dissabte, 23 de maig de 2015

Barranc de Mas Calsan

Mas Calsan
Ara que ja hem penjat els esquís fins la propera temporada, hem iniciat les activitats de barranquisme amb un recorregut no massa difícil per terres del Vallespir. El barranc del Mas Calsan està situat sobre la població de Reynes i, malgrat que no és gaire llarg, té racons molt interessants per al barranquisme. Avui baixava el cabal just per fer d'aquest descens un magnífic exercici de barranquisme. Com que els darrers dies ha referescat una mica, hem programat la sortida per no entrar massa aviat al barranc. Calia donar temps al sol per escalfar una mica l'ambient. Quan hem arribat a Reynes, feia sol però a estones bufafa un fort vent. L'aproximació no és gaire llarga (uns 40 minuts) i ens ha permès entrar en calor abans de remullar-nos a les fredes aigües del barranc. Hem arribat al riu, al punt on comença el descens, i ens hem acabat d'equipar. El descens és interessant i variat. Hi ha tobogans, ràpels i algun salt. El punt més interessant és un ràpel que baixa per una marcada esquerda per on l'aigua baixa acanalada. El ràpel es fa des de sobre d'un bloc de pedra encastat a la fisura i no té dificultat especial (si el cabal és moderat com avui) però és impressionant. Després del ràpel de l'esquerda n'hi ha un altre de llarg i després el barranc s'obre i es baixa caminant. Aquí hem comès un error de passerells quan després de caminar una bona estona pel riu, ja obert, hem trobat una fita i un camí a l'esquerra. Hem pensat que ja era el final però com que no ens acabava de quadrar amb la descripció que havíem llegit hem seguit baixant una estona més fins que hem trobat un altre camí, aquest més gran i amb marques de pintura. Hem pensat que, definitivament, havíem acabat la part tècnica del barranc i hem sortit per aquest camí. Després hem sabut que ens havíem deixat més avall un petit sector encaixonat, amb un ràpel de 15 metres i alguns més petits. Sembla que no era gran cosa però ens ho hem deixat perdre...
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Roc de Frausa
2015
Gourg des
Anelles, 2014
Gorges del
Llech, 2009

2 comentaris:

Anònim ha dit...

He visto el video de la grieta del Stralhorn. Parece mentira que hubiese esa tremenda grieta. Cuando yo lo bajé esquiando, había muy poquita visibilidad, por lo que nos podía haber ocurrido en cualquier momento.

Cuando despejó, en la parte más llana que bordea la parte de atrás del Rimpischhorn, sí cruzamos alguna pequeña (eso nos pareció) grieta camino de la Cabaña Britannia.

Aparentemente el Strahlhorn no es un pico con excesivos problemas de grietas según las guías y los libros, y nadie lo bajaba encordado, pero lo cierto es que el peligro está ahí siempre.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues ya ves.... en los glaciares hay que ir preparado. Lo mejor es seguir las huellas de los guías.... aunque en este caso no había ningún signo de grieta por lo que los guías podían haber pasado por ahí perfectamente.