L'Aneto és, sense cap mena de dubte, la millor de les ascensions amb esquís dels Pirineus. A més de la pujada al cim més alt de la serralada, el descens pel glaciar fins al Pla d'Aigualluts és la millor esquiada que es pot fer als Pirineus; quan les condicions són bones es baixa un desnivell de més de 1.400 metres amb esquís. Ja feia temps que tenia aquesta activitat caducada. Vaig fer l'Aneto amb esquís l'any 1981; no hi havia tornat i avui hem tingut l'oportunitat de repetir aquesta gran ascensió. Ahir al vespre vam arribar al refugi de la Renclusa després de deixar el cotxe a la Besurta i pujar pel camí ben traçat del refugi. Amb les primeres llums, després d'un petit esmorzar i de posar-nos els esquís gairebé a la porta del refugi, hem començat a pujar per les àmplies pales en direcció al Portillón. Al principi la neu estava ben gelada, a causa de la pluja que va caure ahir a la nit i la gelada de la matinada però ben aviat hem arribat a cotes més altes, on havia caigut una lleugera capa de neu que facilitava l'adherència dels esquís. A més, el sol ha començat a escalfar una mica la neu i l'ambient, fent més agradable l'ascensió. Hem arribat al Portillón Superior, el pas natural per saltar la cresta que baixa de la Maladeta. Des d'aquest pas, una estreta bretxa, cal baixar per una canal força dreta. Avui la canal no estava gelada i l'hem baixat sense problemes amb els esquís a la mà. Ja sobre el glaciar de l'Aneto, hem iniciat la llarga travessia en direcció al cim, que des d'aquí ja és molt visible. En algun moment, els petits núvols que passaven tapaven el cim però aquesta vegada hem tingut sort i, a poc a poc, han anat desapareixent escombrats pel vent. Hem arribat al Coll de Corones, ja al peu de la piràmide final de l'Aneto i, després de fer una ullada a la vall de Llosàs i descartar la proposta de pujar pel couloir Estassen, hem iniciat la fase final de l'ascensió. La pala final és més dreta que la resta de la travessia del glaciar però avui les condicions de la neu eren molt bones i en pocs minuts hem arribat a l'avantcim, separats només de la creu pel Pas de Mahoma. Aquest pas, que ha originat molta literatura de muntanya, és només una fàcil grimpada quan les condicions són bones però avui hi havia neu i, per tant, encara que no era difícil, calia anar amb compte. En pocs minuts, però, hem superat el pas arribant al cim de l'Aneto (3.404 m). El panorama era extraordinari en totes direccions. Cap al Nord es veien clarament les muntanyes de la Vall d'Aran, presidides pel Mauberme. Cap a l'Est es veien també grans muntanyes pirenenques com el Mulleres i el Vallibierna i cap a Ponent el Posets dominava el panorama sobresortint sobre tot el Pirienu Central. Com sempre en aquests casos, hem fet una panoràmica circular:
Després de fer les fotos del cim i contemplar el panorama, hem tornat a travessar el Pas de Mahoma per arribar a l'avantcim, on ens hem tornat a posat els esquís per començar a gaudir del descens. El descens de l'Aneto per Aigualluts és la millor esquiada de muntanya de tots els Pirineus. Quan hi ha força neu es poden baixar 1.400 metres de desnivell fins a Aigualluts. Avui, ja a finals de temporada, la neu no era tan abundant però l'esquiada ha estat magnífica. Bona neu, el pendent just i grans panorames han fet d'aquest descens el millor de la temporada. Al fons de la vall, a 2.215 m, s'ha acabat la neu. Ben satisfets per la gran esquiada, hem menjat una mica i ens hem carregat els esquís a l'esquena per baixar al Pla d'Aigualluts i finalment a la Besurta, on vam deixar el cotxe ahir al vespre.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Després de fer les fotos del cim i contemplar el panorama, hem tornat a travessar el Pas de Mahoma per arribar a l'avantcim, on ens hem tornat a posat els esquís per començar a gaudir del descens. El descens de l'Aneto per Aigualluts és la millor esquiada de muntanya de tots els Pirineus. Quan hi ha força neu es poden baixar 1.400 metres de desnivell fins a Aigualluts. Avui, ja a finals de temporada, la neu no era tan abundant però l'esquiada ha estat magnífica. Bona neu, el pendent just i grans panorames han fet d'aquest descens el millor de la temporada. Al fons de la vall, a 2.215 m, s'ha acabat la neu. Ben satisfets per la gran esquiada, hem menjat una mica i ens hem carregat els esquís a l'esquena per baixar al Pla d'Aigualluts i finalment a la Besurta, on vam deixar el cotxe ahir al vespre.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió a la Forcanada, 2012 |  Ascensió a la Maladeta, 2012 |  Cresta del Medio, 1980 |
2 comentaris:
Sensacional reportatge, espectacular les panoràmiques i una cloenda de temporada per no oblidar.
Ets el nostre ídol!!!
Felicitats campions!!!!
Moltes gràcies. Realment ha estat un bon final de temporada. Aquest any, per circumstàncies diverses, no hem pogut anar als Alps com l'any passat però les dues sortides de final de temporada, el Diente i l'Aneto ens han deixat ben satisfets. Crec que finalment hem salvat una temporada que va començar bastant fluixa. En total han estat 8 ascensions amb esquís: el Pic de la Bassera, el Puig del Pla Bernat, el Tarbesou, el Pinetó, el Pic de Sal, el Pic de Norís, el Diente de Alba i l'Aneto. La climatologia ens ha fet perdre alguna altra oportunitat però globalment hem quedat satisfets de la temporada.
Publica un comentari a l'entrada