dissabte, 26 de setembre de 2015

GR1: El Pont de Montanyana - Corçà

Congost de Montrebei
Avui hem iniciat un nou projecte del grup de caminadors. Després d'haver completat en temporades anteriors el Camí dels Bons Homes, el Camí del Nord, el Camí Català de Sant Jaume i el GR92, avui iniciem el GR1, un llarg camí que va des d'Empúries fins a Finisterre per tot el nord d'Espanya. El nostre projecte és fer només la part catalana, ja que si ens allunyem molt es complica massa la logística. La idea és fer aquest trajecte des del Pont de Montanyana, al límit d'Aragó, fins a Empúries. Aquest matí hem arribat en autocar al Pont de Montanyana, després d'un llarg viatge per carretera, i hem començat la jornada esmorzant amb el tradicional croissant a la Fonda Cal Llarg d'aquesta població. Hem sortit del poble per una carretereta que hem seguit una bona estona. Al fons vèiem, retallat sobre el cel, el tall del Congost de Montrebei entre el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. Finalment hem arribat a un gran pàrquing on acaba la carretera i comença el camí. A partir d'aquí hi havia força gent, ja que aquest és un indret singular, molt visitat. Poc abans del pont penjat ens hem aturat per esmorzar en una esplanada amb grans vistes del Pantà de Canelles. Hem travessat el pont i hem iniciat la part més singular del recorregut: el Congost de Montrebei. El camí, tallat a la roca, travessa l'engorjat amb grans vistes sobre el pantà i en un entorn màgic. Les parts més aèries estan equipades amb passamans, que poden ser útils per a persones amb vertigen, però el camí no té perill si som mínimament prudents. L'únic aspecte negatiu és la massificació, ja que hi havia força gent, que en alguna part del trajecte feia una mica incòmoda la caminada; una situació molt diferent de la nostra primera visita a aquest congost l'any 1986. A la sortida del congost, el camí inicia una bona pujada pel bosc fins arribar al Mas Carlets, un antic refugi lliure, força atrotinat però encara habitable. Aquí hem reagrupat la colla, una mica dispersa per les característiques del camí, i hem reprès la caminada. Hem anat pujant fins arribar a un pàrquing, al costat de l'ermita de La Pertusa, on comença una petita carretera asfaltada. Des d'aquí només ens quedava un curt trajecte per la carretera fins arribar al poblet de Corçà on ens esperava l'autocar per portar-nos fins al restaurant Cal Maciarol, als afores d'Àger, on hem tancat la jornada amb un magnífic dinar.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Montsec de
l'Estall, 2012
Ferrata de la
Pertusa, 2001
Congost de
Montrebei, 1992

dissabte, 12 de setembre de 2015

Mal temps a Broate


Ahir al vespre vam anar a dormir en el refugi lliure de Broate amb un cel ple d'estels, convençuts que avui seria una gran jornada de muntanya. Tot i que les previsions meteorològiques no eren massa bones, havíem vist en una web especialitzada en meteorologia de muntanya (ja no recordo el nom perquè l'he esborrat dels "preferits" del navegador) que per a avui dissabte s'esperava una finestra matinal de bon temps al Pirineu català. Quan he tret el cap fora del refugi, poc després de les cinc del matí, estava tot tapat i plovia. La vall que puja cap al Sotllo estava ocupada per una densa boira i a dalt el cel era negre. Hem esperat una mica, ens hem llevat, hem esmorzat i el temps no ha canviat. Ha deixat de ploure però seguia tapat i hem vist clar que el front que havia d'arribar a migdia s'havia avançat i no hi havia res a fer. Estava clar que avui no era el nostre dia i que la gran jornada de muntanya que esperàvem avui, el Guins d'Ase, el Sotllo i la Pica d'Estats hauran d'esperar temps millors. Hem fet la motxilla i hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. Hi ha trams una mica delicats, que amb la roca mullada poden ser perillosos però hem arribat sense novetat al cotxe.
Ja de tornada, hem pensat en aprofitar el viatge per fer una petita exploració al Forat de l'Or, una important cova que es troba a peu de carretera en el pas de Terradets. La cova té una gran profunditat, amb diversos sifons que tallen el pas i només es poden superar amb equip de submarinisme. Fins i tot hi ha galeries que no s'han acabat d'explorar a causa de la dificultat de superar  els sifons. Nosaltres ens hem conformat amb un curt recorregut fins que el primer sifó ens ha tallat el pas, i hem explorat algunes galeries laterals, equipades amb cordes fixes. Finalment hem donat per acabada la sortida, tornant cap a casa.


ENTRADES RELACIONADES:
Intent al
Monturull, 2011
Pluja a
Montserrat, 2010
Intent a la Coma
Baixa, 2003

divendres, 11 de setembre de 2015

Refugi de Broate

Refugi de Broate
Aprofitant el pont de l'Onze de Setembre hem fet una escapada per la vall de Broate, tot i que les previsions meteorològiques no eren massa bones. A mig matí hem arribat a la presa de Montalto; una mica més amunt la pista queda tallada per una barrera i hem deixat el cotxe. La pista continua, ja sense cotxes, fins als plans de Boaví. Hem travessat els plans i hem agafat un camí ben marcat en direcció a Broate. El camí puja pel bosc, molt ben traçat i amb trams empedrats fins arribar al punt sobre el riu de Sellente. Passat aquest pont hem trobat una cruïlla on surt el camí de la vall de Sellente. Hem deixat aquest camí i hem seguit en direcció a Broate per un camí cada vegada més petit. Hem passat al costat de les cascades de Broate, amb alguns passos delicats per la roca, i hem arribat als plans superiors, sobre les cascades. Al fons ja es veia el refugi metàl·lic de Broate, situat sobre uns elevació del terreny. No hi havia ningú i el refugi és perfecte, amb lliteres, mantes, taula, cuina, llum elèctric i emissora d'emergència: tot un luxe. Hem dinat mentre a fora els núvols anaven i venien sense acabar-se de definir. Hem fet una curta migdiada i hem sortit a fer un volt. Es tractava d'explorar l'inici del camí de demà, que ens ha de portar al cim del Guins d'Ase per iniciar una travessia fins a la Pica. Hem sopat amb horari de refugi, a dos quarts de vuit, mentre a fora el cel era cada vegada més blau. Ja de nit, hem pogut veure el cel estrellat, prometent una gran jornada de muntanya per a demà. Finalment hem dormit 13 persones en el refugi, força bé.


ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de Coma-
pedrosa, 2013
Refugi de
Pinet 2010
GR11: Àreu -
Tavascan, 1998

dissabte, 5 de setembre de 2015

La Cova d'en Manel

Cova d'en Manel
Avui hem fet una sortida singular. L'espeleologia no és el més habitual en aquest blog però avui, per circumstàncies diverses, hem vingut a fer una matinal espeleològica a Sant Llorenç de Munt. En realitat, el que hem fet avui no es pot dir que sigui espeleologia; de la mateixa manera que el que marca la diferència entre una grimpada i una escalada és l'ús de la corda, la diferència entre l'espeleologia i l'excursionisme subterrani és l'ús de mitjans tècnics. Un llibre adquirit recentment, anomenat Excursions a l'interior de la terra, ens ha inspirat aquesta activitat, que entraria en la classificació d'excursionisme subterrani. Després hem trobat força informació a la xarxa i fins tot una topo detallada. La Cova d'en Manel és força popular; no cal corda ni cap material específic però no és fàcil: l'estretor de les seves galeries fa que no sigui apta per a gent amb claustrofòbia, una mica ample d'espatlles o amb panxa. Hi ha gateres amb passos angoixants, on cal passar per llocs molt estrets, i algunes petites sales. No hi ha sales monumentals amb moltes estalactites i estalagmites; únicament algunes zones amb concrecions i una petita sala amb més concrecions, banderes, i algunes estalagtites i estalagmites. Hem recorregut la galeria principal i hem arribat fins al "pas de les riuades", una galeria inundada i plena de fang, on ens hem donat per satisfets tornant enrere. També hem explorat alguna galeria lateral i una xemeneia que dóna a una petita sala en el nivell superior. El pas que ens ha semblat més difícil és l'anomenat clot dels ossos on, sortint d'una gatera molt estreta, hem de baixar un desnivell d'un metre i mig també molt estret intentant evitar caure de cap... La visita a la cova ha durat menys de dues hores; hem acabat aviat i encara hem arribat a dinar a casa.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Cueva 5 de
Agosto, 2014
Cova del
Lladre, 1991
Forat de
L'Or, 1989