hospitalet o bien desde Puymorens pasando por la Portella de García. Así evitamos el valle avalanchoso del que hablas aunque se podría hacer de bajada (mucho menos tiempo de exposición y posibilidad de hacer media ladera alejándose del fondo del valle en lo posible)
Bueno ya lo pensaremos cuando llegue la nieve (ya falta poco). Muchas gracias por tus comentarios.