dissabte, 12 de març del 2016

GR1: La Valldan - Odèn

GR1, Odèn
Hem tornat al GR1 per recórrer la setena etapa d'aquest camí prepirinenc. Hem arribar en autocar al poblet de La Valldan, on vam acabar l'etapa anterior. Com és ja habitual en les darreres etapes, hem esmorzat a peu dret amb un ambient molt fred abans d'iniciar el nostre recorregut. Hem començat pujant per la mateixa pista que vam baixar en l'etapa anterior fins a la marcada corba de la pista on vam deixar el traçat del GR1 per baixar a buscar l'autocar. En aquesta corba, situada a la carena que puja de l'ermita de Sant Just, ja hi tocava el sol; un sol radiant però encara poc càlid a aquestes hores del matí. Hem agafat l'àmplia pista fins que poc després l'hem deixat per agafar un caminet que ens ha portat entre el bosc muntanya amunt. Després d'una bona estona de pujada hem arribat al punt més singular de la jornada, la muntanya de Serra Seca. El camí desemboca a la carretera ,just al davant d'un monument dedicat al Tour de França, que en una ocasió va passar per aquest indret. L'indret era perfecte per a la foto de grup i no hem desaprofitat l'ocasió. Al costat mateix del monument hi ha el Mirador de Serra Seca, un petit cim de 1.234 m que , malgrat la seva modesta altitud, és vèrtex geodèsic de primer ordre. Hem pujat a aquest indret singular per esmorzar contemplant la gran panoràmica. Hem fet una panoràmica circular:

Hem seguit uns metres per la carretera i més endavant hem agafat un corriol que puja pel llom de la Serra Seca, un llom pelat de roca montserratina amb gran panorama. Hem baixat a Cambrils però l'hem passat de llarg seguint per la carretera de sant Llorenç. Hi ha 8 km de carretera fins a Odèn, punt final de la nostra etapa, però el GR no segueix l'asfalt sinó que ben aviat hem deixat la plàcida passejada per la carretera per agafar un camí de baixada que ens ha obligat a fer una forta sifonada trenca-cames que hagués acabat amb la moral de la tropa si no fos de titani amb aliatge de platí. El camí ens ha portat a un punt situat a pocs metres de la carretera però amenaçava amb una segona sifonada, de manera que alguns caminadors han preferit completar els dos darrers km per la carretera; fins i tot el titani pot arribar a oxidar-se en determinades condicions de pressió i temperatura... La resta hem fet la sifonada, no tan gran com la primera i hem arribat al petit poble d'Odèn on, a peu de carretera, ens esperava l'autocar. 
Hem acabat la jornada amb un magnífic dinar al restaurant ca l'Agustí de Cambrils. Les patates d'aquesta zona tenen fama de ser de les millors i per això el menú tenia diversos plats a base de patata (trumfes en diuen per aquesta zona). 


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Culles, 2014
Torrent de
l'Urdell, 2011
Forat de
Bòixols, 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cuando clico en la foto de la cabecera del último post no me deja ver el álbum de fotos. Me redirecciona a Google para que introduzca el mail y la contraseña de Google. Lo hago pero sigue sin estar accesible el álbum.

Anònim ha dit...

El error se produce con el Explorer, con el Chrome funciona.