diumenge, 4 de setembre de 2016

Ascensió al Pic de Russell (3.207 m)

Pico Russell
L'ascensió al Pic de Russell la tenia ben caducada; vaig pujar aquest cim l'any 1983 i no hi havia tornat. Avui l'objectiu no era el Russell però les circumstàncies han fet que acabéssim executant el pla B que era justament aquest. L'objectiu previst era la Cresta de Tempestades però aquesta activitat implicava fer un bivac al cim del Tempestades per començar l'endemà la cresta des d'aquest punt o, com a mínim, dormir a l'estany de Llosars. Quan vam arribar ahir a la tarda al Pont de Coronas amb l'autobús-llançadora, estava caient un bon xàfec. La previsió del temps indicava que hi hauria tempestes de tarda, de manera que esperàvem que fos un xàfec de tarda, típic de l'estiu, i que al cap d'una estona sortiria el sol. Però no va ser així: vam estar esperant mentre passaven les hores i finalment vam decidir deixar per a millor ocasió el bivac i la Cresta de Tempestades i pensar un pla B. Ràpidament es va reunir el comitè tècnic i va aprovar per unanimitat el pla B, que era quedar-se a dormir en el refugi lliure de Coronas i al matí fer l'ascensió al Pic de Russell, no tan interessant com la cresta però apta per fer-la en el dia, sortint del refugi. Quan vam anar a dormir encara plovia molt però la previsió era d'un matí de bon temps.
Encara era ben fosc quan ens hem llevat en el petit refugi lliure de Coronas. A fora es veien totes les estrelles del cel; no feia fred i l'aire no es movia. Després d'un esmorzar lleuger hem sortit en direcció al Russell per un camí que a l'inici és comú amb el de l'Aneto. A poc a poc s'ha anat fent de dia mentre deixàvem a l'esquerra el camí de l'Aneto i més endavant a la dreta el GR11 i pujàvem en direcció al'Ibon de Llosars. Hem arribat al llac, tancat per un mur fosc sota el Pic de Tempestades, i hem pogut admirar les Agulles de Llosars, recordant la nostra magnífica escalada, ja fa molts anys, d'aquesta cresta singular. A partir d'aquí el camí pràcticament desapareix i cal seguir les fites per sobre d'un pedregar de grans blocs. Més amunt hem deixat les fites que marquen el camí del Tempestades i hem agafat la direcció al Pic de Russell. L'altra vegada que vam fer aquesta ascensió no vam encertar el camí correcte i ens vam embolicar per unes canals precàries i uns flanquejaments aeris. Avui hem vist clarament l'itinerari, una cornisa penjada que porta a una canal pedregosa. Hem superat la cornisa i la canal sense gaire dificultat i hem arribat al cim del Pic de Russell (3.207 m). El panorama era molt extens, especialment sobre els cims propers dominats per l'Aneto. Els cims més llunyans es veien una mica difuminats per la calitxa però hem pogut distingir el Vallibierna, el Cotiella i moltes muntanyes més. Com sempre, hem fet una panoràmica circular:

Mentre la tropa acabava d'esmorzar he anat a fer l'avantim SE, un cim secundari de 3.205 m, dos menys que el principal, unit al Russell per una cresta. Quan vam pujar el Russell la primera vegada vaig fer la mateixa travessia per coronar l'atre cim, un tresmil secundari però prou separat del principal per merèixer una visita. En aquella ocasió, ara fa 33 anys, vaig fer la travessia a tota cresta, grimpant per l'aresta esmolada. Avui, com que l'experiència és un grau, he preferit anar per un petit corriol que flanqueja per sota tota la cresta i porta sense cap dificultat al Russell NE (3.205 m). Després de fer una nova panoràmica circular he retornat al cim principal on els companys acabaven d'esmorzar. Hem iniciat la baixada pel mateix camí però abans encara he fet una incursió a un altre cim secundari, la Punta de la Brecha Russell (3.195 m). Només cal carenar una mica per una zona de grans blocs, força incòmoda però sense dificultat. El cim queda sobre la Brecha Russell, que separa el llom que baixa del Russell del Pic Margalida. He fet la darrera panoràmica circular abans d'anar a buscar la gran canal per on havíem pujat, per retornar al punt de partida. Encara hem fet una petita parada a l'Ibon de Llosars i els més agossarats de la colla s'han banyat a les fredes aigües d'aquest llac de muntanya. Finalment hem arribat al Pont de Coronas o hem hagut d'esperar fins a les quatre de la tarda per baixar amb l'autobús-llançadora.
I aquí teniu la pel·lícuila de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Agulles de
Llosars, 1985
Pic de
Russell, 1983
Cresta de
Salenques, 1982

ASSISTENTS: Toni - Joan G. - JR
DESNIVELL: +1.420 m, -1.420 m
BIBLIOGRAFIA:
· Henry Russell o el enamorado de los Pirineos (Diario del Alto Aragón, 26/02/2006)
MÉS FOTOS: àlbum d'en Joan Guirao

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En la foto de las Agujas de Llosars has puesto dos veces el rótulo de Ag. Argarot, cuando una de ellas será, seguramente, la Franqueville.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Vaya ...
Por una vez, y sin que sirva de precedente, debo admitir que tienes razón. Esta tarde lo arreglaré.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Ya está arreglado !!!!