dissabte, 7 de febrer de 2015

Roc de Frausa (1.445 m)

Roc de Frausa
El Roc de Frausa és una de les darreres estribacions dels Pirineus, ja en terres empordanses. És una ascensió fàcil, tot i que avui les condicions de la muntanya no eren les millors. Tota la setmana ha fet força fred i ha nevat intensament un parell de dies. Avui les previsons del temps no són bones del tot però sembla que no nevarà, de manera que ens hem decidit a fer aquesta petita excursió. Hem deixat el cotxe a 1 km i mig de la Vajol, a l'inici del camí clàssic del Santuari de les Salines. El dia era molt gris però encara confiavem que acabaria sortint el sol. Allà mateix hi havia una colla de caçadors de senglars. Els seguidors del blog saben que des de l'incident del Barranc de Fontanella considero aquests personatges com a benefactors de la Humanitat, de manera que ens hem posat a parlar i, després de comentar la gustositat del pernil de senglar i la consistència del civet de senglar, m'han dit que avui nevaria. Jo els he dit que la meteo deia el contrari però m'han dit que "els d'allà baix" no saben res d'això. Hem començat a caminar i en pocs minuts ha començat a caure una intensa nevada. A mesura que pujàvem pel camí, una petita pista, s'ha anat enfarinant fins quedar totalment blanca. Més amunt hem deixat la petita pista per agafar un caminet, ja tot nevat, que ens ha portat fins al Santuari de les Salines. Aquest és un indret singular, amb un santuari, una ermita excavada a la roca i un petit refugi lliure. Seguia nevant i el gruix de neu acumulat del dies anteriors era cada vegada més gran però hem seguit amunt. Des del Santuari hi ha un caminet que porta directament al coll dels Pous però hi havia molta neu, de manera que hem preferit pujar per la pista, més fàcil però amb algunes plaques de gel traïdores amagades sota dos dits de neu acabada de caure. Sense massa problemes hem arribat al Coll dels Pous (1.238 m). Des d'aquí també hi ha un caminet que puja al cim sense seguir la pista però novament el gruix de neu ens ha fet preferir la seguretat de la pista, que en quatre giravolts ens ha portat fins al cim del Moixer (1.443 m). Malgrat ser de menor alçada que el Roc de Frausa, aquí hi ha el vértex geodèsic i unes antenes de comunicacions i unes edificacions annexes. El cim autèntic no està gire lluny però cal enfilar-se per les roques per arribar-hi. Avui les condicions no eren les millors, ja que estava tot ple de neu, de manera que la Magda s'ha quedat al Moixer mentre jo m'acostava al cim. Finalment he arribat al Roc de Frausa (1.445 m). Havia deixat de nevar però el dia era molt gris; encara que la visibilitat no era massa bona, he fet la panoràmica circular:

Ens hem menjat l'entrepà i hem iniciat la baixada pel mateix camí. A poc a poc han anat desapareixent els núvols i fins i tot ha sortit el sol, que ens ha acompanyat en el tram final del nostrte camí.


ENTRADES RELACIONADES:
GR10: Montalbà
-Les Illes, 2009
Ascensió al
P. Neulós, 2005
GR11: Jonquera
-Massanet, 1996

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo que hacen algunos por su obsesión de "tachar"...

J. Rafel Alsina ha dit...

Estimado Troll,

Gracias por el comentario. Ya sabes que una web sin trolls no es nada...
En cuanto a la obsesión por tachar, quizá tengas razón. Este pico no es gran cosa pero para un pirineista es necesario recorrer todo el macizo hollando sus cumbres. Este pico, a pesar de su modesta altitud, es importante. Tiene una prominencia de 630 metros y de aquí al mar no hay nada más alto...
En verano es aburrido porque se puede llegar en coche hasta la cumbre (del Moixer) pero hoy estaba ideal para disfrutar de la ascensión.