dissabte, 4 de juliol de 2015

Ascensió al Lagginhorn (4.010 m)

Lagginhorn
El responsable de l'hotelet on hem dormit (Roby) ha tingut l'amabilitat de preparar-nos l'esmorzar a les sis del matí, una hora abans de l'hora en la que habitualment comencen a donar aquest àpat. Ha estat un bon esmorzar i ens hem atipat ben atipats; avui la jornada també és llarga i cal estar preparats. A més, ens ha donat un forfait vàlid per a tots els remuntadors mecànics de la vall de Saas-Fee, excepte el metro-alpin, inclòs en el preu de la pernoctació. A les 7'30 hem agafat el primer telefèric en direcció a Hohsaas, punt de partida d'avui. Avui som cinc; ahir al vespre van unir-se al grup en Lluís, germà de la Merche i en Miguel, un amic que viu també a Suïssa. El Lagginhorn té una ascensió diferent de la majoria dels quatremils de la zona, ja que bona part de l'ascensió és per una cresta, en roca, i no es travessen geleres importants. Des de l'estació superior del funicular la vista és espectacular en direcció a les muntanyes que hem recorregut els dos dies anteriors. També es veu el nostre objectiu d'avui, el Lagginhorn, i sembla ben a prop. Hem començat baixant una mica per anar a buscar un camí que ens ha portat, travessant una gran congesta, en direcció a un estrep que baixa de la cresta del Lagginhorn. Al peu d'aquest estrep hem trobat un tram equipat amb cables d'acer i un camí amb algun tram de grimpada fàcil i hem superat l'obstacle. A l'altra banda comenca el petit glaciar de Lagginhorn. Després de travessar-lo hem pujat per un fort pendent fins arribar a la cresta del Lagginhorn, que puja directe al cim. Hi ha un camí poc marcat i en alguns punts cal utilitzar les mans però no té dificultat. Hi ha una placa llisa pero poc vertical i amb bones preses que segons la guia és la màxima dificultat (PD +) però l'hem superat sense cap dificultat i sense haver de treure la corda. La part superior de la cresta ja ha estat una mica més complicada. A final de temporada es puja també caminant amb algun petit tram de grimpada però a aquestes alçades de la temporada encara hi havia força neu i els darrers metres s'havien de superar amb tècnica mixta utilitzant piolet i grampons. Tampoc no ha estat massa difícil excepte un curt tram més dret amb una petita capa de neu sobre el gel viu. Finalment hem arribat al cim i hem pogut gaudir d'un gran panorama, especialment sobre el Monte Rosa i l'Alphubel. Hem fet les fotos de cim i la panoràmica circular:

Després de gaudir una estona de les vistes hem iniciat el descens que, com és habitual, ha estat més difícil que la pujada, si més no en els trams més complicats. Hem hagut d'assegurar tres tirades amb l'ajut dels cargols de gel en el tram més pendent i gelat de la cresta i hem posat un passamans en el tram de la placa llisa però, superats aquests passos hem completat el descens sense cap dificultat. Hem arribat al refugi Hohsaas a l'hora de sopar i hem anat a dormir aviat. Per demà tenim prevista la quarta ascensió d'aquesta campanya de muntanya pel Valais: el Weissmies.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió a
l'Albaron, 2009
Ascensió al
Matterhorn, 1976
Travessia dels
quatremils, 1976

MÉS INFORMACIÓ: mapa topogràfic

4 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Y yo que creía que os faltaba un tornillo?

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues suerte que llevábamos los tornillos. Nos dieron mucha seguridad en el tramo más empinado. Había un hielo duro y de buen espesor. Un tornillo clavado a fondo en ese hielo es un buen seguro. Como sabes, hasta ahora el tornillo era sólo un elemento de seguridad para rescate en caso de caída en una grieta. También era un elemento decorativo para la foto de cumbre. A partir de ahora es un elemento útil...

Anònim ha dit...

En aras de la permanente mejora de este blog, estaría bien que en la foto panorámica tomada desde la estación superior del teleférico de Hochsaas, a la que remite el link del texto del post, pusieses las flechitas y los rótulos de los picos, ya que es la foto en la que se ven más de cerca, y todos alineados, los picos que hicísteis y los que quedan por hacer. Se distinguen perfectamente, de izquierda a derecha: Strahlhorn, Rimpfischhorn, Allalinhorn, Alphubel,Täschhorn, Dom, Lenzspitze y Nadelhorn.

J. Rafel Alsina ha dit...

Se hará. Cuando ponga al día el blog (aún me falta la entrada del Carlit) repasaré los posts anteriores y añadiré los rótulos en la panorámica de Hohsaas.