dissabte, 30 de gener del 2016

Puig del Pla Bernat (2.436 m), amb esquís

Pla Bernat
El Puig del Pla Bernat és un cim no gaire alt però té un bon panorama en direcció al Puig Peric i la zona de Camporrels. Es pot pujar des de Fontrabiouse o des de l'estació d'esquí de Puyvalador. Avui hi havia poca neu a la muntanya i per això hem preferit l'itinerari de Puyvalador, ja que comença pujant per les pistes d'esquí i això ens garantia trobar prou neu per no haver de carregar els esquís a l'esquena. Hem deixat el cotxe al pàrquing de l'estació i hem començat a pujar per les pistes desertes mentre, a poc a poc, començava l'activitat a l'estació d'esquí. Hem superat alguns trams una mica gelats i hem fet alguna petita variant pel bosc, per arribar a l'estació superior del telecadira del Bosc Negre. Hem baixat per una pista de poc pendent per la cara oposada i ben aviat hem deixat les pistes per endinsar-nos al bosc, ja esclarissat, travessant el Pla dels Escugots i el Clot del Mig fins arribar al peu d'una pala força dreta però curta. Hem superat la pala amb quatre llaçades i hem arribat a una zona més planera i a una àmplia carena que ens ha portat fàcilment en direcció al punt culminant del Puig del Pla Bernat. El cim és extens i el punt més alt està marcat per una creu de ferro forjat. Des d'aquí es veu un bon panorama, especialment en direcció a la zona de Camporrells, des del Petit Peric fins al Roc Blanc. Hem fet una panoràmica circular:

Hem descansat una mica i hem iniciat el descens pel mateix itinerari de pujada. La neu estava força bé i ben aviat hem arribat novament al Clot del Mig, on hem posat les pells per fer una petita remuntada. No ha estat necessari remuntar fins al telecadira perquè abans hem enllaçat amb una pista d'esquí per on hem iniciat una plàcida baixada que en pocs minuts ens ha portat a l'aparcament on teníem el cotxe. Hem acabat aviat però ha estat una magnífica matinal.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Petit Peric
amb esquís, 2014
Ascensió al
Roc Blanc, 2011
Mortiers i
Terrers, 2008

dissabte, 23 de gener del 2016

Pic de la Bassera (2.696 m) amb esquís

Pic de la Bassera
Finalment, després d'una llarga espera, avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya de 2016 amb una ascensió relativament fàcil però que ens ha deixat ben satisfets. El Pic de la Bassera, anomenat Pic dels Llacs pels mapes andorrans, no és dels més clàssic d'Andorra però es mereix una visita pel gran panorama i l'ambient de muntanya que ofereix. Fins ara no el teníem en cartera, tot i que apareix en el llibre ski sauvage in Andorre, autèntica enciclopèdia de l'esquí de muntanya andorrà, però en el llibre d'en Pito Costa, publicat recentment, apareix la ressenya d'aquesta ascensió i això ens ha animat a venir una vegada més al País dels Pirineus amb aquest objectiu concret. El punt de partida és el Coll de la Botella, situat a 2.082 m i accessible amb cotxe, ja que és un dels accessos de l'estació d'esquí de Pal. Els lectors espavilats pensaran que si sortim de 2.086 metres i pugem a 2.696 m superem poc més de 600 metres de desnivell però no és així. Des del Coll de la Botella cal baixar més de 200 metres pel vessant oest fins a les Bordes de Setúria abans d'iniciar pròpiament l'ascensió; a la tornada cal remuntar aquesta baixada inicial, de manera que el desnivell total de la jornada és d'uns 1.100 metres. Avui anàvem quatre excursionistes: dos esquiadors i dos híbrids de raquetista i passejador de raquetes. Hem iniciat el descens des del coll per les pistes d'esquí fins a l'estació inferior d'un telecadira i  encara una mica més avall fins a les Bordes de Setúria. Hem travessat el riu i hem iniciat l'ascensió en direcció al Pic de la Bassera. Les ressenyes d'aquesta ascensió marquen la ruta per la carena entre el bosc però nosaltres hem pujat més a la dreta, per una zona més oberta amb només alguns sectors de bosc. Sense massa dificultat hem anat pujant, allunyant-nos del soroll de les pistes d'esquí i amb un panorama cada vegada més extens. Cap al final, la muntanya es redreça i els darrers metres fins a la carena són força drets però ben aviat hem arribat a la carena i hem pogut veure una gran panoràmica cap a la Vall de Tor, ja en el Pallars. La carena final estava parcialment ventada però hi havia prou neu per superar aquests darrers metres i arribar amb els esquís als peus fins al mateix cim del Pic de la Bassera (2.696 m). Tot i la seva modesta altitud, aquest cim té una panoràmica extraordinària. Ben a prop teníem el Pic de Salòria. Més cap al Nord, la Pica d'Estats i muntanyes properes i cap a l'Est les muntanyes andorranes amb el Pic de la Sarrera, l'Estanyó, el Cassamanya ... que ens han recordat grans jornades d'esquí de muntanya. Com sempre, hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat seguint aproximadament el mateix itinerari de pujada però els passejadors de raquetes han preferit baixar per la carena fins al port de Cabús i tornar per la carretera, nevada i tancada al tràfic. D'aquesta manera han evitat la remuntada final del Coll de la Botella però han fet una llarga caminada per la carretera. Els esquiadors hem trobat bona neu en general i hem gaudit de la primera esquiada de la temporada. Al final, però, hem hagut de remuntar el Coll de la Botella, per les pistes d'esquí, per recuperar el cotxe.
I aquí teniu el vídeo dels raquetistes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



I aquí teniu el vídeo dels esquiadors, que inclou escenes inèdites del descens amb esquís, gravades amb la nova càmera GoPro Black. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.


I finalment, hem fet un making off amb les escenes de l'esquiada. El podeu veure AQUÍ.


ENTRADES RELACIONADES:
Comapedrosa
a peu, 2013
Salòria amb
esquís, 2013
Monteixo amb
esquís, 2005

dissabte, 16 de gener del 2016

GR1: Benavent - Pallerols

GR1, Pallerols
Avui hem fet la cinquena etapa del GR1, una etapa sense massa història, ja que recorre una zona molt poc poblada, només amb alguna masia aïllada. Tota la etapa va per pistes i camins entre boscos. Hem sortit de Benavent de la Conca, on vam acabar l'etapa anterior, amb un ambient molt fred. El dia era claríssim, de manera que des de Benavent es veia un gran panorama sobre la Conca de Tremp i els Pirineus. El camí comença pujant per superar la Serra del Roc de Benavent a través d'un petit coll, el Grau de Moles. Aquí deixem enrere el Pallars i entrem a la Noguera i a la Vall del Segre. A partir d'aquí hem agafat una pista ben ampla, tota de baixada, en direcció al riu Rialb, punt clau de l'etapa. Ha estat una llarguíssima baixada, una mica monòtona però amb bones vistes de la Vall del Segre. També hem vist la Serra del Cadí, el Port del Comte i, al fons de tot, la Muntanya de Montserrat. Ens hem aturat a esmorzar i hem seguit la llarga baixada fins arribar al riu Rialb, que hem travessat per un pont. Aquí el nostre camí comença una nova fase, ja que cal remuntar part del desnivell que hem baixat per arribar al punt final de l'etapa, a Pallerols. Entre boscos hem superat aquesta part final de l'etapa, sense cap problema i hem arribat a Pallerols, punt final de l'etapa, un petit poble de tres cases on ens esperava l'autocar.
Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Avui hem anat al restaurant La Masia, de Peramola, on ens hem recuperat de la llarga caminada amb una sopa de galets, amanida, embotits del país i segon plat a triar.


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de la
Gavarra, 2012
Congost del
Rialb, 1995
BTT: Baronia
de Rialb, 1995

dimarts, 5 de gener del 2016

Beseit - Refugi del Caro

Mont Caro
Després de la mullena d'ahir, avui s'esperava un bon dia, si més no a partir de mig matí; l'etapa era llarga i no volíem repetir l'experiència de caminar tot el dia sota la pluja. Els encarregats de la Posada Roda han tingut l'amabilitat de deixar-nos l'esmorzar preparat perquè poguéssim sortir de matinada. Era ben fosc encara quan a la llum dels frontals hem travessat el poble pujant pels carrers costeruts fins a la part alta, al costat de l'escola, on comença una petita carretera, més endavant convertida en pista, que va a buscar la vall del riu Ulldemó. La pista acaba en una esplanada amb una bifurcació de camins. La idea original era seguir el camí pel curs del riu que travessa els Estrets del Regatxol però hi ha una variant que va per la muntanya, més sec. Hem tingut alguns dubtes després de tanta pluja i de la mullena d'ahir però finalment ens hem decidit per l'itinerari original, més embolicat però també més interessant, i tirem riu amunt. Cal seguir la llera del riu i, en alguns trams, buscar els passos entre les pedres del riu per evitar mullar-se els peus. Hi ha alguns passos complicats i el camí es perd en algun moment però hem arribat sense dificultats a l'inici d'un corriol que deixa el riu i s'enfila muntanya amunt; són uns 400 metres de desnivell pel corriol, ben traçat, que puja per un bosc d'alzines. Hem arribat a l'altiplà de la Mola de Catí i hem agafat una àmplia pista. Ens hem aturat a esmorzar al costat de l'Avenc del Mamelot, situat a pocs metres del camí. Hem explorat l'entrada i hem seguit endavant. Una branca de la pista ens ha portat a la cresta de la Mola de Catí. Abans, hem passat al costat d'un altre avenc, el de Salany. Novament ens hem desviat uns metres del camí per veure l'entrada de l'avenc, un pou d'aspecte tenebrós. Des de la carena ja es veu el Mont Caro, bastant proper, i part de l'itinerari del primer dia d'aquesta travessia, per la Moleta Rodona. Poc abans d'arribar al refugi de Cova Cambra, hem trobar la cova del mateix nom. La Cova Cambra té un bon recorregut i moltes estalactites i estalagmites d'un color negrós. L'hem recorregut una bona estona recorrent els seus racons i després ens hem acostat al refugi. Aquest refugi lliure és propietat de la UEC i ha estat rehabilitat recentment, a partir d'un antic refugi forestal. Hem seguit per la pista i més endavant hem agafat un altre camí que baixa per la font del Mascar fins enllaçar amb el GR7. Encara ens quedava una petita remuntada per superar un petit llom i arribar al Refugi del Mont Caro (l'antic) i després als nostres cotxes, al costat del refugi nou, on hem donat per acabada la nostra travessia de tres dies pel Massís dels Ports.
I aquí teniu el vídeo resum d'aquesta travessia de tres dies pel Massís dels Ports. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Paüls - Les
Clotes, 2015
Grau del Carras-
clet, 2014
BTT: Beseit -
Xerta, 2006

dilluns, 4 de gener del 2016

Refugi Fontferrera - Beseit

Fotferrera
Després de dormir força bé en el refugi de Fontferrera, el nou dia ha arribat plujós. Quan ha sonat el despertador, encara negra nit, provia intensament. Les previsions no eren exactament aquestes, de manera que hi ha hagut uns minuts de desconcert. Sort que la moral de la tropa era molt alta i en pocs minuts ja estàvem tots esmorzant amb la confiança que aviat sortiria el sol. Era una confiança injustificada perquè no ha deixat de ploure en tot el dia. Després d'esmorzar hem sortit sota la pluja, protegits per les capelines. L'etapa d'avui era la més compromesa d'aquesta travessia perquè calia recórrer uns engorjats, les Gúbies del Parrissal, amb trams sense camí i amb la possibilitat de trobar algun sector inundat. Teníem un parell d'alternatives per tal d'evitar la natació en aigües braves; encara recordàvem vivament l'aventura, ara fa dos anys, de travessar el riu Alcanadre amb una crescuda important i no volíem tornar a repetir-ho. Hem iniciat la caminada baixant a la pista principal per on vam arribar ahir al vespre. Poc després hem deixat la pista principal i, per una pista una mica més estreta, hem arribat al Xalet del Rei, un refugi forestal que rep aquest nom perquè aquí es va allotjar el rei Alfons XIII en alguna ocasió. Justament en un petit edifici annex, la caseta dels guardes, vam passar una nit fa molts anys durant una travessia en bicicleta de muntanya per aquestes terres. Hem seguit endavant i hem arribat al Pont de la Guimerana, lloc on hem hagut de prendre la primera decisió important. A partir d'aquí calia optar entre seguir per la llera del riu o agafar una llarga variant que, evitant el riu, va a parar a la sortida dels Estrets del Parrissal. Tot i la pluja persistent, el riu no anava crescut i finalment ens hem decidit per l'itinerari original seguint el riu. Amb trams de camí i trams d'equilibris per les relliscoses pedres del riu, hem anat baixant sense més problemes que alguna remullada fins al punt clau, on el congost es fa més estret i ja no es pot passar sense mullar-se de ple. Aquí comença la segona variant, el Pas del Romeret, un camí que deixa la llera del riu i puja per evitar els trams inundats. El camí és una petita via ferrada, o més aviat camí equipat, amb un parell de trams d'esglaons metàl·lics i alguna cadena. No té massa dificultat encara que avui, amb tota la instal·lació mullada, calia anar amb compte. Hem superat el pas i el camí ens ha retornat a la llera del riu. A partir d'aquí el camí ja és molt més fàcil i està equipat en alguns trams amb passeres de fusta i petits ponts penjats per evitar trams inundats. És un camí molt popular, freqüentat sovint pels turistes i conegut com els Estrets del Parrissal. El camí acaba en una petita carretera, més aviat una pista asfaltada, que porta directament al poble de Beseit. Abans de recórrer els 9 km finals per la pista, però, hem fet una petita visita a la cova de la Dona, una cavitat força gran però de molt poc recorregut. Finalment, encara sota la pluja, hem arribat a Beseit i ens hem allotjat a l'Antigua Posada Roda, una vella fonda de poble molt acollidora. Com que era aviat hem anat a menjar unes patatas bravas al bar de la plaça i hem acabat la jornada amb un bon sopar a la Posada. El plat estrella són els garbanzos a la cazuela, un plat senzill però que ens ha deixat ben satisfets.


ENTRADES RELACIONADES:
Fenales -
Rodellar, 2014
Gorja dels
Estrets, 2005
BTT: Xalet
del Rei, 1994

diumenge, 3 de gener del 2016

Refugi Caro - Refugi Fontferrera

Com cada any, hem aprofitat uns dies de festa entre Cap d'Any i Reis per fer una sortida llarga de mitja muntanya. Aquest any hem tornat al Massís del Port. L'any passat vam fer un recorregut per la part nord d'aquest massís i aquest any hem volgut recórrer la part sud dels Ports, amb un itinerari força interesant. Ahir al vespre vam arribar al refugi nou del Caro; pensàvem que aquest refugi, de nova construcció, era el vell refugi de la UEC que s'havia traslladat però després vam saber que aquest nou refugi no té cap relació amb l'antic, que funciona normalment en el lloc de sempre. Encara era fosc quan hem sortit del refugi; el primer objectiu era veure la sortida del sol des del cim del Mont Caro (1.442 m). Hem pujat per la carretera deserta a la llum dels frontals, suportant un fort vent, i hem arribat al cim quan començava a clarejar, de manera que hem pogut gaudir de l'espectacle de la sortida del sol per sobre del Delta de l'Ebre. Després hem agafat una camí que, carenant per la Moleta Rodona, ens ha portat al coll del Pallers, on hem enllaçat amb el GR7, que en aquest sector coincideix amb el traçat del camí dels Estels del Sud. Seguint el GR per sota de les Crestes del Marturi, hem arribat a la Cova del Vidre, una gran bauma on hem esmorzat una mica. Hem passat per la font de la Llagosta i hem arribat al refugi Mas del Frare, propietat de l'Associació Excursionista d'Amposta i tancat. Al darrere hi ha un refugi lliure, força atrotinat i de poca capacitat. Hem deixat enrere el refugi del Mas del Frare i hem iniciat la fase final del nostre recorregut d'avui; seguint el GR hem arribat al refugi de Font Ferrera, un refugi guardat i molt ben condicionat però que avui estava tancat. Els guardes del refugi, amb els que havíem contactat anteriorment per preguntar si estava obert, ens van indicar que podíem dormir a la part lliure del refugi lliure, molt comfortable. A més, han tingut l'amabilitat de deixar-nos uns matalassos i dues ampolles d'aigua perquè la font que dóna nom al refugi estava seca. Ens hem acostat a la font Ferrera comprovant que, efectivament, no queia ni una gota d'aigua. Ens hem instal·lat al refugi i hem menjat del que portàvem abans d'anar a dormir. La jornada ha estat intensa i dura i cal descansar per a l'etapa de demà.


ENTRADES RELACIONADES:
El Castell de
L'Airosa, 2015
Arnes -
Paüls, 2015
Barranc de la
Caramella, 2011