dissabte, 28 de febrer de 2015

Costa Pubilla, 2.053 m

Costa Pubilla
Hem fet una excursió per la Serra de Montgrony, pujant el cim de Costa Pubilla (2.053 m) des de la carretera del Coll de la Creueta. Una vegada més, la meteorologia ens ha obligat a canviar els plans, ja que inicialment havíem d'anar a Andorra a fer esquí de muntanya, encara que alguns de la colla volien venir amb raquetes. El risc d'allau era molt alt al Principat i les carreteres estaven en mal estat, de manera que vam canviar de plans. El Costa Pubilla es fa amb esquís però únicament després de grans nevades, ja que la seva poca altitud fa que difícilment sigui esquiable. Ja sabíem que aquesta vegada tampoc era esquiable però finalment ens hem decidit a fer aquesta ascensió, modesta però amb grans panoràmiques. Una part de la colla ha portat raquetes mentre que la resta hem vingut sense més equip que les botes. Hem deixat el cotxe a la carretera del Coll de la Creueta, poc després de l'inici de la pista de Sant Joan de Cornudell i hem començat a pujar per una petita pista, que hem seguit fins a sota del Coll de les Fontetes on hem deixat la pista per pujar, ja sobre neu contínua, en direcció al coll. No hem arribat ben bé al coll sinó a la carena, una mica per sobre del coll. Aquí el panorama ja era extraordinari. Ja veníem gaudint d'una gran visió del Pedraforca i el Cadí però des d'aquest punt ja hem pogut veure el Puigmal i tota la carena fronterera, a més de les muntanyes de la Cerdanya i Andorra. A partir d'aquí l'excursió és una llarga carena, pujant cims secundaris fins arribar al Costa Pubilla. El primer cim és el Pedra Picada (2.006 m), un cim poc marcat i amb arbres fins al mateix cim. Després, una baixada fins al coll del Remoló i una nova pujada fins a l'Emperadora (1.961 m). Després d'una nova baixada fins al coll de la Bona hem iniciat el tram final de l'ascensió. Hem passat per un altre cim secundari, el Roc dels Llamps (2.049 m) i finalment hem arribat al Costa Pubilla (2.053 m). És un cim de poca altitud però el panorama és molt extens. Es veia el Montseny, Montserrat, el Pedraforca i tot el Pirieneu Oriental. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:

Hem iniciat la baixada per uns lloms fins trobar una petita pista que ens ha portat al collet de Meians, on hem enllaçat amb el GR que ve de Montgrony. Seguint aquest camí hem arribat a Sant Joan de Cornudell, una ermita situada sobre una petita elevació al costat del camí. Des d'aquí hem pujat per un corriol mig perdut fins al punt de la carretera on havíem deixat el cotxe.
Hem rodat una pel·licula; aquí la teniu, després d'haver estat cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




NOTA: recentment, la web on tenim penjades les panoràmiques circulars ha millorat el sistema i ara permet veure les panoràmiques en alta resolució. Per veure-les bé, si teniu un ordinador que ho permeti, heu de clicar on posa 2048p (i, evidentment, posar-les a pantalla completa). Si tenim un ordinador antic o una connexió lenta, millor deixar-ho en baixa resolució (512p). A poc a poc anirem renovant les panoràmiques antigues instal·lant la versió HD que fins ara el sistema no ens deixava pujar.

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
l'Arija, 2009
Excursió a
Montgrony, 2005
Planoles - 
La Molina, 1974

diumenge, 22 de febrer de 2015

La Gorra Marinera, Via Sargantanes

Gorra Marinera, via Sargantana
Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió de Les Magdalenes. L'objectiu triat ha estat la via Sargantanes de la Gorra Marinera, una via llarga, de set tirades, molt ben equipada i amb una dificultat que no passa de quart superior. En realitat, una vegada més, havíem d'anar a fer esquí de muntanya però les previsions meteorològiques ens han fet canviar de plans i hem acabat a Montserrat. Tot i això, la via ens ha deixat ben satisfets, ja que la qualitat de la roca i l'equipament de la via ens ha fet gaudir plenament del plaer de l'escalada. A més, la via acaba al cim de la Gorra Marinera, una agulla montserratina que no havia trepitjat des que vaig fer la via Per Davant l'any 1974. Ara, 41 anys després, he pujat novament aquesta agulla per una via que coincideix a la tirada clau amb la clàssica Per Davant. Hem sortit al matí, sense massa pressa, i hem arribat al voltant de les 9 del matí a Montserrat. La previsió del temps indicava forts vents però al pàrquing del Monestir el vent no era excessiu, de manera que hem iniciat el camí d'aproximació. La via surt del mateix camí de Sant Joan a Sant Jeroni i comença pujant a una bauma molt visible seguint en diagonal a l'esquerra fins a la primera reunió, situada a uns 25 metres. Ens ha sorprès la proliferació d'assegurances en una tirada que no era massa difícil. La segona tirada, després d'un flanquejament a l'esquerra d'uns 10 metres, supera un petit desplom format per un llavi, i segueix recte amunt fins a la segona reunió. Una tirada amb bones preses i molt ben equipada. Després d'una tirada curta de quart grau, hem fet dues tirades fàcils, de transició, fins arribar al peu del mur final, que es veu molt vertical. El vent era ja més fort per aquestes altures i estàvem al peu de la tirada més difícil de la via. Per sort, el vent bufava a ratxes, separades per estones de calma. La sisena tirada, la clau de la via, comença amb un vertiginós flanquejament ascendent a l'esquerra, força vertical però amb magnífiques preses. Un cop situats al centre de la paret, sobre l'extraplom que domina l'ermita de Sant Jaume, cal tirar recte amunt fins a la reunió, situada ja ben a prop del cim. Ha estat una tirada d'una gran estètica, vertical, amb bones preses, grans vistes i ben assegurada, que ens ha fet gaudir força. Finalment, una curta tirada ens ha portat al cim de la Gorra Marinera. El vent seguia bufant fort a estones i l'aire estava molt net, de manera que la visibilitat era perfecta. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:

El ràpel està situat a mitja baixada de la via normal, que va pel darrere de l'agulla, i és curt i fàcil. Hem plegat les cordes, hem recollit el material i hem tornat a casa donant per acabada la matinal montserratina.
Hem rodat una petita pel·lícula, amb les limitacions pròpies de quan s'ha d'assegurar i rodar al mateix temps. Aquí la teniu; com és habitual, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Via Quemando
Cromo, 2014
Gorra Frígia,
V. Blava, 2011
La Gorra
Marinera, 1974

dissabte, 14 de febrer de 2015

Camí dels Bons Homes: Bellver - Guils

Camí dels Bons homes
Cinquena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Bellver de Cerdanya i Guils. Es tracta d'una variant del Camí original, que evita el pas per la Portella Blanca d'Andorra que en aquesta època de l'any està ben nevada i no és practicable per als senderistes. L'autocar ens ha deixat de bon matí a Bellver i hem esmorzat una mica abans d'iniciar la llarga caminada. L'etapa d'avui era de gairebé 25 km i poc menys de 1.300 metres de desnivell. Sortint de Bellver hem fet una forta pujada per un caminet que talla diverses vegades les llaçades de la carretera d'Ordèn i Talltendre. Hem arribat a Ordèn, el primer poble del nostre recorregut i, sense aturar-nos, hem sortit en direcció a Éller, el segon poble del nostre camí. Aquest sector del camí era força obac i hem trobat trams nevats i algunes plaques de gel. Hem passat Éller i hem seguit en direcció a Meranges per un camí amb força neu i més plaques de gel. Des de Meranges el camí puja fins al Coll de Posa i segueix per diverses pistes i camins flanquejant els diferents lloms de la muntanya que baixen del Puigpedrós. En alguns trams el vent havia acumulat la neu formant un bon gruix, que ens ha complicat alguns passos. Hem passat per sota i ben a prop del refugi lliure de la Cabanella. Des d'aquí ja és gairebé tot baixada, per pistes i camins amb un gran panorama de la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten, fins a Guils. El dia ha estat gris i força núvol; fins i tot en algun moment han caigut espurnes de neu però ha estat ben poca cosa i hem arribat sense problemes però amb força retard al punt final de l'etapa, a Guils de Cerdanya. Com és habitual a les sortides d'aquest grup, hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant El Picarol. El trinxat de la Cerdanya, les patates emmascarades i les faves ens han revifat després d'una etapa tan llarga i dura. I per acabar la festa, els dos caminadors que celebraven el seu aniversari (Isabel i Jaume) ens han convidat a una copa de cava.
Aquí teniu una pel·licula amb un recopilatori de les cinc primeres etapes del camí dels Bons Homes. Ha estat cedida per Edicions JGB (Muntanyes i Paistages) per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Intent a la
Carabassa, 2014
GR11: Puigcerdà
- Malniu, 1997
Puigpedrós amb
esquís, 1984

dissabte, 7 de febrer de 2015

Roc de Frausa (1.445 m)

Roc de Frausa
El Roc de Frausa és una de les darreres estribacions dels Pirineus, ja en terres empordanses. És una ascensió fàcil, tot i que avui les condicions de la muntanya no eren les millors. Tota la setmana ha fet força fred i ha nevat intensament un parell de dies. Avui les previsons del temps no són bones del tot però sembla que no nevarà, de manera que ens hem decidit a fer aquesta petita excursió. Hem deixat el cotxe a 1 km i mig de la Vajol, a l'inici del camí clàssic del Santuari de les Salines. El dia era molt gris però encara confiavem que acabaria sortint el sol. Allà mateix hi havia una colla de caçadors de senglars. Els seguidors del blog saben que des de l'incident del Barranc de Fontanella considero aquests personatges com a benefactors de la Humanitat, de manera que ens hem posat a parlar i, després de comentar la gustositat del pernil de senglar i la consistència del civet de senglar, m'han dit que avui nevaria. Jo els he dit que la meteo deia el contrari però m'han dit que "els d'allà baix" no saben res d'això. Hem començat a caminar i en pocs minuts ha començat a caure una intensa nevada. A mesura que pujàvem pel camí, una petita pista, s'ha anat enfarinant fins quedar totalment blanca. Més amunt hem deixat la petita pista per agafar un caminet, ja tot nevat, que ens ha portat fins al Santuari de les Salines. Aquest és un indret singular, amb un santuari, una ermita excavada a la roca i un petit refugi lliure. Seguia nevant i el gruix de neu acumulat del dies anteriors era cada vegada més gran però hem seguit amunt. Des del Santuari hi ha un caminet que porta directament al coll dels Pous però hi havia molta neu, de manera que hem preferit pujar per la pista, més fàcil però amb algunes plaques de gel traïdores amagades sota dos dits de neu acabada de caure. Sense massa problemes hem arribat al Coll dels Pous (1.238 m). Des d'aquí també hi ha un caminet que puja al cim sense seguir la pista però novament el gruix de neu ens ha fet preferir la seguretat de la pista, que en quatre giravolts ens ha portat fins al cim del Moixer (1.443 m). Malgrat ser de menor alçada que el Roc de Frausa, aquí hi ha el vértex geodèsic i unes antenes de comunicacions i unes edificacions annexes. El cim autèntic no està gire lluny però cal enfilar-se per les roques per arribar-hi. Avui les condicions no eren les millors, ja que estava tot ple de neu, de manera que la Magda s'ha quedat al Moixer mentre jo m'acostava al cim. Finalment he arribat al Roc de Frausa (1.445 m). Havia deixat de nevar però el dia era molt gris; encara que la visibilitat no era massa bona, he fet la panoràmica circular:

Ens hem menjat l'entrepà i hem iniciat la baixada pel mateix camí. A poc a poc han anat desapareixent els núvols i fins i tot ha sortit el sol, que ens ha acompanyat en el tram final del nostrte camí.


ENTRADES RELACIONADES:
GR10: Montalbà
-Les Illes, 2009
Ascensió al
P. Neulós, 2005
GR11: Jonquera
-Massanet, 1996